Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i Turquia

Més de 200.000 persones contra la guerra i en solidaritat amb els refugiats

54 punts arreu d’Europa van realitzar accions reivindicatives

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i TurquiaDissabte 18 de març, una marxa formada per persones de tots els orígens va recórrer els carrers d’Atenes per denunciar el tracte vexatori que estan rebent les persones en recerca d’asil que estan estancades a les portes d’Europa, especialment després del tractat acordat entre la UE i Turquia el 18 de març de 2016, i en contra de la guerra que està debastant Síria des de 2011.

La manifestació estava organitzada per diverses organitzacions, col·lectius ciutadans d’esquerres i grups de persones sol·licitants d’asil que viuen o treballen a la ciutat. Famílies senceres, persones vingudes de diversos camps i squats del país, grups de voluntaris d’arreu del món i ciutadans grecs van reunir-se a la plaça Omonia per llegir diversos manifestos de denúncia en grec, anglès, àrab, persa i urdu. Els motius de la convocatòria eren diversos però tots relacionats amb tracte que estan rebent les persones sol·licitants d’asil a causa de les polítiques migratòries europees. El rebuig de la guerra de Síria, el rebuig dels grups neonazis que estan creixent a Europa, la llibertat de moviment, l’obertura de fronteres, la fi de les deportacions a Turquia i als països d’origen i el rebuig del racisme i la discriminació de qualsevol tipus van ser algunes de les demandes dels manifestants.

Després de la lectura de manifestos, la marxa –multicolor per les incontables pancartes en diverses llengües– va iniciar el recorregut cap a la plaça Sintagma, seu del parlament grec. Tot i la forta presència policial, no hi va haver incidents i va tenir un ambient festiu però alhora de forta denúncia i reivindicació. A les cares de les persones migrants es podia veure la ràbia i la frustració de l’estancament que estan patint quan cridaven consignes en diverses llengües.

Molts manifestants van recordar la nova data de la vergonya: des del passat 15 de març, una altra línia roja s’estableix per a les persones que són a Grècia en el seu viatge migratori, fent que aquells que arribin després d’aquesta data i que continuin cap a altres països poden ser retornats a Grècia. Aquesta reactivació del procés de Dublín a Grècia (suspès el 2011) s’efectua sota la recomanació de la UE, que considera que Grècia està en un període de millora i estabilització en relació a la situació de migrants i refugiats. Per revocar aquesta assumpció, alguns grups d’activistes han volgut denunciar la inacceptable situació de desprotecció que molts sol·licitants d’asilo pateixen a Grècia, les negligències comeses en els procediments d’asilo, la discriminació constant i falta d’informació… Un d’aquests grups, l’Athens Legal Support Team, format per activistes que ofereixen suport legal en diversos espais de la ciutat, ha recollit aquestes denúncies en 10 punts fonamentals:

– Deportacions més fàcils des de 15 de març de 2016

– L’estancament a les illes gregues per completar el pre-registre del procés d’asil

– L’oficina de petició d’asil: tracte vexatori i discriminació

– Reubicació: el rebuig dels refugiats no desitjats

– La reunificació, una espera inaguantable

– Els menors no acompanyats, oblidats

– L’arrest en camps de detenció de les persones indocumentades

– Les nacionalitats en risc, definides segons criteris indefinits

– Sobreviure als camps és cada cop més difícil
La reivindicació també va comptar amb la solidaritat de més de cinquanta punts arreu d’Europa, amb manifestacions i actes reivindicatius fets el mateix dissabte i que van tenir una gran resposta ciutadana. Concretament, es van fer accions a Guernika (País Basc), París (França), Londres (Regne Unit), Brussel·les (Bèlgica), tretze llocs d’Alemanya, tres ciutats d’Àustria, Zurich (Suïssa), Crakòvia (Polònia), vuit llocs d’Itàlia i catorze de Grècia. Pel que fa a Catalunya també hi va haver manifestacions a càrrec d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

