Caravana ‘Obrint Fronteres’: Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud

LA TANCA

La tanca de Melilla va ser construïda el 1998 y des de aleshores s’hi ha anat invertint per a millorar la seva impermeabilitat, al mateix temps que la seva lesivitat. Actualment son dos tanques de sis metres d’alçada les que pretenen dissuadir les migrants.

I no només tracten de dissuadir-les sinó que posen en perill les seves vides. S’ha incorporat una “teranyina” de cable d’acer entre les dos tanques, una tanca addicional “anti-escalada” i ganivetes al capdamunt. Només algunes d’aquestes ganivetes van ser retirades el 2007.El 2009, Sambo Sadiako, de 30 anys, va morir a la tanca de Ceuta. La primera versió del govern culpava les condicions climatològiques i afirmava que Sadiako va caure, colpejant-se contra el terra. Més endavant la autòpsia va determinar que “l’immigrant havia mort a la concertina de la segona tanca, que va acabar tallant-li una de les artèries, causant-li la mort per pèrdua massiva de sang”.

L’any 2013, el qui aleshores era ministre, José Fernández Díaz, va decidir tornar a posar totes les ganivetes. La zona fronterera compta també amb sensors de moviment i soroll, videocàmeres de vigilància, llums d’alta intensitat i equips de visió nocturna. Es tracta de tecnologia fronterera punta. Tot un laboratori de proves per a la resta de tanques europees en construcció.

SALTS A LA TANCA

Les polítiques basades en crear una tanca cada cop més perillosa no han impedit que les migrants, desesperades, s’arrisquin a saltar-la, com evidencien els repetits intents. El darrer dilluns 8 de maig es va produir un altre salt de migrants a la tanca de Melilla. Cent deu, de les tres-centes persones subsaharianes que ho van intentar, van aconseguir entrar en territori espanyol. Els “salts massius”, dels que ens alerta la premsa periòdicament, són més segurs per a les persones que vulguin passar ja que eviten majors represàlies de la policia marroquí en cas de no tenir èxit.

EXTERNALITZACIÓ DE FRONTERES

Espanya ha estat pionera en la externalització del control fronterer que actualment està duent a terme la Unió Europea. L’informe “Frontera Sud: laboratori de les polítiques europees”, publicat pel Centre d’Assumptes Internacionals de Barcelona (CIDOB), assegura que la violència de la policia turca contra les migrants, la construcció de les tanques a països com Bulgària, Àustria o Macedònia, i l’intent de legalitzar les devolucions “en calent”, no són res nou per a qui segueixi l’actualitat a la Frontera Sud.L’externalització de les fronteres es basa en exercir un control fronterer més enllà de les fronteres geogràfiques. Això s’aconsegueix implicant els països d’origen i trànsit en el control dels processos migratoris. El problema que això genera és la seguretat de les migrants queda en mans de països que sistemàticament violen els drets humans. En el cas dels acords de l’estat espanyol amb Marroc, els fons que es podrien haver destinat a l’admissió de immigrants s’han invertit en augmentar la presencia policial i militar a la tanca.

LA SITUACIÓ A LA FRONTERA SUR

La clau per a que es puguin aconseguir aquest acords és declarar els tercers països com a llocs “segurs”. Tanmateix, en el cas de la frontera sud, nombroses organitzacions y mitjans de documentació han estat monitoritzant la violació sistemàtica de Drets Humans per part de les forces de seguretat marroquines. Les autoritats marroquines van començar a fer batudes en els campaments d’immigrants propers a la tanca, cremant-los i arrasant-los. El mes de novembre dos persones van morir asfixiades en una d’aquestes batudes.

Una altra de les practiques dutes a terme per les autoritats marroquines són els desplaçament forçosos. Les migrants corrent el risc de ser traslladades forçosament a alguna ciutat del sud a més de 900 quilometres de la frontera. La consigna es basa en buidar el nord d’immigrants i impedir que els de l’Àfrica Negra s’acostin a la frontera eliminant les seves opcions de sol·licitar asil a la frontera. Per això la seva única opció és arriscar-se a saltar la tanca.

Però sens dubte la pràctica més utilitzada són les devolucions “en calent”. L’Estat Espanyol empara les devolucions de migrants al costat marroquí sense que se’l hagi proporcionat assistència legal, sense comprovar si són menors o refugiades i fins i tot sense realitzar controls mèdics.

