Inaugurem una exposició fotogràfica per visibilitzar la frontera sud espanyola

L’exposició “A peu de tanca” és un recull de fotografies que documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya i que estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta. L’objectiu és visibilitzar i denunciar la vulneració repetida de drets humans a la frontera de l’Estat espanyol.

El dimecres 22 de febrer a les 19h s’inaugura l’exposició “A peu de tanca (Frontera sud)” amb un acte de presentació al voltant de la situació a la frontera espanyola (Ceuta i Melilla) on, a més del mateix fotògraf, hi intervindran, Júlia Trias  -coordinadora de Migracions d’Iridia-, Jara Esbert-Pérez d’Stop Mare Mortum i un testimoni de frontera.

El fotoperiodista Antonio Sampere estructura el relat visual de l’exposició “A peu de tanca” en tres parts: l’espera als campaments assentats als boscos al Nord del Marroc -després d’un viatge ple de vexacions-; la convivència amb la decisió de quan saltar la tanca; i l’estroncament de les expectatives respecte Europa un cop tancats als Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI). Sampere és fotoperiodista per l’agència internacional Pressenza i testimoni directe del drama de la migració transfronterera al nord d’Àfrica.

Des d’Stop Mare Mortum entenem que les polítiques migratòries europees i la manca de voluntat dels Estats membres i la Unió Europea han esdevingut el major obstacle per salvar la vida de milers de persones que moren a les portes d’Europa. Segons l’OIM, des de l’any 2000 han mort més de 35.000 persones al mar Mediterrani, i més de 5.000 persones només l’any 2016. Segons l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, la xifra de morts i desapareguts que han intentat arribar a Espanya per la frontera sud d’Europa podria voltar, aproximadament, les 300 persones. Parlem de persones refugiades i migrants, i aquestes no passen només per Grècia, també cada dia n’arriben per les fronteres espanyoles. Creiem que és vital posar el focus en aquesta realitat i aportar testimonis directes per generar consciència per pressionar les autoritats corresponents perquè actuïn reclamant el dret al refugi mitjançant vies legals i segures.

Anuncis