#NoUEFortalesa: Enterrem la Declaració Universal dels Drets Humans

El proper diumenge 26 de febrer més de 30 ciutats espanyoles i d’altres europees es mobilitzen contra l’Europea Fortalesa i a favor de l’acollida de persones refugiades. A Barcelona Stop Mare Mortum convoquem a una acció simbòlica a les 12h al comptador de la vergonya.

Convidem a tothom a assistir a l’enterrament de la Declaració Universal dels Drets Humans com a símbol de la vulneració de drets i de la manca de vies legals i segures d’accés al territori. En aquest sentit StopMM fa una crida a tothom a venir vestides de negre. Els hashtags utilitzats són: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

26f-barcelona_nouefortalesa_stopmm

El próximo domingo 26 de febrero más de 30 ciudades españolas y otras europeas se movilizan contra la Europa Fortaleza y a favor de la acogida de las personas refugiadas. En Barcelona Stop Mare Mortum convocamos una acción simbólica a las 12h en el contador de la vergüenza. 

Invitamos a todo el mundo a asistir al entierro de la Declaración Universal de los Derechos Humanos como símbolo de la vulneración de derechos y de la manca de vías legales y seguras de acceso a territorio. En este sentido StopMM hacemos una llamada a venir vestidas de negro. Los hashtags utilizados son: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

Per què és important que el 18F sortim al carrer a manifestar-nos?

mani18f4Aquest dissabte 18F és un d’aquells dies on la ciutadania pot donar un cop de puny a la taula i dir PROU! Prou a la violació sistemàtica de drets humans  que veiem dia rere dia dins i fora de les nostres fronteres. Estem davant d’una oportunitat única de demostrar que la ciutadania no tan sols està en contra d’aquelles polítiques racistes que estan privant a milers de persones de buscar refugi, o simplement, de buscar una vida millor que els permeti viure amb dignitat. També és un moment únic per fer arribar les propostes que la Plataforma Stop Mare Mortum, o tants altres moviments defensors dels drets humans, portem tant de temps exigint i que, fins ara, no han estat escoltades pels governants.

És el moment de sortir al carrer i exigir als dirigents d’ajuntaments, parlament autonòmic, estatal i europeu, solucions per evitar tantes morts i violacions de drets humans. Solucions que estan a les seves mans i que depenen únicament de voluntat política, aquesta voluntat que fins ara no han tingut i que ha portat a milers de persones a perdre la vida al Mediterrani, a quedar atrapades a les fronteres europees en condicions deplorables, a ser deportades o retornades sense que es complissin els seus drets, a no concedir-los el dret a una protecció internacional, o a que no tinguessin accés a uns drets bàsics com la sanitat o l’educació.

Aquest dissabte 18F sortirem al carrer per exigir:

  • Que el dret a la lliure circulació sigui una realitat que no estigui determinada per la nacionalitat, o per la preferència dels estats en favor d’una o una altra.
  • Que s’obrin vies legals i segures que evitin que es repeteixi una tragèdia que ja ha deixat més de 35.000 persones al mar Mediterrani des de l’any 2000 i que ha suposat la tragèdia humanitària més greu des de la Segona Guerra Mundial.
  • Que s’asseguri el dret a un procés de sol·licitud de protecció internacional amb garanties d’acord amb les lleis internacionals, i no en base a una subjectivitat dels governs que, com en el cas espanyol, ha deixat sense protecció a un 70% de les persones que ho ha  sol·licitat.
  • Que s’acabi amb les polítiques d’externalització de fronteres amb les quals els estats europeus controlen els fluxos migratoris a partir de contractes amb tercers estats. Uns acords que busquen frenar i reprimir a totes aquelles persones que volen arribar a Europa o que ja es troben aquí. L’últim exemple és l’acord UE-TK, però també hi ha altres exemples que fa anys que es repeteixen, com l’acord entre Espanya i el Marroc, o la mateixa existència dels CIEs.
  • Que es derogui una Llei d’Estrangeria que estableix ciutadania de primera i de segona i que criminalitza segons el l’origen.
  • Que s’asseguri una acollida digne a totes aquelles persones que ja es troben a Catalunya, on ajuntaments, Generalitat i estat espanyol tenen competències per assegurar que es compleixin uns drets bàsics com són l’habitatge, la sanitat, l’educació o el dret al treball.