“M’havien pegat molt. Sagnava i no podia veure-hi perquè la sang de la cara no em deixava. Vaig estar allà dalt de la tanca, però vaig pensar que em desmaiava i que cauria. Vaig baixar i vaig notar la mà d’un guàrdia civil espanyol, em va agafar del braç, vaig pensar que havia vist que estava molt malament, però em va empènyer amb força y aleshores vaig notar el braç i el bastó d’un militar marroquí”. Aquest és el relat de R.A., ingressat en un hospital de Tànger després d’un intent de salt de la tanca, recollit per la ONG Caminando Fronteras, en el seu informe “Tras la Frontera”.

Les devolucions “en calent” han estat denunciades per nombroses ONGs, les nacions Unides, el Consell Europeu i fins i tot els governs de Canadà, Australia o Estats Units.

L’ APOSTA DE L’ESTAT ESPANYOL

A pesar de les violacions de Drets humans i les barbaritats que es comenten a la frontera sud, l’Estat Espanyol segueix entestat en apostar per les mateixes polítiques. Casualment, durant la presentació d’un nou projecte europeu de col·laboració policial amb sis països del Sahel, just després del darrer salt a la tanca, l’actual ministre d’interior,José Ignacio Zoido, va declarar:“seguirem reforçant la seguretat per protegir la frontera”. Després va defensar la persistent cooperació amb Marroc en matèria d’immigració

L’Estat Espanyol no només reafirma la seva aposta per l’externalització de les fronteres sinó que fins i tot gosa afirmar que el “model espanyol” ha de ser “la via a seguir” a les fronteres de Turquia.

CARAVANA FRONTERA SUD

Per mirar de revertir les polítiques migratòries, la caravana “Obrint Fronteres” sortirà el divendres 14 de juliol des de més de vint punts de l’Estat Espanyol cap a la frontera sud. La caravana pretén denunciar les polítiques migratòries tant de la Unió Europea com d’Espanya. Les entitats participants reivindicaran que es respectin els drets humans dels milions de persones que fugen de la guerra, la gana, les conseqüències del canvi climàtic o la tracta i tràfic de persones. Els col·lectius participants es reuniran a Madrid i passaran per Sevilla, Algeciras, Ceuta, Melilla i Almeria per a realitzar actes reivindicatius i activitats. Per a que la nostra veu tingui més força, convidem a totes les que vulguin a unir-se a la caravana “Obrint Fronteres” a participar o bé de les activitats que es desenvoluparan en els diferents territoris o bé a afegir-se als autobusos i ajudar-nos a visibilitzar la frontera sud.

Informació i inscripcions: https://abriendofronteras.net/

Continua llegint

Anuncis

La Pegatina amb El Kiwi i La Tropikal Band actuaran a la Sala Salamandra en benefici d’Stop Mare Mortum

El proper dimarts 27 de juny us convidem a venir al concert de La Pegatina a la Sala Salamandra, en col·laboració amb el grup d’hospitalet El Kiwi i La Tropikal Band. L’acte està coorganitzat pel Col·lectiu Akelharre de l’Hospitalet, que des de fa anys treballa per a impulsar projectes de transformació social per al seu entorn més proper. La Sala 2 tanca les seves portes i aquest serà l’últim concert del grup en aquest espai.

El 75% dels fons recaptats es destinaran a donar suport a la nostra tasca activista  des de la Plataforma Stop Mare Mortum, a través de la feina i els projectes de denúncia de les polítiques migratòries estatals i europees que no donen resposta a la situació de milers de persones bloquejades a països de la Mediterrània. Volem atura amb les constants morts i vulneracions de drets humans.

Concert LA PEGATINA amb El Kiwi i La Tropikal BandLa Pegatina
La formació catalana La Pegatina porta 14 anys dalt dels escenaris i ha superat ja els 1000 concerts, realitzats a més de 24 països. La seva versatilitat els porta des de la rumba al merengue o l’ska, i destaquen per les seves melodies enèrgiques i per les lletres enganxadisses, que amb el seu famós crit de ‘Maricarmen‘ o el més recent ‘Heridas de guerra‘ els va convertir en poc temps en un grup referent del panorama musical català.
El Kiwi i La Tropikal Band donarà el tret de sortida a la nit, amb ritmes tropicals.

 Recordeu, el dimarts 27 de juny a les 21h ens veiem a la Sala Salamandra, on tornarem a repetir, aquest cop entre música, que volem vies legals i segures per a totes les persones.
El preu de l’entrada són 10€ i podeu aconseguir-la ara fent clic a aquest enllaç.
Us esperem!

