La demanda d’Stop Mare Mortum admesa a tràmit pel Tribunal Suprem

ThingLink

El passat 26 de setembre finalitzava el termini per acollir les més de 19.000 persones que haurien d’haver arribat a Espanya en compliment amb el programa de reubicació i reassentament. Dos anys després de les dues decisions europees d’obligat compliment per a tots els estats membres, l’incompliment és general i flagrant en el cas de l’estat espanyol. Segons dades oficials de la Comissió Europea, el passat 6 de setembre l’Estat Espanyol només havia acollit 1.257 persones, posant de manifest la seva falta de voluntat política. És per aquest motiu que des de Stop Mare Mortum vam presentar una demanda contra el govern espanyol gràcies a la col·laboració d’un equip legal d’expertes i amb el suport de l’ACDDH. En aquests moments, el Tribunal Suprem ha admès a tràmit la demanda, reconeixent també la legitimitat del moviment social per a exigir els drets col·lectius de les persones refugiades que es vulneren amb aquest incompliment. És la primera vegada a Europa que es porta davant la justícia a un Estat europeu per aquesta raó, que en tinguem coneixement. Voldríem que animés a moviments i organitzacions d’arreu a emprendre accions legals similars per tal d’exigir el compliment d’aquest acord, que tot i ser absolutament insuficient i de mínims, és exigible.

Anuncis

Stop Mare Mortum presenta al Tribunal Suprem la demanda contra el govern espanyol per incomplir les quotes d’admissió de refugiats

És la primera vegada a Europa que es porta davant la justícia a un Estat per aquesta raó

El recurs vol que el Suprem ordeni el compliment immediat de la reubicació d’aquestes persones a Espanya

Foto: ThingLink

Stop Mare Mortum ha presentat aquest matí un recurs contenciós administratiu contra el Govern espanyol pel flagrant incompliment del seu compromís amb el programa de reubicació de persones en cerca de refugi a Grècia i Itàlia. És la primera vegada a Europa que es denuncia davant els tribunals de justícia a un estat per aquesta circumstància. El passat 24 d’abril Stop Mare Mortum, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans, va presentar una sol·licitud de requeriment demanant formalment al Govern Espanyol el compliment de les obligacions citades, a la qual el govern no ha respost en el termini previst legalment. Davant d’aquest silenci administratiu es presenta una denúncia davant el Tribunal Suprem per obligar al Govern de l’Estat a respectar els seus compromisos internacionals i els Drets Fonamentals de les persones refugiades.

En concret es sol·licita que la justícia “ordeni al govern d’Espanya que acompleixi immediatament i amb caràcter urgent les seves obligacions de reubicació de les persones” a les que s’havia compromès a rebre. També es demana al Suprem, mitjançant dues mesures cautelars, que no s’esperi a la resolució d’aquest recurs contenciós administratiu per que es produeixi aquesta reubicació, amb unes mesures “que s’adoptin sense escoltar a l’altre part per raó de la concurrència de circumstàncies d’especial urgència en el present.

Atenent a les darreres dades oficials presentades per la Comissió Europea el passat 6 de setembre, i a 20 dies de finalitzar el termini, l’Estat Espanyol només ha acollit 1.257 sol·licitants d’asil, posant de manifest la seva falta de voluntat política i un incompliment greu de les obligacions internacionals que l’Estat a contret amb la UE.

Alhora, i com han denunciat ACNUR i l’enviat especial de Nacions Unides a Grècia, aquest incompliment agreuja la situació a Grècia i Itàlia i condemna a les persones refugiades a viure en “condicions inhumanes, amb desabastiment alimentari i falta d’infraestructura sanitària” i en unes situacions reconegudes d’explotació sexual a menors i matrimonis forçats per tal de sortir de la misèria.

Stop Mare Mortum és una plataforma ciutadana que té per objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries.

Stop Mare Mortum

Catalunya, 27 de setembre de 2017

Leer en castellano…
Stop Mare Mortum presenta al Tribunal Supremo la demanda contra el gobierno español por incumplir las cuotas de admisión de refugiadas

Es la primera vez que en Europa se lleva ante la justicia a un Estado por esta razón

El recurso quiere que el Supremo ordene el cumplimiento inmediato de la reubicación de estas personas en España

Stop Mare Mortum ha presentado esta mañana un recurso contencioso administrativo y demanda ante el Tribunal Supremo contra el gobierno español por el flagrante incumplimiento de su compromiso ante el programa de reubicación de personas que buscan refugio en Grecia e Italia. Es la primera vez en Europa que se denuncia ante los tribunales de justicia a un estado por esta circunstancia.El pasado 24 de abril Stop Mare Mortum, con la colaboración de la Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans y de un grupo de juristas, presentó una solicitud de requerimiento pidiendo formalmente al gobierno español el cumplimiento de las citadas obligaciones, solicitud a la que el gobierno no ha respondido en el plazo legalmente previsto.Ante este silencio administrativo se ha presentado un preceptivo recurso contencioso ante el Tribunal Supremo para obligar al gobierno del estado a respetar sus compromisos internacionales y los Derechos Fundamentales de las personas refugiadas.