Aquí trobareu unes quantes fotos de la jornada a Atenes: http://dlampropoulos.weebly.com/anti-racist-demonstration-on-the-occasion-of-the-international-day-against-racism-in-athens.html

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.
A la darrera sessió del Grup de Treball
sobre la Protecció dels Refugiats al Parlament de Catalunya, Stop Mare Mortum (StopMM) va presentar a les diputades i diputats dues experiències de vies legals i segures que ja són en funcionament. Es tracta de propostes que es podrien dur a terme  a Catalunya. Una d’elles la va detallar Xavier Vidal, de la Comunitat de Sant’Egidio a Catalunya, convidat per StopMM. L’altra va ser el programa d’actuacions amb menors no acompanyats (MENA) d’origen sirià a Andalusia.

Aquestes dues experiències posen en evidència que amb voluntat política i dins el marc legal vigent és possible acollir persones refugiades, a través de vies legals i segures. Aquest és l’argument que StopMM va defensar en la darrera compareixença al Parlament, en què va situar aquestes dues experiències com a exemples de les figures de protecció que ja existeixen. Protecció per als MENA; visats humanitaris, inclosos en el codi europeu de visats; i l’admissió humanitària, una fòrmula que ja han aplicat diversos països europeus per motiu de la guerra de Síria. En l’admissió humanitària, els estats membres admeten grups de població vulnerables entre les persones refugiades a tercers països, amb la finalitat de proporcionar una protecció per raons humanitàries

Xavier Vidal va donar a conèixer que, a començaments de l’any 2016, els ministeris d’Interior i d’Assumptes Exteriors italians van signar un “protocol d’entesa” amb un conjunt d’entitats eclesiàstiques pel qual establien l’obertura de corredors humanitaris sobre la base jurídica de l’article 25 delCodi de visats.

El primer grup de persones refugiades va arribar al febrer de 2016 i al llarg d’aquest any han arribat 700 persones a través del sistema pel qual, possiblement, la xifra ascendirà a 1.000 persones en el termini de dos anys.

Aquest acord resta al marge dels compromisos de reubicació i reassentament adquirits pels estats membres de la Unió Europea el 2015, però cal destacar que la xifra de 700 és superior a la suma de les persones acollides per 15 països de l’UE de manera individual, fet que indica tant l’importància de la voluntat política necessària, com l’efectivitat de la proposta de via segura i legal, que cal  tenir molt en compte. Recordem que, aquesta setmana precisament es signa l’acord del corredor humanitari amb França.

El programa de reubicació d’Andalusia, dins les quotes compromeses per part de l’Estat Espanyol l’any 2015 va consistir en l‘atenció i integració social de menors no acompanyats d’origen sirià, procedents de camps de refugiats de Grècia i d’Itàlia. A 23 de setembre de 2016 havien arribat 7 menors, dues noies i cinc nois. I el desembre de 2016 va arribar un menor més, és a dir, un total de 8, que van ser traslladats al municipi de Motril, a Granada.

StopMM ha exposat una sèrie de propostes a les parlamentàries i parlamentaris en la línia que, dins el seu àmbit competencial, es creï un programa d’acollida a MENA i, que els programes incloguin procediments que contemplin la figura de guarda provisional així com la sol.licitud d’asil amb la màximabrevetat possible.

D’altra banda també es va demanar una resolució del Parlament favorable a l’aplicació de l’admissió humanitària i l’establiment d’un corredor humanitari, i que aquest fos finançat pel Govern català.

Concert de GOSPEL en benefici de la Plataforma STOP MARE MORTUM

concer de gospelEl proper dissabte 18 de març us esperem a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (Pl. de Sarrià, s/n, Barcelona) on el cor Free Choir presentarà un concert de GOSPEL en benefici de la Plataforma STOP MARE MORTUM per ajudar a aturar el drama dels refugiats a la  Mediterrània.