Stop Mare Mortum inicia accions legals contra l’Estat per incomplir les quotes d’arribada de refugiades

És la primera vegada que una entitat acudeix a la justícia per aquest motiu a tota Europa

Stop Mare Mortum hem decidit emprendre accions legals contra l’Estat davant el flagrant incompliment de les quotes d’arribada de refugiats que es van acordar amb la resta de països de la Unió Europea. En concret s’ha presentat un requeriment, pas previ a la presentació d’un procediment contenciós administratiu, on s’insta al govern de Mariano Rajoy a acomplir les obligacions de reubicació per part d’Espanya, que des de setembre del 2015 i fins a l’actualitat només ha acollit menys del 5% de les 19.500 persones que haurien d’haver arribat. Aquesta iniciativa és la primera que es presenta a nivell espanyol i europeu.

Tal i com ha comentat una de les portaveus d’Stop Mare Mortum, Sònia Ros, “la situació de totes aquestes persones i la inacció conscient del govern ens ha portat a iniciar aquestes accions legals perquè sigui la justícia la que faci acomplir al govern la llei que l’executiu de Rajoy no respecta. També és una darrera oportunitat que li donem per acollir a totes aquestes persones que tenen el dret de ser acollides”. Tot i això Ros ha deixat clar “que l’acompliment de les quotes és un mínim, ja que aquest no és el sistema que hauria de funcionar, si no un de fronteres obertes i sense restriccions a nivell no només espanyol, sinó també europeu. El sistema de quotes és una vulneració de drets humans per si mateix”. A més, Ros també ha encoratjat a resta d’Europa a fer el mateix: “esperonem a la societat civil d’altres països europeus a aprendre les mateixes accions legals”.

Tot el procediment s’ha fet en col·laboració de la Comissió de Drets del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de diferents advocats, entre ells Isabel Baixeras i Alexandre Peñalver, que han explicat el detall de tot el procés que ara s’inicia. Com comentava Baixeras: “l’administració espanyola està subjecta al dret europeu i aquestes decisions són d’obligat compliment”.

Aquest requeriment, al qual l’Estat té un termini de 3 mesos per contestar (fins el 21 de juliol), és el pas previ i necessari per la interposició d’un contenciós administratiu: “en el cas que no fos atès, pot ser denegat expressament o simplement no contestat, en qualsevol dels dos casos anirem a contenciós administratiu”, remarca Baixeras, i afegeix: “aquest requeriment està adreçat directament al president del govern, Mariano Rajoy, perquè és la màxima instància política que hauria de fer complir les obligacions que venen d’Europa”.

En aquest sentit Baixeras ha remarcat: “L’escrit que presentem té inclosa una mesura cautelar perquè es compleixin les quotes d’arribada. Com segurament no es compliran, haurà de ser la justícia, en aquest cas la possibilitat que en un recurs contenciós i hagi també mesures cautelars preses pel propi jutge, qui obliguin a executar les quotes”. En el requeriment es diu que es “requereix al president del Govern que adopti les disposicions i mesures oportunes que procedeixin a fi de esmenar i corregir de manera immediata i urgent l’incompliment de l’obligació que tenia de reubicar efectivament” fins a un total de uns 19.500 persones refugiades. Per fer això possible es demana una “mesura provisional consistent en oferir, aprovar i executar les reubicacions, com a mínim, en la proporció que correspongui als mesos ja transcorreguts en base al criteri de dividir el total reubicacions entre els 24 mesos des de setembre de 2015”.

Peñalver ha recordat que en l’últim informe de 10 d’abril de la Comissió Europea, Espanya surt malparada i continuar incomplint reiteradament els seus compromisos: “L’Estat té l’obligació d’ofertar places i executar-les, no és una qüestió voluntària: l’Estat hauria d’haver ofertat places cada 3 mesos fins el desembre de 2016 i ara cada mes fins a setembre de 2017”. L’Estat ha ofertat poc més de 1.000 places i n’ha executat unes 800, que no representen ni el 5%.

Rafael Calderón, membre de la Comissió de defensa del ICAB, expressa el seu suport a la iniciativa legal d’Stop Mare Mortum. “Des de la comissió venim recolzant des de fa molt de temps iniciatives de denuncia de la vulneració dels drets humans de les persones refugiades”, ha dit.

