Stop Mare Mortum acorda al parlament de catalunya treballar en una resolució a favor de les vies legals i segures

SMM al Parlament CAT

Stop Mare Mortum començarà a treballar una proposta de resolució en el marc del ple de Parlament abans de l’estiu de 2017. L’acord s’ha obtingut amb les diputades i diputats de l’intergrup sobre protecció dels refugiats al Parlament de Catalunya. La proposta recollirà les peticions per garantir les Vies Legals i Segures que StopMM ha presentat al grup en els darrers mesos.

A partir d’ara s’inicia un procés de negociació amb els grups parlamentaris amb l’objectiu d’arribar al text més consensuat possible, d’acord amb les propostes realitzades per StopMM. La resolució vol recollir el compromís del Parlament català respecte als mecanismes per garantir Vies Legals i Segures per a persones que vulguin arribar a Catalunya i a l’Estat espanyol, així com sol·licitar al Govern de la Generalitat que, endegui accions que les facilitin.

En aquesta darrera sessió, a banda de tancar l’acord per presentar una resolució, StopMM va fer, de nou, propostes concretes. Entre elles, que insti al Govern central a que es torni a poder sol·licitar asil en ambaixades i consolats de tercers països (tant en origen com en països de trànsit) i eliminar el visat de trànsit a aeroports per a persones de països en conflicte. També es va instar al Govern de la Generalitat a ampliar la concessió de  visats acadèmics com ara els ja existents fruits del conveni entre la Universitat i l’Ajuntament de Barcelona i ampliar-ho a altres cicles formatius. StopMM també va fer un crit d’atenció sobre situacions de polissonatge als ports catalans on no s’acompleixen procediments tan bàsics com informar de la seva presència o garantir l’assistència legal i d’interpretació als polissons.

A dia d’avui, l’incompliment de la legislació vigent per part dels Estats europeus, l’espanyol entre ells, fa que les persones que fugen dels seus països tinguin tancada la seva entrada. L’accés es converteix en un procés  perillós i moltes vegades de llarga durada,  on es veuen abocats a tractes inhumans.

#NoUEFortalesa: Enterrem la Declaració Universal dels Drets Humans

El proper diumenge 26 de febrer més de 30 ciutats espanyoles i d’altres europees es mobilitzen contra l’Europea Fortalesa i a favor de l’acollida de persones refugiades. A Barcelona Stop Mare Mortum convoquem a una acció simbòlica a les 12h al comptador de la vergonya.

Convidem a tothom a assistir a l’enterrament de la Declaració Universal dels Drets Humans com a símbol de la vulneració de drets i de la manca de vies legals i segures d’accés al territori. En aquest sentit StopMM fa una crida a tothom a venir vestides de negre. Els hashtags utilitzats són: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

26f-barcelona_nouefortalesa_stopmm

El próximo domingo 26 de febrero más de 30 ciudades españolas y otras europeas se movilizan contra la Europa Fortaleza y a favor de la acogida de las personas refugiadas. En Barcelona Stop Mare Mortum convocamos una acción simbólica a las 12h en el contador de la vergüenza. 

Invitamos a todo el mundo a asistir al entierro de la Declaración Universal de los Derechos Humanos como símbolo de la vulneración de derechos y de la manca de vías legales y seguras de acceso a territorio. En este sentido StopMM hacemos una llamada a venir vestidas de negro. Los hashtags utilizados son: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

Tanquem l’any amb més de 5.000 morts ofegades. UErgonya

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms  24 miles north of Sabratha  Lybia  inside the so called Search and Rescue zone SAR  early in the morning on Tuesday  July 19  2016   AP Photo Santi Palacios

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms 24 miles north of Sabratha Lybia inside the so called Search and Rescue zone SAR early in the morning on Tuesday July 19 2016 AP Photo Santi Palacios

Un cop més hi ha un titular a primera pàgina que colpeja les consciències adormides per les festes de Nadal: “Creix el drama de les pasteres abarrotades”. Més de 5000 persones s’han ofegat aquest any en el Mediterrani intentant arribar a Europa”, “El passat dia 22 de desembre 100 persones més moren en dos naufragis” … (El Periódico 22/12/2016). Avui acaba l’any i hem d’assumir un nou i escandalós balanç global. Els governs autonòmics/regionals, estatals i europeus haurien d’explicar el clamorós fracàs de les seves polítiques de mobilitat migratòria, de refugiades i de dret d’asil.