Free Choir és una associació coral nascuda a principis de setembre del 2015 al barri de Sarrià de Barcelona i que aplega una seixantena de persones apassionades per la música i amb moltes ganes de cantar i passar-s’ho bé cantant, el dirigeix Vicen Alfonso, que té una llarga experiència en la direcció de cors.

Com a grup coral se centren en la música gospel, però també canten peces que no formen part del repertori més clàssic d’aquest gènere.

Com associació sense finalitat de lucre, els concerts que ofereixen s’orienten principalment en accions de beneficència i de col·laboració amb entitats socials i culturals. Durant el concert es sortejarà un quadre del Jordi Closa que reflecteix el drama que estan patint els refugiats.

L’entrada és gratuïta i s’aporta la voluntat.

Més i formació a:
http://freechoir.cat/free-choir/

VÍDEO: Vulneracions de drets humans a la frontera sud. A peu de tanca

Visibilitzar la vulneració de drets humans a la Frontera Sud és un dels objectius de la exposició fotogràfica “A peu de tanca” inaugurada el passat 22 de febrer. El recull de fotografies d’Antonio Sampere documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya. L’exposició estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta.

Aquesta activitat vol visualitzar i denunciar la vulneracions de drets humans a les fronteres i la manca de vies legals i segures, és a dir, de la llei, per permetre l’arribada de les persones a sòl europeu.

 

#NoUEFortaleza, los Estados entierran los Derechos Humanos

SopMareMortum_26F17

Amigas y amigos, compañeros y compañeras, ciudadanía del mundo.

Nos encontramos hoy aquí, muy a nuestro pesar, para visibilizar la muerte de la Declaración de los Derechos Humanos. Nacida en 1948 como un brote de esperanza para los pueblos, muere, en estos días, a manos de sus progenitores: los estados y sus gobiernos. Gobiernos que, ya sea por su inacción o con sus acciones, la han convertido, golpe a golpe, en papel mojado.

Papel mojado por el mar Mediterráneo donde más de 40.000 personas han muerto desde el año 2000 intentando llegar a Europa en busca del refugio y la vida digna que la Declaración y el derecho internacional les prometían.

Papel mojado por las lluvias torrenciales o las nevadas caídas sobre los campos de refugiadas sin refugio. Sobre Idomeni, Eko… y tantos otros lugares, donde malviven familias enteras que huyen de los conflictos armados. Solo en Grecia,  58.000 personas están retenidas a la espera de que se cumpla el derecho de asilo. Pero son muchas más; en todo el planeta más de 290 millones de personas son desplazadas o refugiadas.

La declaración esta mojada y manchada de sangre. De sangre derramada por las personas heridas con las cuchillas de las concertinas en las vallas de Ceuta y Melilla, ciudades españolas donde no se aplica el derecho Internacional convirtiéndose así en un agujero negro para los derechos humanos.

Es papel mojado por el llanto de los 10.000 menores que han desaparecido en Europa, probablemente víctimas del tráfico de órganos o de las redes de prostitución. Niñas y niños que ya no juegan, separados de sus familias. Familias rotas por la guerra y los traficantes de personas. Una infancia que Europa tenía  y tiene la obligación de proteger y que, sin embargo, abandona a su suerte.

La declaración esta mojada por el sudor del trabajo esclavo, en precario y sin derechos, al que se ven abocadas, día tras día, millones de personas en todo el mundo. Muchas de ellas en nuestro país, al no poder legalizar su situación y no tener reconocidos sus derechos por falta de voluntad política.

Los derechos humanos son hoy papel mojado por las llamadas migrantes económicas. Personas en busca de un futuro después de que sus países hayan sido expoliados por el colonialismo de las grandes potencias, la globalización neoliberal o el cambio climático que ha desolado su sociedad y su tierra. En definitiva, papel mojado por el dolor y el sufrimiento de tantas y tantas personas a las que más allá de palabras vacías no se les ha dado una protección real y efectiva.