En concreto se solicita que la justicia “ordene al gobierno de España que cumpla inmediatamente y con carácter urgente sus obligaciones de reubicaciones de las personas” a las que se había comprometido a recibir.

También se pide al Supremo, mediante dos medidas cautelares, que no espere a la resolución de este recurso contencioso administrativo para que se produzca esta reubicación, con unas medidas “que se adopten sin escuchar a la otra parte por razón de concurrencia de circunstancias de especial urgencia en el presente”. A tenor de los últimos datos oficiales presentados por la Comisión Europea el pasado 6 de de setiembre, y a 20 días de finalizar el plazo, el Estado Español solo ha acogido a 1.257 solicitantes de asilo, poniendo de manifiesto su falta de voluntad política y un incumplimiento grave de las obligaciones internacionales que contrajo con la UE.

Al mismo tiempo, y como han denunciado ACNUR y el enviado especial de Naciones Unidas en Grecia, este incumplimiento agrava la situación en Grecia e Italia y condena a las personas refugiadas a vivir en “condiciones inhumanas, con desabastecimiento alimentario y falta de infraestructura sanitaria” y en situaciones reconocidas de explotación sexual a menores y matrimonios forzados a fin de salir de la miseria.

Stop Mare Mortum es una plataforma ciudadana que tiene por objetivo fomentar un cambio en las políticas europeas de estranjería y migración.

Stop Mare Mortum
Barcelona, 27 de setiembre de 2017

Stop Mare Mortum inicia accions legals contra l’Estat per incomplir les quotes d’arribada de refugiades

És la primera vegada que una entitat acudeix a la justícia per aquest motiu a tota Europa

Stop Mare Mortum hem decidit emprendre accions legals contra l’Estat davant el flagrant incompliment de les quotes d’arribada de refugiats que es van acordar amb la resta de països de la Unió Europea. En concret s’ha presentat un requeriment, pas previ a la presentació d’un procediment contenciós administratiu, on s’insta al govern de Mariano Rajoy a acomplir les obligacions de reubicació per part d’Espanya, que des de setembre del 2015 i fins a l’actualitat només ha acollit menys del 5% de les 19.500 persones que haurien d’haver arribat. Aquesta iniciativa és la primera que es presenta a nivell espanyol i europeu.

Tal i com ha comentat una de les portaveus d’Stop Mare Mortum, Sònia Ros, “la situació de totes aquestes persones i la inacció conscient del govern ens ha portat a iniciar aquestes accions legals perquè sigui la justícia la que faci acomplir al govern la llei que l’executiu de Rajoy no respecta. També és una darrera oportunitat que li donem per acollir a totes aquestes persones que tenen el dret de ser acollides”. Tot i això Ros ha deixat clar “que l’acompliment de les quotes és un mínim, ja que aquest no és el sistema que hauria de funcionar, si no un de fronteres obertes i sense restriccions a nivell no només espanyol, sinó també europeu. El sistema de quotes és una vulneració de drets humans per si mateix”. A més, Ros també ha encoratjat a resta d’Europa a fer el mateix: “esperonem a la societat civil d’altres països europeus a aprendre les mateixes accions legals”.

Tot el procediment s’ha fet en col·laboració de la Comissió de Drets del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de diferents advocats, entre ells Isabel Baixeras i Alexandre Peñalver, que han explicat el detall de tot el procés que ara s’inicia. Com comentava Baixeras: “l’administració espanyola està subjecta al dret europeu i aquestes decisions són d’obligat compliment”.

Aquest requeriment, al qual l’Estat té un termini de 3 mesos per contestar (fins el 21 de juliol), és el pas previ i necessari per la interposició d’un contenciós administratiu: “en el cas que no fos atès, pot ser denegat expressament o simplement no contestat, en qualsevol dels dos casos anirem a contenciós administratiu”, remarca Baixeras, i afegeix: “aquest requeriment està adreçat directament al president del govern, Mariano Rajoy, perquè és la màxima instància política que hauria de fer complir les obligacions que venen d’Europa”.