Tot i el cost desmesurat de la construcció i el manteniment de l’Europa fortalesa, segueixen:

  • Augmentant el nombre de víctimes
  • Empitjorant la situació en els camps (ja no de trànsit sinó d’incerta supervivència) de refugiades.
  • Obstaculitzant i allargant els tràmits legals per a l’obtenció de visats, asil i residencia.
  • La continuada passivitat (indiferència) davant les actuacions de les màfies i del tràfic il·lícit de persones (es penalitza més les persones que transporten o acullen per lliure que les màfies organitzades).
  • Segueix la opacitat dels acords bilaterals per establir rutes més insegures i repatriacions en calent, que condicionen ajudes i fons per al desenvolupament.
  • Augmenta la indiferència còmplice sobre l’increment de versions islamofòbiques, xenòfobes i racistes en els medis de comunicació (i la manipulació informativa en els darrers atemptats)
  • Es segueix utilitzant el vergonyós tractat amb Turquia per frenar l’arribada de refugiades i fomentar la conflictivitat bèl·lica en les seves fronteres.
  • Seguim sense una política digna de mobilitat de persones a Europa, sense vies segures d’arribada i acollida, sense visats temporals humanitaris, sense…

Es cansa el teclat relatant tanta impotència, tanta indignació, tant dolor…. Què ens està passant? La crisi és nostra, no de les persones refugiades.

Durant el 2017 hem de poder enfrontar les institucions polítiques a l’actitud hostil i de rebuig de la ciutadania, per a que s’iniciï el final de tanta ignomínia.

La solidaritat no és delicte!

300116-solidaritat

Aquest 28 de desembre, dues activistes basques, Mikel Zuloaga i Begoña Huarte, van ser detingudes per les autoritats gregues quan intentaven creuar frontera fins al País Basc amb vuit persones refugiades a l’autocaravana. Dues d’elles segueixen detingudes.

Les vuit refugiades, segons ens ha explicat una d’elles, la Natasha, van estar informades en tot moment del procediment, els perills i les conseqüències d’aquest acte. Hi ha quines van renunciar a participar, altres van optar provar-ho. Són elles, tot i les condicions, les que decideixen.

La desobediència és vàlida per desobeir lleis injustes, però s’ha de plantejar bé i donar tota la informació, sobretot a les principals afectades, en aquest cas les persones en cerca de refugi.

Quant els governs no fan la seva feina, gairebé sempre la ciutadania pren la davantera. La ciutadania acostuma a anar sempre per davant dels governs i acaba exigint, amb el seu exemple, que aquest compleixin les seves obligacions.

Es indignant que, malgrat pressions, manifestacions i milers de signatures, els governs europeus no responguin i desobeeixen les seves pròpies lleis que els obliguen a complir amb la seva responsabilitat, la del respecte als drets humans.

Es més indignant, encara, que quan la ciutadania pren la iniciativa, els governs la criminalitzi i utilitzin, ara sí, la llei per castigar les que fan el que els pertocaria a ells.

Volem les refugiades a aquí d’una vegada. Les volem a través de vies segures i legals.

Volem la llibertat per Mikel i Begoña i per totes les que, com elles, han intentat simplement desobeir governs injustos, o més ben dir, obeir la Declaració Universal dels Drets Humans.

Volem que cap més persona no mori pel camí. Més de 5.000 persones comptabilitzades ofegades aquest 2016 a la Mediterrània. No és aquest un argument prou fort per actuar?

Per la llibertat de les detingudes i el respecte absolut cap a les persones en cerca de refugi.

Més informació: http://www.pikaramagazine.com/2016/12/dos-activistas-vascas-detenidas-en-grecia-cuando-intentaban-trasladar-a-un-grupo-de-refugiados-desde-grecia/ (Hibai Arbide)

Posicionament respecte als atemptats recents

15590391_10210322871404818_2869577246679155753_n

Il·lustració de Yorgos Konstantinou

Un cop més, davant dels recents atemptats terroristes, volem fer una radical condemna i solidaritzar-nos amb les famílies de les víctimes i totes les afectades.