Nosotras no enterramos la Declaración de los Derechos Humanos, otras lo han hecho antes. Para nosotras,  dicen, en nuestro nombre. En nombre de la ciudadanía de los estados privilegiados, en nombre de la seguridad nacional. Fomentando el odio, el miedo y el racismo. Gobernantes psicópatas, mercachifles sin escrúpulos y parlanchines hipócritas han convertido lo que tenía que ser la Europa de los pueblos, la de la libre circulación de las personas, la de los derechos,  en la Europa Fortaleza. La Europa de los muros, las vallas y  las fronteras. La Europa que prima los intereses económicos a las personas. La venta de armas a la paz. La Europa de Frontex que prefiere gastar el dinero en vallas y represión a habilitar vías seguras y legales. La  que prefiere retener, deportar, detener en CIEs o delvolver en caliente a dar una acogida digna a las personas.  La Europa de los tratados de la vergüenza que externaliza fronteras a países no democráticos en vez de asumir sus responsabilidades.

No, nosotras decimos no.  No en nuestro nombre.

Las ideas y conceptos que defendía la Declaración de los Derechos Humanos siguen vivas en el imaginario y la esperanza de quién sufre. En los corazones y en las mentes de toda la gente de bien de este, nuestro planeta.  Seguiremos luchando y exigiendo que se cumplan. No queremos privilegios.  Queremos derechos en igualdad y dignidad para todo ser humano. Si los gobiernos no tienen memoria, nosotras no olvidamos.

Declaración de los Derechos Humanos. Hasta siempre, compañera. Que la humanidad guarde tu alma en su seno. Para que un día, al fin, reinen en el mundo la libertad, la igualdad y la fraternidad.

Que así sea.

Stop Mare Mortum treballa al Parlament de Catalunya per a la protecció internacional a Catalunya

Sessió1 grup Parlament StopMM

Els desplaçaments forçats comencen al país d’origen, en part per l’acció exterior catalana, i cal establir mesures que els previnguin. Aquesta és la conclusió de la primera sessió del Grup de Treball sobre la Protecció dels Refugiats al Parlament de Catalunya amb la intervenció de Stop Mare Mortum (StopMM) i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Les dues entitats hem analitzat davant els grups parlamentaris les causes primeres dels desplaçaments forçats als països d’origen en les que intervenen institucions i empreses de manera directa o indirecta. StopMM hem fet propostes concretes d’accions des de Catalunya que puguin reduïr o prevenir aquests desplaçaments.

També hem insistit en les vulneracions de drets a la Frontera Sud. Per això hem proposat eines que a través de la cooperació per al desenvolupament vetllin per la protecció de les persones refugiades i migrades que volen arribar al nostre territori.

Per part de StopMM ha participat una experta del Transnational Institute, que és membre del Grup de Treball d’Empresa i Drets Humans de Lafede i de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, així com una experta d’Irídia, associació per la defensa dels drets humans, en particular civils i polítics.

Aquest Grup de Treball vol establir propostes concretes d’acció per garantir vies legals i segures i millorar i reforçar el model actual d’acollida. Amb aquest objectiu celebrarà quatre sessions més d’aquí al mes de juny.

Fent incidència política. D’on surt el grup de treball?

El Grup de Treball es va constituir arran de dues compareixences de Stop Mare Mortum, la  Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i la Xarxa Asil.cat a la comissió  d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència (CAECRIT) a finals de 2016. Les entitats vam sol.licitar la creació d’un grup de treball en què es tractés la protecció internacional. Des de la comissió es va acordar que es fes amb una visió interdisciplinar per tal d’abordar la protecció de refugiats i refugiades des de diferents vessants com ara la jurídica, la social, la sanitària, o la d’acció exterior. D’aquesta manera Stop Mare Mortum seguim la tasca d’incidència a les administracions que poden possibilitar l’arribada de refugiades i refugiats al nostre territori mitjançant l’aplicació de la legislació vigent i la pressió als governs estatal i europeu. És a dir, continuem demanant l’aplicació de vies legals i segures.

