Camps oficials a Grècia. Opinió de Yorgos Konstantinou

idomeni

El company grec de Stop Mare Mortum, Yorgos Kontantinou, ha retornat fa poc de Grècia on ha pogut visitar un dels camps oficials, el de Herso, prop de Idomeni. Ens transmet la seva opinió sobre el que està passant i com són i funcionen els camps oficials (com el de Herso), és a dir, on a priori ubicaran a tothom que marxi de Idomeni, segons fonts oficials.

Escrit de Yorgos:

Ningú. Cap representant de les institucions europees o del govern grec a Idomeni, el nord de Grècia, la frontera amb Macedònia. Només la policia, vigilant.

Idomeni és el camp més gran de Grècia. És, de fet, un camp espontani situat a uns terrenys remots i que es combina amb uns de més petits situats al voltant de gasolineres, és a dir, on hi ha serveis. BP I Eko station en són exemples.A Idomeni actualment hi ha unes 8.000 persones segons metges sense fronteres.Estan desallotjant el camp de Idomeni.

Estan desallotjant la cara visible de la vergonya europea.
Amb la mateixa lògica que aixequen murs i tanques per fer invisible el drama dels que volen arribar aquí, uns polítics hipòcrites i insolidaris han decidit que la millor resposta al drama actual és tancar les persones en camps de concentració!

Desgraciadament la decisió de desallotjar Idomeni no està condicionada per la voluntat de millorar la vida a les persones sinó a un interès polític.Tot i les condicions infrahumanes a Idomeni, els camps oficials no garanteixen una millora en la qualitat de vida de les persones. La falta de llibertat de moviment, les pèssimes condicions sanitàries, la falta de qualsevol tipus d’activitat o oferta educativa i cultural fan la vida en la majoria d’aquests camps encara més insuportable. (Moria, Katsikas, Katerini, Koutsohero, Halkeró, Giannitsá,… són alguns noms dels camps de vergonya).

El govern grec ha decidit que no vol permetre a la gent solidària, activista o voluntària que ensenyi al món la tremenda ineficàcia de la seva gestió. És un govern que havia guanyat les eleccions en nom de les esquerres, però que s’ha construït recolzat a la crossa de l’extrema dreta i el populisme nacionalista, i avui veiem les conseqüències…
El govern de Syriza no ha confiat en la societat civil grega, sinóé en l’exèrcit. Ha passat fa mesos la pilota de la gestió d’una qüestió humanitària a les estructures militars. Però els militars garanteixen el tracte adequat, ni la eficàcia necessària, ni el compliment de les obligacions legals. El dia a dia de desenes de milers de persones només depén de la voluntat d’uns comandants d’exèrcit, que sovint tenen tendències polítiques autoritàries, xenòfobes o islamòfobes.

Han decidit que la implicació de la societat civil molesta. Que les mostres d’afecte sobren. L’autèntica solidaritat que agermana els pobles queda vetada. Volen impedir que es pugui documentar el tracte que reben els refugiats, com ara l’alimentació insuficient, la desatenció mèdica o la falta de activitat educativa i cultural per la canalla. Pensen que és millor que la desesperació i el sentiment d’injustícia quedin amagats darrere les tanques dels camps i que el contacte amb el món de fora sigui condicionat per la voluntat d’un comandant uniformat.

Les úniques organitzacions que podran treballar dins els camps oficials seran les que obtiguin el permís del ministeri de defensa grec, a mans del partit d’extrema dreta ANEL. És de suposar que seran organitzacions còmplices amb els governs i poc transparents.

A partir d’ara els únics que podran estar en contacte amb els refugiats seran uns soldats i els treballadors de les grans ONG’s.

Anuncis