La barbàrie i el menyspreu a la vida humana no corresponen a cap creença religiosa ni nacionalitat i tampoc tenen cap justificació possible. Les mateixes assassines que executen les matances provoquen les situacions de guerra indiscriminada contra la població, majoritàriament musulmana, generant centenars de milers de víctimes a Àsia i Àfrica, així com també a Europa.

Les institucions i governs d’Europa, entre altres, han optat per una gestió econòmica i policial del problema enlloc d’optar per la seva resolució mitjançant la definició d’un nou model de mobilitat internacional per al segle XXI, amb vies segures, corredors humanitaris i visats de caràcter temporal i humanitari.

Com a ciutadania, no podem eludir la responsabilitat que tenim en les polítiques depredadores de governs i empreses multinacionals, en el permanent incompliment de normes i tractats internacionals sobre drets i llibertats, comerç armamentístic, mediambientals i control geoestratègic d’ocupació de tercers països, que provoquen situacions d’extrema desigualtat i pobresa, conflictes armats, fam i èxode de població que acaba canalitzant el radicalisme cap el terrorisme.

  • No deixem que es valori la seguretat i defensa d’un còmode estatus per sobre la justícia social i els drets humans.
  • No facilitem que assassinats indiscriminats s’instrumentalitzin per restringir llibertats i drets d’aquelles persones que busquen refugi i asil a Europa.
  • No escoltem amb indiferència o acceptació, discursos islamòfobs, racistes i xenòfobs propis d’una dreta populista i feixista.
  • Denunciem els espais on es vulneren, legalment, les nostres lleis. Per exemple, els acords bilaterals que permeten les anomenades devolucions en calent o els Centres d’Internament per a Estrangers (CIES).
  • No deixem que la por i la nostra aparent còmoda seguretat ens apartin de l’objectiu final que és evitar més morts de persones innocents.
  • Transformem en clamor ciutadà la nostra indignació perquè arribi i modifiqui l’acció política dels parlaments i governs.

Text d’STOP MARE MORTUM  BADALONA (desembre de 2016)

Leer en castellano…

Continua llegint

Concentració 25M per condemnar al desallotjament d’Idomeni

Avui, dimecres 25 de maig, a les 20h convoquem a tothom a la Plaça Sant Jaume a Barcelona en condemna al desallotjament del camp d’Idomeni (Grècia)

A partir d’avui no ens faran callar! Cada dimecres a les 22h cassolada des dels balcons!

COMUNICAT

cartellAhir al matí va començar el desallotjament de l’assentament d’Idomeni, al pas fronterer entre Grècia i l’Antiga República Iugoslava de Macedònia. Això succeeix quasi tres mesos després que els governs europeus donessin per clausurada la ruta balcànica i, com a conseqüència, deixessin atrapades a Idomeni i zones properes més de 15.000 persones. I recordem que més de 54.000 estan estancades al país, segons dades de l’ACNUR. Durant aquest temps l’única resposta per part de les autoritats europees i el govern grec ha estat una estratègia de desgast en la qual inacció, negligència i repressió violenta s’han combinat per a desmoralitzar i minar les esperances de les persones refugiades. En les darreres setmanes hem hagut de veure amb ràbia i desconcert com els i les habitants del camp eren abandonades a les inclemències del temps que convertiren Idomeni en un fangar infecte. També hem presenciat com els esclats d’indignació eren reprimits cruelment amb gasos lacrimògens que es llançaren indiscriminadament en zones on habitaven famílies; un acarnissament absurd amb un efecte especialment dramàtic sobre la molt nombrosa mainada i gent gran. La repressió també s’ha dirigit cap als i les voluntàries que han sofert campanyes de desprestigi i detencions sense cap mena de fonament. La llista de despropòsits és inacabable: repartiment d’aliments en mal estat, aplicacions telemàtiques d’asil inoperatives, difusió d’informació enganyosa per part de les autoritats.