Si vols que els governants compleixin els drets humans, aquest dissabte tens una cita ineludible per fer sentir la teva veu. Serà un dia únic on tenim la possibilitat de marcar un abans i un després perquè els governs ens escoltin!

Discurs d’StopMM pronunciat al Gran Concert per a les persones refugiades

Inaugurem una exposició fotogràfica per visibilitzar la frontera sud espanyola

L’exposició “A peu de tanca” és un recull de fotografies que documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya i que estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta. L’objectiu és visibilitzar i denunciar la vulneració repetida de drets humans a la frontera de l’Estat espanyol.

El dimecres 22 de febrer a les 19h s’inaugura l’exposició “A peu de tanca (Frontera sud)” amb un acte de presentació al voltant de la situació a la frontera espanyola (Ceuta i Melilla) on, a més del mateix fotògraf, hi intervindran, Júlia Trias  -coordinadora de Migracions d’Iridia-, Jara Esbert-Pérez d’Stop Mare Mortum i un testimoni de frontera.

El fotoperiodista Antonio Sampere estructura el relat visual de l’exposició “A peu de tanca” en tres parts: l’espera als campaments assentats als boscos al Nord del Marroc -després d’un viatge ple de vexacions-; la convivència amb la decisió de quan saltar la tanca; i l’estroncament de les expectatives respecte Europa un cop tancats als Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI). Sampere és fotoperiodista per l’agència internacional Pressenza i testimoni directe del drama de la migració transfronterera al nord d’Àfrica.

Des d’Stop Mare Mortum entenem que les polítiques migratòries europees i la manca de voluntat dels Estats membres i la Unió Europea han esdevingut el major obstacle per salvar la vida de milers de persones que moren a les portes d’Europa. Segons l’OIM, des de l’any 2000 han mort més de 35.000 persones al mar Mediterrani, i més de 5.000 persones només l’any 2016. Segons l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, la xifra de morts i desapareguts que han intentat arribar a Espanya per la frontera sud d’Europa podria voltar, aproximadament, les 300 persones. Parlem de persones refugiades i migrants, i aquestes no passen només per Grècia, també cada dia n’arriben per les fronteres espanyoles. Creiem que és vital posar el focus en aquesta realitat i aportar testimonis directes per generar consciència per pressionar les autoritats corresponents perquè actuïn reclamant el dret al refugi mitjançant vies legals i segures.

“Que les vulguem acollir no és allò important sinó que puguin anar allà on elles desitgin”

Discurs íntegre d’Stop Mare Mortum al concert #VolemAcollir al Palau Sant Jordi (Barcelona) de Casa nostra, casa vostra
http://www.ccma.cat/video/embed/5650307

(discurs del minut 1 amb 8.30)

Les milions de persones que han de deixar casa seva arreu del món ho fan forçades per causes diverses. N’hi ha que pateixen diferents motius de discriminació. Algunes fugen de conflictes alimentats per la lucrativa indústria de la guerra i pels interessos de les grans potències. D’altres són obligades a marxar per l’empobriment dels seus països per polítiques comercials depredadores i unes empreses transnacionals que roben el peix, buiden les mines i expropien les terres per sembrar-hi la fam i la misèria. Vivim en un món globalitzat i no podem creure que l’únic que no es globalitzi siguin les conseqüències de les nostres accions, assumim-ne la nostra coresponsabilitat.

Foto CNCV

Avui no som aquí per demanar-vos concessions a vosaltres, els governs. Som aquí per exigir-vos el compliment de les vostres obligacions: garantir el dret a l’asil i el dret a la lliure circulació. El que tenim a la porta d’Europa no és una crisi de refugiats, sinó la incompetència de la vostra responsabilitat política. Sou una Europa i un Estat Espanyol que assassineu deixant ofegar cada any milers de persones a la Mediterrània. Ho feu amb unes polítiques d’immigració homicides que utilitzeu en contra d’elles com a polítiques de seguretat i de repressió. Però per més que les hi arrabasseu els drets i les menyspreeu no aconseguireu deshumanitzar-les ni esgarrapar-los una sola engruna de dignitat ni un bri de ganes de viure.