#NoUEFortalesa: Enterrem la Declaració Universal dels Drets Humans

El proper diumenge 26 de febrer més de 30 ciutats espanyoles i d’altres europees es mobilitzen contra l’Europea Fortalesa i a favor de l’acollida de persones refugiades. A Barcelona Stop Mare Mortum convoquem a una acció simbòlica a les 12h al comptador de la vergonya.

Convidem a tothom a assistir a l’enterrament de la Declaració Universal dels Drets Humans com a símbol de la vulneració de drets i de la manca de vies legals i segures d’accés al territori. En aquest sentit StopMM fa una crida a tothom a venir vestides de negre. Els hashtags utilitzats són: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

26f-barcelona_nouefortalesa_stopmm

El próximo domingo 26 de febrero más de 30 ciudades españolas y otras europeas se movilizan contra la Europa Fortaleza y a favor de la acogida de las personas refugiadas. En Barcelona Stop Mare Mortum convocamos una acción simbólica a las 12h en el contador de la vergüenza. 

Invitamos a todo el mundo a asistir al entierro de la Declaración Universal de los Derechos Humanos como símbolo de la vulneración de derechos y de la manca de vías legales y seguras de acceso a territorio. En este sentido StopMM hacemos una llamada a venir vestidas de negro. Los hashtags utilizados son: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

Per què és important que el 18F sortim al carrer a manifestar-nos?

mani18f4Aquest dissabte 18F és un d’aquells dies on la ciutadania pot donar un cop de puny a la taula i dir PROU! Prou a la violació sistemàtica de drets humans  que veiem dia rere dia dins i fora de les nostres fronteres. Estem davant d’una oportunitat única de demostrar que la ciutadania no tan sols està en contra d’aquelles polítiques racistes que estan privant a milers de persones de buscar refugi, o simplement, de buscar una vida millor que els permeti viure amb dignitat. També és un moment únic per fer arribar les propostes que la Plataforma Stop Mare Mortum, o tants altres moviments defensors dels drets humans, portem tant de temps exigint i que, fins ara, no han estat escoltades pels governants.

És el moment de sortir al carrer i exigir als dirigents d’ajuntaments, parlament autonòmic, estatal i europeu, solucions per evitar tantes morts i violacions de drets humans. Solucions que estan a les seves mans i que depenen únicament de voluntat política, aquesta voluntat que fins ara no han tingut i que ha portat a milers de persones a perdre la vida al Mediterrani, a quedar atrapades a les fronteres europees en condicions deplorables, a ser deportades o retornades sense que es complissin els seus drets, a no concedir-los el dret a una protecció internacional, o a que no tinguessin accés a uns drets bàsics com la sanitat o l’educació.

Aquest dissabte 18F sortirem al carrer per exigir:

  • Que el dret a la lliure circulació sigui una realitat que no estigui determinada per la nacionalitat, o per la preferència dels estats en favor d’una o una altra.
  • Que s’obrin vies legals i segures que evitin que es repeteixi una tragèdia que ja ha deixat més de 35.000 persones al mar Mediterrani des de l’any 2000 i que ha suposat la tragèdia humanitària més greu des de la Segona Guerra Mundial.
  • Que s’asseguri el dret a un procés de sol·licitud de protecció internacional amb garanties d’acord amb les lleis internacionals, i no en base a una subjectivitat dels governs que, com en el cas espanyol, ha deixat sense protecció a un 70% de les persones que ho ha  sol·licitat.
  • Que s’acabi amb les polítiques d’externalització de fronteres amb les quals els estats europeus controlen els fluxos migratoris a partir de contractes amb tercers estats. Uns acords que busquen frenar i reprimir a totes aquelles persones que volen arribar a Europa o que ja es troben aquí. L’últim exemple és l’acord UE-TK, però també hi ha altres exemples que fa anys que es repeteixen, com l’acord entre Espanya i el Marroc, o la mateixa existència dels CIEs.
  • Que es derogui una Llei d’Estrangeria que estableix ciutadania de primera i de segona i que criminalitza segons el l’origen.
  • Que s’asseguri una acollida digne a totes aquelles persones que ja es troben a Catalunya, on ajuntaments, Generalitat i estat espanyol tenen competències per assegurar que es compleixin uns drets bàsics com són l’habitatge, la sanitat, l’educació o el dret al treball.