Desallotjant Idomeni s’està desallotjant la cara visible de la vergonya europea. Però l’objectiu no és garantir un tracte més digne a aquestes persones, sinó amagar-les als ulls de la opinió pública. Ja durant el desallotjament s’ha expulsat a periodistes i voluntaris del camp. El cert és que el destí que espera a les persones refugiades són camps de concentració; sota control militar, sense llibertat de moviment, d’accés restringit per a voluntaris, periodistes i ONGs, amb condicions sanitàries inadequades i atenció mèdica limitada. Impossible construir una vida i un futur en llocs on no hi ha res a fer, cap tipus d’activitat o feina, cap mena d’oferta educativa o cultural. Moria, Katsikas, Katerini, Koutsohero, Halkeró, Giannitsá són alguns noms dels camps de vergonya.

Des de Stop Mare Mortum denunciem ja no només el maltracte sistemàtic que han patit les persones refugiades a Idomeni, sinó també la flagrant violació dels drets humans que suposa empresonar-les ara en camps de concentració. Uns drets, com el dret d’asil, reconegut a l’article 14 de la Declaració dels Drets Humans i a l’article 18 de la Carta fundacional de la Unió Europa que no s’està garantint per una clara manca de voluntat política, així com tots els processos de reubicació que els Estats es neguen a engegar amb l’agilitat i la rapidesa que requereix aquesta situació. Assenyalem a la Unió Europea com a instigadora d’aquestes polítiques inhumanes que dinamiten els valors de solidaritat en que suposadament està fundada la pròpia Unió. Assenyalem al govern grec com a responsable d’haver expulsat la societat civil i deixat en mans del ministeri de defensa, actualment controlat pel partit d’extrema dreta ANEL, la gestió d’aquesta crisi.

Finalment fem una crida a tota la ciutadania per a que exigeixi als nostres governants que no permetin l’existència de camps de concentració a Europa i que compleixin les lleis que garanteixen el dret d’asil a la Unió Europea.

No a la criminalització de les voluntàries!

Acompanyar a les persones refugiades no és cap delicte

Fotofragia de Sara MontesinosLa detenció ahir de cinc brigadistes catalanes a la zona fronterera entre Grècia i Macedònia (Idomeni) mostra, novament, la voluntat del govern grec i dels seus homòlegs europeus de voler silenciar la veu de les voluntàries ens els camps d’Idomeni i d’altres grecs. Tot amb la voluntat de generar por entre el voluntariat internacional perquè marxin del territori i deixin desemparats milers i milers de refugiades que només confien en ells. Aquesta tendència de generar entrebancs i por entre el voluntariat ve de fa mesos, va començar a les illes, com a Lesbos; amb el cas dels bombers sevillans detinguts per tràfic de persones, la pressió perquè el camp d’arribada de Platanos tanqués o la prohibició d’entrada de voluntaris a Moria.

Ahir, dimecres 13 d’abril de 2016, cinc brigadistes vallesanes van ser detingudes per la policia grega després de sortir del camp d’Eko station, on elles col·laboren. Aquestes, detingudes sense motiu, van ser traslladades a la comissaria de Kirkis on una d’elles va sortir durant la mateixa nit. Segons elles mateixes, en cap moment se’ls ha comunicat perquè han estat detingudes ni tampoc se’ls ha donat cap tipus d’explicació, vulnerant, així, el dret a la informació. Amb aquestes cinc són un total de 29 voluntàries detingudes, segons informen persones sobre el terreny.

Des de Stop Mare Mortum, condemnem la criminalització de la societat civil autorganitzada que és la que fa atenció directa a les persones refugiades i migrants que es troben en trànsit: atenció mèdica, subminstrament de material necessari (roba, tendes…), menjar, distraccions… Tot, recordem, per fer una mica més fàcil la seva estada en camps inhumans i indignants on les polítiques de la UE han forçat que s’hi quedin estancades milers de persones.

Unes polítiques exteriors que primer provoquen conflictes bèl·lics i desigualtats a tercers països, i que quan les conseqüències arriben a tocar territori europeu, els valors de “democràcia” i “drets humans” queden oblidats i s’apliquen mesures repressives i d’expulsió de milers de persones que venen de països destrossats.

Les voluntàries són els nostres ulls a Idomeni, a Eko station, i a tants altres camps. A través d’elles podem saber el que passa en cada moment i denunciar la constant vulneració de drets humans: des de la falta d’atenció mèdica fins a l’ús de la violència per part de la policia contra les refugiades.