En aquest sentit Baixeras ha remarcat: “L’escrit que presentem té inclosa una mesura cautelar perquè es compleixin les quotes d’arribada. Com segurament no es compliran, haurà de ser la justícia, en aquest cas la possibilitat que en un recurs contenciós i hagi també mesures cautelars preses pel propi jutge, qui obliguin a executar les quotes”. En el requeriment es diu que es “requereix al president del Govern que adopti les disposicions i mesures oportunes que procedeixin a fi de esmenar i corregir de manera immediata i urgent l’incompliment de l’obligació que tenia de reubicar efectivament” fins a un total de uns 19.500 persones refugiades. Per fer això possible es demana una “mesura provisional consistent en oferir, aprovar i executar les reubicacions, com a mínim, en la proporció que correspongui als mesos ja transcorreguts en base al criteri de dividir el total reubicacions entre els 24 mesos des de setembre de 2015”.

Peñalver ha recordat que en l’últim informe de 10 d’abril de la Comissió Europea, Espanya surt malparada i continuar incomplint reiteradament els seus compromisos: “L’Estat té l’obligació d’ofertar places i executar-les, no és una qüestió voluntària: l’Estat hauria d’haver ofertat places cada 3 mesos fins el desembre de 2016 i ara cada mes fins a setembre de 2017”. L’Estat ha ofertat poc més de 1.000 places i n’ha executat unes 800, que no representen ni el 5%.

Rafael Calderón, membre de la Comissió de defensa del ICAB, expressa el seu suport a la iniciativa legal d’Stop Mare Mortum. “Des de la comissió venim recolzant des de fa molt de temps iniciatives de denuncia de la vulneració dels drets humans de les persones refugiades”, ha dit.

Hashtag: #JusticiaXRefugiades

Primeres escletxes jurídiques per tombar l’acord UE-Turquia

Un jutge grec dictamina que Turquia no és un país segur i rebutja l’expulsió d’un sol·licitant d’asil

refugee-lesbos

A Greek immigration tribunal has ruled that Turkey is not a safe country to send refugees back to – throwing an EU plan to return Syrians there en masse into jeopardy” Mitjà: Independent


_89758891_lesvos

Now a Greek committee of judges has decided against sending a Syrian asylum seeker back to Turkey” Mitjà: BBC

Projecte jurídic d’assistència a persones refugiades. Necessitem la teva ajuda

juridicPara leer en castellano, ir al link -leer más- al final del artículo

Estem col·laborant amb un grup d’advocades per tal d’oferir assistència jurídica a persones que estan detingudes o bloquejades a Grècia sense poder demanar asil ni entrar als processos de reubicació que es proposen a l’acord UE-Turquia, amb les garanties legals i l’agilitat que la situació de vulnerabilitat d’aquestes persones requereix. Alhora també estem treballant per denunciar les condicions indignes d’acollida en que es troben, que no garanteixen els seus drets bàsics i no reuneixen els mínims de dignitat i seguretat. La nostra voluntat és la de fer-ho de la mà de la societat grega amb qui conjuntament col·laborem per donar sortida a la situació jurídica d’aquestes persones i la vulneració dels seus drets fonamentals.

Actualment estem assistint jurídicament més de 100 persones, amb més de 40 famílies, algunes amb situacions d’especial vulnerabilitat. Són famílies que hem conegut personalment als nostres viatges a Grècia i a les que intentem oferir una sortida a la seva situació legal. Tot i la falta d’expectatives positives que ens ofereix el panorama del procediment grec i la inacció política dels organismes i Estats involucrats, no renunciem a acompanyar aquestes persones en la seva lluita per accedir al dret d’asil o de ser traslladades a un país segur –que no és Turquia– que les aculli amb plenes garanties en els diferents programes de reubicació a diferents països europeus, especialment a d’Estat espanyol.

Necessitem del vostre suport econòmic per totes les despeses que es deriven d’aquesta activitat. Cap de nosaltres (activistes de StoMMp i advocades de Barcelona i d’altres experts i juristes col·laboradors) cobrem per la feina però es necessiten recursos pels viatges, pels procediments jurídics i per algunes despeses de les famílies. Actualment les despeses les estem assumint les persones involucrades amb el suport d’alguns donatius que rebem a StopMM, però necessitem donar un salt endavant en el projecte en termes logístics i per això necessitem més recursos. Ens ajudeu?