Hashtag: #JusticiaXRefugiades

18A, denunciem les morts al Mediterrani i l’incompliment dels compromisos sobre refugiades

Foto: Anna Fàbrega (StopMM)

Avui denunciem novament les constants morts al Mediterrani. Ho hem fet aquest matí davant la Delegació del Govern espanyol i a la tarda tarda a les 19h convoquem a la ciutadania a concentrar-se davant la Comissió Europea. Durant 10minuts hem tallat el trànsit del carrer Mallorca amb Roger de Llúria i s’ha fet una performance de simulant els morts al mar amb armilles i mantes tèrmiques. També s’han desplegat varies pancartes sota el meva “Vies legals i segures”. S’ha acabat amb la lectura d’un text sota el nom #NOsurtenelscomptes per denunciar novament les morts al mar Mediterrani i la inacció dels governs europeus, entre ells l’Estat espanyol, davant aquesta situació. Denunciem que ni els compromisos s’estan complint, ni els drets humans s’estan respectant.

Per què el 18 d’abril?

Fa dos anys en aquesta data, més de 900 persones van morir en un naufragi al canal de Sicília intentant arribar a Itàlia. Aquest fet va provocar la creació de la plataforma Stop Mare Mortum que, des de llavors, no ha parat de denunciar aquestes morts i les conseqüències de la construcció de l’Europa Fortalesa i treballa per canviar les polítiques migratòries i d’asil estatals i europees. L’any passat també morien 500 persones en el mateix camí, i fa una setmana (13 d’abril) n’eren 100.

Les morts no s’aturen

El 2015 van morir més de 3.700 persones, el 2016 5.000 i amb el que portem de 2017 ja en són 826 (dades d’ACNUR). Aquestes dades demostren la inoperància dels Estats europeus que, lluny de complir els seus compromisos (l’Estat espanyol, per exemple, es va comprometre a reubicar 16.000 persones en dos anys i en porta 887) i d’aplicar vies legals i segures d’accés a territori per garantir el dret a migrar, continuen aplicant polítiques que van en contra els drets humans.

 

StopMM_18Abril_17: Continua llegint

Stop Mare Mortum acorda al parlament de catalunya treballar en una resolució a favor de les vies legals i segures

SMM al Parlament CAT

Stop Mare Mortum començarà a treballar una proposta de resolució en el marc del ple de Parlament abans de l’estiu de 2017. L’acord s’ha obtingut amb les diputades i diputats de l’intergrup sobre protecció dels refugiats al Parlament de Catalunya. La proposta recollirà les peticions per garantir les Vies Legals i Segures que StopMM ha presentat al grup en els darrers mesos.

A partir d’ara s’inicia un procés de negociació amb els grups parlamentaris amb l’objectiu d’arribar al text més consensuat possible, d’acord amb les propostes realitzades per StopMM. La resolució vol recollir el compromís del Parlament català respecte als mecanismes per garantir Vies Legals i Segures per a persones que vulguin arribar a Catalunya i a l’Estat espanyol, així com sol·licitar al Govern de la Generalitat que, endegui accions que les facilitin.

En aquesta darrera sessió, a banda de tancar l’acord per presentar una resolució, StopMM va fer, de nou, propostes concretes. Entre elles, que insti al Govern central a que es torni a poder sol·licitar asil en ambaixades i consolats de tercers països (tant en origen com en països de trànsit) i eliminar el visat de trànsit a aeroports per a persones de països en conflicte. També es va instar al Govern de la Generalitat a ampliar la concessió de  visats acadèmics com ara els ja existents fruits del conveni entre la Universitat i l’Ajuntament de Barcelona i ampliar-ho a altres cicles formatius. StopMM també va fer un crit d’atenció sobre situacions de polissonatge als ports catalans on no s’acompleixen procediments tan bàsics com informar de la seva presència o garantir l’assistència legal i d’interpretació als polissons.

A dia d’avui, l’incompliment de la legislació vigent per part dels Estats europeus, l’espanyol entre ells, fa que les persones que fugen dels seus països tinguin tancada la seva entrada. L’accés es converteix en un procés  perillós i moltes vegades de llarga durada,  on es veuen abocats a tractes inhumans.