Volen que callem, però no podran evitar-ho! Tot el nostre suport.

Per una Mediterrània dels pobles!

COMUNICAT: Avui sortim al carrer per denunciar una Unió Europea que ataca els drets humans

UErgonya YorgosEls caps d’estat i de govern de la UE ratifiquen l’acord de la vergonya amb Turquia, fent cas omís a totes aquelles veus que, com Stop Mare Mortum, han denunciat la il·legalitat d’un acord que viola diferents lleis internacionals. Lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i es compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea ha acordat subcontractar aquestes responsabilitats a l’Estat turc, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE.

Davant les crítiques rebudes, els governs de la UE han intentat fer una neteja de cara de l’acord amb Turquia, destacant el fet que no es realitzaran expulsions col·lectives a Turquia –tal i com prohibeix l’article 19 del tractat de Drets Fonamentals de la UE─ sinó que es duran a terme processos individualitzats, cas per cas. En la mateixa línia, la UE busca acordar amb el govern d’Erdogan alguns canvis legislatius a Turquia que permetin establir aquest estat com a país segur, condició que facilitaria a Grècia l’expulsió de totes aquelles persones que entrin al país hel·lènic de manera irregular. Actualment, la legislació internacional prohibeix deportar a possibles demandants d’asil a un tercer país que no contempli la possibilitat de demanar protecció internacional, com és el cas de Turquia, on encara avui dia no s’ha suprimit la restricció geogràfica que estableix la Convenció de Ginebra de 1951 per la qual només persones europees poden demanar protecció internacional. Continua llegint

Stop Mare Mortum condemna l’acció criminal de Frontex impedint els rescats a l’illa de Lesbos

(Also an english version)

Rescat de dimarts 19 de gener de 2016 al matí. sud de LesbosDimecres al matí un grup d’activistes d’Stop mare Mortum tornàvem de l’illa de Lesbos on vam poder veure, entre altres coses, la tasca de salvament que fan les persones voluntàries que hi treballen. També vam poder parlar amb moltes de les associacions que hi fan tasques de primers auxilis i ens van constatar que el paper de Frontex, l’agència europea de control de fronteres, es limita a controlar la zona i, només en cas de naufragi, ajuden a rescatar embarcacions a alta mar. De fet, té el deure de prestar auxili segons la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret al mar. També fan la funció de control de persones, per determinar, juntament amb la policia grega, quines tenen dret a continuar el viatge i quines no, en funció de la seva nacionalitat.

Però tot just acabades de tornar ens arriba la notícia, confirmada a través dels contactes que vam establir a l’illa, que dimecres al matí, després de diversos dies de forts temporals, es va produir una important arribada d’embarcacions. Frontex, llavors, va canviar el seu paper habitual d’observador i va decidir intervenir impedint a ProActiva Open Arms, una ONG de Badalona formada per socorristes voluntaris d’arreu de l’estat espanyol que fa tasques de rescat a la platja i dins del mar, que s’acostessin a les embarcacions a la deriva per tal de poder rescatar les persones que hi anaven en diferents punts al nord de Lesbos. Segons informa aquesta entitat, en concret, davant d’una emergència en una barca davant la costa de Skala Sikamineas no se’ls va deixar actuar i “després d’una llarga espera i molta insistència, vam decidir iniciar l’operatiu. En aquell instant les autoritats van decidir fer-se’n càrrec. Però havia passat massa temps, feia massa fred”. Com a resultat d’aquesta pèrdua de temps, va morir una nena de vora cinc anys, que va morir d’hipotèrmia abans d’arribar a terra, i d’una dona de 44 també amb hipotèrmia, que va patir una parada cardíaca.

Estabilitzar una hipotèrmia greu exigeix una intervenció immediata i l’actitud de Frontex en aquest rescat és la responsable d’aquestes dues morts, com de tantes d’altres que s’estan produint contínuament al llarg de les fronteres europees. Mentre els països de la Unió Europea discuteixen què fer amb les persones refugiades, mentre diuen que es preocupen de preservar uns valors que mai no han respectat, la seva agència de control de fronteres contribueix a minimitzar el problema de les persones refugiades de la forma més dràstica: provocant que es morin al mar. L’Europa oficial ha estat girant els ulls cap una altra banda, efectivament, fins que el problema ha trucat a les seves portes. Ara continua el mercadeig, la subhasta de vides humanes, l’elusió de responsabilitats.