En lloc d’aplicar les vies legals i segures existents incentiveu el negoci del tràfic de persones i signeu acords il·legítims d’expulsió amb governs autoritaris subcontractats. Regategeu vides humanes en un sistema de quotes mesquí, que mercantilitza i desuniversalitza els drets, i que ni tant sols teniu la decència de complir. I també sou tan covards que amagueu les vostres prioritats polítiques darrera la fal·làcia recorrent de manca de recursos econòmics.

Govern espanyol, fa pocs dies et sentíem tenir la poca vergonya de presumir de ser el referent europeu en la construcció de murs i en l’externalització de fronteres a Ceuta i Melilla. A la frontera sud d’Europa on has convertit en quotidianitat les devolucions en calent i les mutilacions de les concertines. Un cop aquí encara els negueu la ciutadania plena, restringint-los els drets civils i el dret més emancipador, el del treball. Tot això d’acord amb unes polítiques institucionals racistes que també els poden tancar en un CIE per acabar sent expulsades en un vol de deportació. Els Ajuntaments i la Generalitat són els responsables de garantir una acollida digna, que no assenyalin Madrid per encobrir les seves pròpies mancances.

A uns els veneu les armes i als altres ens voleu vendre la por. No us la comprem. Perquè nosaltres som les que tenim memòria històrica, som les que hem aprés a prendre consciencia dels nostres privilegis i sabem el preu de quedar-se de mans plegades, però sobretot: som persones. A diferència de vosaltres, som capaces d’empatitzar, de plorar, d’estimar i de rebel·lar-nos. Som la ciutadania i creiem que l’acció social pren sentit en l’acció col·lectiva, per això fa molts anys que ens organitzem en moviments socials, en caus, en associacions de veïns i veïnes, etc. Prenem el compromís d’estar vigilants a que totes les administracions garanteixin els drets humans i la justícia social. Volem ser l’eina que extirpa el racisme, la xenofòbia, el feixisme i la islamofòbia dels nostres pobles i ciutats, perquè estem convençudes que la diversitat és la nostra força i la nostra major riquesa.

Però nosaltres no som les protagonistes, ho són els herois i les heroïnes que tossudament s’arrapen a la vida. Que les vulguem acollir no és allò important sinó que puguin anar allà on elles desitgin i també que entre totes preservem els drets de les moltes persones migrades i refugiades que ja són aquí, per poder fer una casa plegades en condicions d’igualtat. Perquè totes som una. Si deixem que ens prengueu un sol dret a una de nosaltres sabem que arribarà un dia en que totes els perdrem tots. Així que mentre vosaltres continueu construint murs, nosaltres hi seguirem esbotzant les portes, mentre vosaltres continueu cavant fosses, nosaltres seguirem teixint ponts. Ens voleu meselles, ens voleu submises però ens trobareu rebels.

Obriu fronteres! Cap persona no és il·legal!

Palau St. Jordi de Barcelona, 11 de febrer de 2017

foto cncv 2

Què puc fer? Exigir un canvi de polítiques

Les notícies de neu, fred i temperatures extremes de Grècia així com a d’altres indrets d’Europa han tornat a posar el focus d’atenció en la situació que viuen milers de persones estancades a Europa fruit d’una falta de voluntat política dels Estats europeus per acollir i obrir fronteres.

Migrants stand next to their tents at the Moria hotspot on the island of Lesbos following heavy snowfalls on January 7 2017 The number of migrants arriving in Europe by two main sea routes in 2016 plunged by almost two-thirds to 364 000 compared with the previous year EU border agency Frontex said Friday Frontex pointed to an EU border deal with Turkey which came into effect in March as having paved the way to a massive decline in the arrival of Syrian refugees and other migrants in Greece AFP PHOTO STR

Foto Moria (Lesbos. Grècia). El Periódico

El que està passant ara no és nou. L’hivern existeix cada any i ja en són dos consecutius els que ens trobem en aquesta situació. Una situació que només té una resposta política i per això hem d’exigir als nostres dirigents que governin d’acord amb els drets humans i el respecte a la vida i dignitat de les persones. Pel contrari, estan provocant un genocidi per omissió d’ajuda i que, malauradament massa tard, els acabarà passant factura.