Si vols que els governants compleixin els drets humans, aquest dissabte tens una cita ineludible per fer sentir la teva veu. Serà un dia únic on tenim la possibilitat de marcar un abans i un després perquè els governs ens escoltin!

Discurs d’StopMM pronunciat al Gran Concert per a les persones refugiades

Inaugurem una exposició fotogràfica per visibilitzar la frontera sud espanyola

L’exposició “A peu de tanca” és un recull de fotografies que documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya i que estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta. L’objectiu és visibilitzar i denunciar la vulneració repetida de drets humans a la frontera de l’Estat espanyol.

El dimecres 22 de febrer a les 19h s’inaugura l’exposició “A peu de tanca (Frontera sud)” amb un acte de presentació al voltant de la situació a la frontera espanyola (Ceuta i Melilla) on, a més del mateix fotògraf, hi intervindran, Júlia Trias  -coordinadora de Migracions d’Iridia-, Jara Esbert-Pérez d’Stop Mare Mortum i un testimoni de frontera.

El fotoperiodista Antonio Sampere estructura el relat visual de l’exposició “A peu de tanca” en tres parts: l’espera als campaments assentats als boscos al Nord del Marroc -després d’un viatge ple de vexacions-; la convivència amb la decisió de quan saltar la tanca; i l’estroncament de les expectatives respecte Europa un cop tancats als Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI). Sampere és fotoperiodista per l’agència internacional Pressenza i testimoni directe del drama de la migració transfronterera al nord d’Àfrica.

Des d’Stop Mare Mortum entenem que les polítiques migratòries europees i la manca de voluntat dels Estats membres i la Unió Europea han esdevingut el major obstacle per salvar la vida de milers de persones que moren a les portes d’Europa. Segons l’OIM, des de l’any 2000 han mort més de 35.000 persones al mar Mediterrani, i més de 5.000 persones només l’any 2016. Segons l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, la xifra de morts i desapareguts que han intentat arribar a Espanya per la frontera sud d’Europa podria voltar, aproximadament, les 300 persones. Parlem de persones refugiades i migrants, i aquestes no passen només per Grècia, també cada dia n’arriben per les fronteres espanyoles. Creiem que és vital posar el focus en aquesta realitat i aportar testimonis directes per generar consciència per pressionar les autoritats corresponents perquè actuïn reclamant el dret al refugi mitjançant vies legals i segures.

“Que les vulguem acollir no és allò important sinó que puguin anar allà on elles desitgin”

Discurs íntegre d’Stop Mare Mortum al concert #VolemAcollir al Palau Sant Jordi (Barcelona) de Casa nostra, casa vostra
http://www.ccma.cat/video/embed/5650307

(discurs del minut 1 amb 8.30)

Les milions de persones que han de deixar casa seva arreu del món ho fan forçades per causes diverses. N’hi ha que pateixen diferents motius de discriminació. Algunes fugen de conflictes alimentats per la lucrativa indústria de la guerra i pels interessos de les grans potències. D’altres són obligades a marxar per l’empobriment dels seus països per polítiques comercials depredadores i unes empreses transnacionals que roben el peix, buiden les mines i expropien les terres per sembrar-hi la fam i la misèria. Vivim en un món globalitzat i no podem creure que l’únic que no es globalitzi siguin les conseqüències de les nostres accions, assumim-ne la nostra coresponsabilitat.