NÚMERO DE COMPTE CORRENT Caixa d’Enginyers:  ES78 3025 0005 8214 3328 2790

ASSUMPTE: JURIDIC STOPMM

Una de les advocades amb la que col·laborem, Marta Anglí, intervé al programa Late Motive d’Andreu Buenafuente (minut 36), així com una de les persones a les quals li donem assistència, el Toufiq Saifi (minut 40).

Si voleu llegir més sobre el projecte, continueu llegint….

Als diferents viatges que hem pogut realitzar a Grècia, tant a Lesbos com a Idomeni, hem pogut constatar la greu situació que viuen les persones refugiades. Especialment tot allò que té a veure amb les necessitats més bàsiques i els drets fonamentals. El més paradigmàtic, atenent la situació d’aquestes persones, és el dret a l’asil que està vulnerat en totes les formes possibles i que és una peça més del caos que es viu als campaments de refugiats.

Veníem arrossegant la nostra preocupació sobre la falta d’informació i la poca fiabilitat de les qüestions que anaven sorgint i que ens arribaven, quan ens contacta un grup d’advocades amb ganes de fer alguna cosa. Ens vam arremangar amb elles i avui us podem explicar el nostre projecte jurídic.

El nostre objectiu és evidenciar que la situació jurídica d’aquestes persones es troba absolutament bloquejada per manca de voluntat política i per incompliment dels acords vigents, així com per la inacció dels organismes competents.

Es podria parlar de col·lapse per una situació excepcional? Sí, si no fos perquè no es posen els mitjans i els recursos disponibles per afrontar-ho. Per tant, no ens enganyem, si fins ara a Espanya han vingut 18 persones (20 si comptem les heroiques arribades de l’entrenador de futbol i d’Osman, el nen amb paràlisi cerebral) no és per col·lapse, és per falta de voluntat política. I és absolutament escalable a d’altres qüestions, si l’EASO (European Asylum Support Office) no dóna l’abast a registrar persones és perquè no s’hi posen els professionals necessaris.

I perquè? Perquè no volem donar asil a aquestes persones , no volem reubicar-les ni volem que es reunifiquin amb les seves famílies. És així de senzill. Les famílies esgotades, opten per altres vies, i acaben posant la seva vida en mans de màfies i traficants que els hi ofereixen la possibilitat d’avançar, d’arribar a algun lloc, de deixar d’esperar. No els hi queden masses més opcions perquè la situació de bloqueig es menga els seus recursos i no poden aguantar per més temps.

Bé, doncs aquí és on humilment volem incidir. Sabem que tenim poques possibilitats, coneixem perfectament totes les dificultats jurídiques que ens esperen pel camí (tenim la sort de comptar amb persones expertes en drets humans i juristes que col·laboren en el projecte) però anem a per totes. Volem que les persones refugiades se’ls hi garanteixi el seu dret a l’asil i posarem totes les eines al nostre abast per fer-ho. També val la pena dir que posem molt d’esforç per mirar de no donar falses expectatives a les persones refugiades i sobretot que la nostra proposta no sigui en cap cas obstacle per qualsevol oportunitat que se’ls pugui presentar. La seva situació és d’extrema vulnerabilitat i s’estan trobant amb abusos de tot tipus, qualsevol precaució que prenem amb ells és imprescindible.

No us expliquem detalls del procediment jurídic que estem portant a terme perquè considerem que no és l’espai, estem a disposició de qualsevol que vulgui tenir-ne més informació o vulgui col·laborar. A grans trets us podem dir que estem treballant amb 3 línies d’acció:

  • La primera és facilitar que les persones refugiades que volen venir a Espanya puguin ser incloses als programes de reubicació existents i siguin traslladades a l’estat en el menor temps possible.
  • La segona és garantir l’accés a la petició d’asil a les persones que no ho poden fer (estiguin lliures o detingudes a Moria) per totes les través administratives existents i la situació d’especial inaccesibilitat en que es troben
  • La tercera, recopilar totes les vulneracions de drets que ens anem trobant i donar-les a conèixer públicament i denunciant-les quan sigui necessari.

Aquesta crisi humanitària, que no és nova al món però sí ho és a Europa, ha vingut per quedar-se. La situació d’aquestes persones lluny de millorar, empitjora. Les persones que continuen arribant a Europa cada cop ho fan en pitjors condicions (logístiques i personals) i les que fa temps que s’hi troben, estan exhaustes i desesperades per la manca d’informació i de solucions que se’ls hi ofereixen.

Per tant, tenim molta feina per endavant i necessitem de tot el vostre suport.

Leer en castellano:

Continua llegint