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i Turquia

Més de 200.000 persones contra la guerra i en solidaritat amb els refugiats

54 punts arreu d’Europa van realitzar accions reivindicatives

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i TurquiaDissabte 18 de març, una marxa formada per persones de tots els orígens va recórrer els carrers d’Atenes per denunciar el tracte vexatori que estan rebent les persones en recerca d’asil que estan estancades a les portes d’Europa, especialment després del tractat acordat entre la UE i Turquia el 18 de març de 2016, i en contra de la guerra que està debastant Síria des de 2011.

La manifestació estava organitzada per diverses organitzacions, col·lectius ciutadans d’esquerres i grups de persones sol·licitants d’asil que viuen o treballen a la ciutat. Famílies senceres, persones vingudes de diversos camps i squats del país, grups de voluntaris d’arreu del món i ciutadans grecs van reunir-se a la plaça Omonia per llegir diversos manifestos de denúncia en grec, anglès, àrab, persa i urdu. Els motius de la convocatòria eren diversos però tots relacionats amb tracte que estan rebent les persones sol·licitants d’asil a causa de les polítiques migratòries europees. El rebuig de la guerra de Síria, el rebuig dels grups neonazis que estan creixent a Europa, la llibertat de moviment, l’obertura de fronteres, la fi de les deportacions a Turquia i als països d’origen i el rebuig del racisme i la discriminació de qualsevol tipus van ser algunes de les demandes dels manifestants.

Després de la lectura de manifestos, la marxa –multicolor per les incontables pancartes en diverses llengües– va iniciar el recorregut cap a la plaça Sintagma, seu del parlament grec. Tot i la forta presència policial, no hi va haver incidents i va tenir un ambient festiu però alhora de forta denúncia i reivindicació. A les cares de les persones migrants es podia veure la ràbia i la frustració de l’estancament que estan patint quan cridaven consignes en diverses llengües.

Molts manifestants van recordar la nova data de la vergonya: des del passat 15 de març, una altra línia roja s’estableix per a les persones que són a Grècia en el seu viatge migratori, fent que aquells que arribin després d’aquesta data i que continuin cap a altres països poden ser retornats a Grècia. Aquesta reactivació del procés de Dublín a Grècia (suspès el 2011) s’efectua sota la recomanació de la UE, que considera que Grècia està en un període de millora i estabilització en relació a la situació de migrants i refugiats. Per revocar aquesta assumpció, alguns grups d’activistes han volgut denunciar la inacceptable situació de desprotecció que molts sol·licitants d’asilo pateixen a Grècia, les negligències comeses en els procediments d’asilo, la discriminació constant i falta d’informació… Un d’aquests grups, l’Athens Legal Support Team, format per activistes que ofereixen suport legal en diversos espais de la ciutat, ha recollit aquestes denúncies en 10 punts fonamentals:

– Deportacions més fàcils des de 15 de març de 2016

– L’estancament a les illes gregues per completar el pre-registre del procés d’asil

– L’oficina de petició d’asil: tracte vexatori i discriminació

– Reubicació: el rebuig dels refugiats no desitjats

– La reunificació, una espera inaguantable

– Els menors no acompanyats, oblidats

– L’arrest en camps de detenció de les persones indocumentades

– Les nacionalitats en risc, definides segons criteris indefinits

– Sobreviure als camps és cada cop més difícil
La reivindicació també va comptar amb la solidaritat de més de cinquanta punts arreu d’Europa, amb manifestacions i actes reivindicatius fets el mateix dissabte i que van tenir una gran resposta ciutadana. Concretament, es van fer accions a Guernika (País Basc), París (França), Londres (Regne Unit), Brussel·les (Bèlgica), tretze llocs d’Alemanya, tres ciutats d’Àustria, Zurich (Suïssa), Crakòvia (Polònia), vuit llocs d’Itàlia i catorze de Grècia. Pel que fa a Catalunya també hi va haver manifestacions a càrrec d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

Aquí trobareu unes quantes fotos de la jornada a Atenes: http://dlampropoulos.weebly.com/anti-racist-demonstration-on-the-occasion-of-the-international-day-against-racism-in-athens.html

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.
A la darrera sessió del Grup de Treball
sobre la Protecció dels Refugiats al Parlament de Catalunya, Stop Mare Mortum (StopMM) va presentar a les diputades i diputats dues experiències de vies legals i segures que ja són en funcionament. Es tracta de propostes que es podrien dur a terme  a Catalunya. Una d’elles la va detallar Xavier Vidal, de la Comunitat de Sant’Egidio a Catalunya, convidat per StopMM. L’altra va ser el programa d’actuacions amb menors no acompanyats (MENA) d’origen sirià a Andalusia.