Foto CNCV

Avui no som aquí per demanar-vos concessions a vosaltres, els governs. Som aquí per exigir-vos el compliment de les vostres obligacions: garantir el dret a l’asil i el dret a la lliure circulació. El que tenim a la porta d’Europa no és una crisi de refugiats, sinó la incompetència de la vostra responsabilitat política. Sou una Europa i un Estat Espanyol que assassineu deixant ofegar cada any milers de persones a la Mediterrània. Ho feu amb unes polítiques d’immigració homicides que utilitzeu en contra d’elles com a polítiques de seguretat i de repressió. Però per més que les hi arrabasseu els drets i les menyspreeu no aconseguireu deshumanitzar-les ni esgarrapar-los una sola engruna de dignitat ni un bri de ganes de viure.

En lloc d’aplicar les vies legals i segures existents incentiveu el negoci del tràfic de persones i signeu acords il·legítims d’expulsió amb governs autoritaris subcontractats. Regategeu vides humanes en un sistema de quotes mesquí, que mercantilitza i desuniversalitza els drets, i que ni tant sols teniu la decència de complir. I també sou tan covards que amagueu les vostres prioritats polítiques darrera la fal·làcia recorrent de manca de recursos econòmics.

Govern espanyol, fa pocs dies et sentíem tenir la poca vergonya de presumir de ser el referent europeu en la construcció de murs i en l’externalització de fronteres a Ceuta i Melilla. A la frontera sud d’Europa on has convertit en quotidianitat les devolucions en calent i les mutilacions de les concertines. Un cop aquí encara els negueu la ciutadania plena, restringint-los els drets civils i el dret més emancipador, el del treball. Tot això d’acord amb unes polítiques institucionals racistes que també els poden tancar en un CIE per acabar sent expulsades en un vol de deportació. Els Ajuntaments i la Generalitat són els responsables de garantir una acollida digna, que no assenyalin Madrid per encobrir les seves pròpies mancances.

A uns els veneu les armes i als altres ens voleu vendre la por. No us la comprem. Perquè nosaltres som les que tenim memòria històrica, som les que hem aprés a prendre consciencia dels nostres privilegis i sabem el preu de quedar-se de mans plegades, però sobretot: som persones. A diferència de vosaltres, som capaces d’empatitzar, de plorar, d’estimar i de rebel·lar-nos. Som la ciutadania i creiem que l’acció social pren sentit en l’acció col·lectiva, per això fa molts anys que ens organitzem en moviments socials, en caus, en associacions de veïns i veïnes, etc. Prenem el compromís d’estar vigilants a que totes les administracions garanteixin els drets humans i la justícia social. Volem ser l’eina que extirpa el racisme, la xenofòbia, el feixisme i la islamofòbia dels nostres pobles i ciutats, perquè estem convençudes que la diversitat és la nostra força i la nostra major riquesa.

Però nosaltres no som les protagonistes, ho són els herois i les heroïnes que tossudament s’arrapen a la vida. Que les vulguem acollir no és allò important sinó que puguin anar allà on elles desitgin i també que entre totes preservem els drets de les moltes persones migrades i refugiades que ja són aquí, per poder fer una casa plegades en condicions d’igualtat. Perquè totes som una. Si deixem que ens prengueu un sol dret a una de nosaltres sabem que arribarà un dia en que totes els perdrem tots. Així que mentre vosaltres continueu construint murs, nosaltres hi seguirem esbotzant les portes, mentre vosaltres continueu cavant fosses, nosaltres seguirem teixint ponts. Ens voleu meselles, ens voleu submises però ens trobareu rebels.

Obriu fronteres! Cap persona no és il·legal!

Palau St. Jordi de Barcelona, 11 de febrer de 2017

foto cncv 2