Aquesta Europa, sovint responsable de les tragèdies de tercers països amb la seva política exterior neocolonial i bel·licista, no ens representa. Per això nosaltres no ens cansarem de dir: “Per la dignitat d’Europa, pel respecte als Drets Humans, no més morts al mar Mediterrani”.

DESCARREGA’T EL COMUNICAT EN PDF

DOWNLOAD THE STATEMENT OF STOPMM IN ENGLISH (PDF)

SOLIDARITAT AMB LES VÍCTIMES DE LA BARBÀRIE

paris pau

La Plataforma Stop Mare Mortum condemnem enèrgicament els atacs terroristes que van posar fi a la vida de més de 120 persones la nit passada a Paris (13-14 de novembre) i ens solidaritzem amb les famílies de les víctimes i tot el poble francès. Aquests actes ens demostren, una vegada més, que la barbàrie no només no té ni creença religiosa ni nacionalitat sinó que no compta amb cap justificació possible.

En la brutalitat dels fets a França hi veiem reflectida la mateixa situació extrema en la qual es veuen immersos els darrers anys els ciutadans i ciutadanes de països com Síria, Iraq o Afganistan, la majoria dels quals són musulmans i qui més ha patit els atacs indiscriminats dels mateixos assassins que ahir van perpetrar els atemptats a París.

Quan mirem l’origen d’un conflicte que ha provocat la mort de centenars de persones a Europa i de centenars de milers a l’Àsia Menor, ens adonem que rau en les mateixes causes que han obligat a milions de persones a fugir dels seus països d’origen pel temor a ser assassinades precisament pels mateixos que ahir van causar el terror a la capital francesa.

Aquest és un problema del qual ni les institucions europees ni els governs dels estats europeus es poden amagar. Com a societat no podem defugir la responsabilitat que tenim sobre les polítiques econòmiques depredadores de governs i empreses que, amb les seves polítiques comercials, el perpetu incompliment dels tractats internacionals d’armament, les seves maniobres pel control geoestratègic de la regió o l’ocupació de tercers països no alimentin situacions d’extrema pobresa, de conflictes armats, d’èxodes poblacionals, etc. que s’acabin canalitzant en radicalismes o fins i tot en terrorisme.

Com a ciutadans i ciutadanes europees volem respondre amb indignació i fermesa a les morts de París, com responem cada dia a les 30.000 morts des de l’any 2000 a la Mediterrània, com responem a les de Boko Haram, i a les de tots els de la llarga llista de conflictes arreu del món, des de Síria fins a Colòmbia. Avui amb més força seguim reclamant una vida digna per a tothom i exigim polítiques exteriors responsables als estats, doncs, ahir mateix es va cloure la cimera Europa–Àfrica a La Valletta on vam presenciar de nou com els estats posaven molt més èmfasi en la seguretat que en la justícia social i creiem fermament que aquest no és el camí.

Ara més que mai, Europa ha de saber respondre a aquest crim atroç amb serenitat, sense deixar-se endur per discursos islamòfobs, racistes i xenòfobs que són propis de l’extrema dreta i que no responen als valors fundacionals de solidaritat i drets humans de la Unió Europea, que ja fa temps que trobem a faltar. No podem permetre que els assassinats indiscriminats d’ahir a França s’instrumentalitzin per restringir els drets de totes aquelles persones que busquen acollida a Europa, moltes de les quals, fugen de la mateixa crueltat. Els estats europeus tenen l’obligació jurídica de seguir donant acollida a totes aquestes persones i cal que vetllem perquè així sigui.

Fem una crida a la societat civil a mobilitzar-se contra la injustícia, a utilitzar la seva veu per reclamar responsabilitat per part dels nostres governs, però també per part dels nostres veïns i veïnes. No deixem que la por ens cegui en el nostre objectiu final, que no és un altre que el d’evitar que segueixin morint més persones innocents, ni a París, ni enlloc!

Stop Mare Mortum

14 de novembre de 2015

Comunicat Stop Mare Mortum Paris 131115 (PDF)