Aquestes dues experiències posen en evidència que amb voluntat política i dins el marc legal vigent és possible acollir persones refugiades, a través de vies legals i segures. Aquest és l’argument que StopMM va defensar en la darrera compareixença al Parlament, en què va situar aquestes dues experiències com a exemples de les figures de protecció que ja existeixen. Protecció per als MENA; visats humanitaris, inclosos en el codi europeu de visats; i l’admissió humanitària, una fòrmula que ja han aplicat diversos països europeus per motiu de la guerra de Síria. En l’admissió humanitària, els estats membres admeten grups de població vulnerables entre les persones refugiades a tercers països, amb la finalitat de proporcionar una protecció per raons humanitàries

Xavier Vidal va donar a conèixer que, a començaments de l’any 2016, els ministeris d’Interior i d’Assumptes Exteriors italians van signar un “protocol d’entesa” amb un conjunt d’entitats eclesiàstiques pel qual establien l’obertura de corredors humanitaris sobre la base jurídica de l’article 25 delCodi de visats.

El primer grup de persones refugiades va arribar al febrer de 2016 i al llarg d’aquest any han arribat 700 persones a través del sistema pel qual, possiblement, la xifra ascendirà a 1.000 persones en el termini de dos anys.

Aquest acord resta al marge dels compromisos de reubicació i reassentament adquirits pels estats membres de la Unió Europea el 2015, però cal destacar que la xifra de 700 és superior a la suma de les persones acollides per 15 països de l’UE de manera individual, fet que indica tant l’importància de la voluntat política necessària, com l’efectivitat de la proposta de via segura i legal, que cal  tenir molt en compte. Recordem que, aquesta setmana precisament es signa l’acord del corredor humanitari amb França.

El programa de reubicació d’Andalusia, dins les quotes compromeses per part de l’Estat Espanyol l’any 2015 va consistir en l‘atenció i integració social de menors no acompanyats d’origen sirià, procedents de camps de refugiats de Grècia i d’Itàlia. A 23 de setembre de 2016 havien arribat 7 menors, dues noies i cinc nois. I el desembre de 2016 va arribar un menor més, és a dir, un total de 8, que van ser traslladats al municipi de Motril, a Granada.

StopMM ha exposat una sèrie de propostes a les parlamentàries i parlamentaris en la línia que, dins el seu àmbit competencial, es creï un programa d’acollida a MENA i, que els programes incloguin procediments que contemplin la figura de guarda provisional així com la sol.licitud d’asil amb la màximabrevetat possible.

D’altra banda també es va demanar una resolució del Parlament favorable a l’aplicació de l’admissió humanitària i l’establiment d’un corredor humanitari, i que aquest fos finançat pel Govern català.

Concert de GOSPEL en benefici de la Plataforma STOP MARE MORTUM

concer de gospelEl proper dissabte 18 de març us esperem a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (Pl. de Sarrià, s/n, Barcelona) on el cor Free Choir presentarà un concert de GOSPEL en benefici de la Plataforma STOP MARE MORTUM per ajudar a aturar el drama dels refugiats a la  Mediterrània.

Free Choir és una associació coral nascuda a principis de setembre del 2015 al barri de Sarrià de Barcelona i que aplega una seixantena de persones apassionades per la música i amb moltes ganes de cantar i passar-s’ho bé cantant, el dirigeix Vicen Alfonso, que té una llarga experiència en la direcció de cors.

Com a grup coral se centren en la música gospel, però també canten peces que no formen part del repertori més clàssic d’aquest gènere.

Com associació sense finalitat de lucre, els concerts que ofereixen s’orienten principalment en accions de beneficència i de col·laboració amb entitats socials i culturals. Durant el concert es sortejarà un quadre del Jordi Closa que reflecteix el drama que estan patint els refugiats.

L’entrada és gratuïta i s’aporta la voluntat.

Més i formació a:
http://freechoir.cat/free-choir/

VÍDEO: Vulneracions de drets humans a la frontera sud. A peu de tanca

Visibilitzar la vulneració de drets humans a la Frontera Sud és un dels objectius de la exposició fotogràfica “A peu de tanca” inaugurada el passat 22 de febrer. El recull de fotografies d’Antonio Sampere documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya. L’exposició estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta.

Aquesta activitat vol visualitzar i denunciar la vulneracions de drets humans a les fronteres i la manca de vies legals i segures, és a dir, de la llei, per permetre l’arribada de les persones a sòl europeu.

 

#NoUEFortaleza, los Estados entierran los Derechos Humanos

SopMareMortum_26F17

Amigas y amigos, compañeros y compañeras, ciudadanía del mundo.

Nos encontramos hoy aquí, muy a nuestro pesar, para visibilizar la muerte de la Declaración de los Derechos Humanos. Nacida en 1948 como un brote de esperanza para los pueblos, muere, en estos días, a manos de sus progenitores: los estados y sus gobiernos. Gobiernos que, ya sea por su inacción o con sus acciones, la han convertido, golpe a golpe, en papel mojado.

Papel mojado por el mar Mediterráneo donde más de 40.000 personas han muerto desde el año 2000 intentando llegar a Europa en busca del refugio y la vida digna que la Declaración y el derecho internacional les prometían.

Papel mojado por las lluvias torrenciales o las nevadas caídas sobre los campos de refugiadas sin refugio. Sobre Idomeni, Eko… y tantos otros lugares, donde malviven familias enteras que huyen de los conflictos armados. Solo en Grecia,  58.000 personas están retenidas a la espera de que se cumpla el derecho de asilo. Pero son muchas más; en todo el planeta más de 290 millones de personas son desplazadas o refugiadas.

La declaración esta mojada y manchada de sangre. De sangre derramada por las personas heridas con las cuchillas de las concertinas en las vallas de Ceuta y Melilla, ciudades españolas donde no se aplica el derecho Internacional convirtiéndose así en un agujero negro para los derechos humanos.

Es papel mojado por el llanto de los 10.000 menores que han desaparecido en Europa, probablemente víctimas del tráfico de órganos o de las redes de prostitución. Niñas y niños que ya no juegan, separados de sus familias. Familias rotas por la guerra y los traficantes de personas. Una infancia que Europa tenía  y tiene la obligación de proteger y que, sin embargo, abandona a su suerte.

La declaración esta mojada por el sudor del trabajo esclavo, en precario y sin derechos, al que se ven abocadas, día tras día, millones de personas en todo el mundo. Muchas de ellas en nuestro país, al no poder legalizar su situación y no tener reconocidos sus derechos por falta de voluntad política.

Los derechos humanos son hoy papel mojado por las llamadas migrantes económicas. Personas en busca de un futuro después de que sus países hayan sido expoliados por el colonialismo de las grandes potencias, la globalización neoliberal o el cambio climático que ha desolado su sociedad y su tierra. En definitiva, papel mojado por el dolor y el sufrimiento de tantas y tantas personas a las que más allá de palabras vacías no se les ha dado una protección real y efectiva.

Nosotras no enterramos la Declaración de los Derechos Humanos, otras lo han hecho antes. Para nosotras,  dicen, en nuestro nombre. En nombre de la ciudadanía de los estados privilegiados, en nombre de la seguridad nacional. Fomentando el odio, el miedo y el racismo. Gobernantes psicópatas, mercachifles sin escrúpulos y parlanchines hipócritas han convertido lo que tenía que ser la Europa de los pueblos, la de la libre circulación de las personas, la de los derechos,  en la Europa Fortaleza. La Europa de los muros, las vallas y  las fronteras. La Europa que prima los intereses económicos a las personas. La venta de armas a la paz. La Europa de Frontex que prefiere gastar el dinero en vallas y represión a habilitar vías seguras y legales. La  que prefiere retener, deportar, detener en CIEs o delvolver en caliente a dar una acogida digna a las personas.  La Europa de los tratados de la vergüenza que externaliza fronteras a países no democráticos en vez de asumir sus responsabilidades.

No, nosotras decimos no.  No en nuestro nombre.

Las ideas y conceptos que defendía la Declaración de los Derechos Humanos siguen vivas en el imaginario y la esperanza de quién sufre. En los corazones y en las mentes de toda la gente de bien de este, nuestro planeta.  Seguiremos luchando y exigiendo que se cumplan. No queremos privilegios.  Queremos derechos en igualdad y dignidad para todo ser humano. Si los gobiernos no tienen memoria, nosotras no olvidamos.

Declaración de los Derechos Humanos. Hasta siempre, compañera. Que la humanidad guarde tu alma en su seno. Para que un día, al fin, reinen en el mundo la libertad, la igualdad y la fraternidad.

Que así sea.