Aquests dies estem veient moltes iniciatives solidaries de donació de roba, aliments i materials i, malgrat siguin grans mostres de solidaritat moltes vegades els enviaments comporten una gestió massa complexa i sovint poc eficient:

  • Comporten invertir una quantitat econòmica elevada en transport que es podria destinar a més material.
  • Requereixen disposar d’una contrapart que indiqui quines són les necessitats específiques per tal de no transportar elements de poca utilitat en destí.
  • Moltes vegades l’ajuda arriba massa tard.
  • Signifiquen una despesa medioambiental innecessària.

És per això que Stop Mare Mortum recomanem realitzar aportacions monetàries, senzillament perquè són més efectives que les recollides de roba, aliments i materials, i, a més, contribueixen a potenciar l’economia local de les zones acollidores, ja que el material es compra en destí, fet que implica una distribució des de la proximitat de les zones afectades.

Sabem que davant aquestes imatges, la resposta més immediata és la de donar roba i material per enviar a d’altres països, però cal que parem i reflexionem i que aquesta ràbia i indignació la canalitzem en accions realment transformadores. És per això que us animem a participar activament de plataformes i moviments socials que treballin per a un canvi de polítiques migratòries perquè amb l’existència de vies legals i segures d’accés a territori, aquestes imatges no existirien. Si el dret a migrar estigués garantit per a tothom, no veuríem els crims dels quals som espectadors/es. També existeixen altres eines de transformació social com el poder del consum, decidint què i a qui comprem contribuïm a canviar les regles de joc. Una altra manera d’intentar canviar les coses és mobilitzar-se. El proper diumenge 5 de febrer sortirem al carrer per denunciar els fets del Tarajal a la frontera sud espanyola i el dia 18 de febrer hi ha convocada la manifestació “Casa nostra, casa vostra per reivindicar una acollida amb igualtat de drets per a tothom.

StopMM hem recopilat algunes iniciatives que necessiten suport econòmic per a fer front a aquesta situació: Continua llegint

English: What can I do? Demand a change in policy

The news of the snow, cold and extreme temperatures in Greece as well as other parts of Europe has once again placed the spotlight on the situation being experienced by thousands of people trapped in Europe, the result of a lack of political will by the European states to take them in and open borders.

“StopMM have compiled some initiatives that need economic support in order to deal with this situation”

(Read more)

Continua llegint

Refugiats, condemnats a morir de fred

Tothom sabia que s’aprovava a Grècia una onada de fred amb temperatures extremes

ilustracion_sin_titulo

El darrer dia 5 de gener, Yannis Mouzalas, el ministre grec d’Immigració, va expressar públicament la seva satisfacció perquè cap immigrant o refugiat patia fred. Aquella mateixa nit, Grècia estava literalment congelada. I no és que no es sàpigues, tothom ho sabia i s’havia anunciat durant dies per les notícies: ‘Ariadna’, -que no fa referència a la filla del rei mitològic Minos, per suposat, per aquells que s’enrecorden- el fenomen meteorològic que afectaria a Grècia amb temperatures àrtiques a l’inici del 2017, ja havia arribat.

Actors locals, activistes i algunes ONG han estat lluitant per que es traslladin els refugiats dels camps a llocs millor habilitats. D’igual manera, els mateixos refugiats han expressat la urgent necessitat de calefacció, aigua calent i condicions de vida decents. «Els hi vam dir que si no teníem calefacció al camp per a tots, no deixaríem entrar a ningú (referint-se al personal de les ONG que estan al camp) », comentava M.O., pare de sis nens en un camp situat al nord de Grècia. «Coneixeu la meva situació, ho sabeu tot sobre mi i la meva família però no feu res…» deia L.S., mare soltera de quatre fills al camp de Softex, mentre amenaçava a un representant d’ACNUR amb la seva bossa just abans de Nadal.

Els dies més freds

El ministre d’Immigració creia que estaven fora de perill i tot sota control. Malgrat això, la realitat de les persones que es troben en camps petits no té res a veure amb aquestes declaracions, ja que milers de refugiats a Moria y Samos estan passant en tendes de campanya els dies més freds de les darreres dècades a Grècia.

Ahir pel matí no hi havia electricitat als camps de Softex i Vasilika, degut a la manca de calefacció central, les estufes elèctriques han col·lapsat la xarxa. Els camps de Vasilika i Oreokastro estan exposats a temperatures d’entre 10 i 15 sota zero graus. L’Ajuntament els ha facilitat estufes grans que, lamentablement, tenen un efecte limitat (o nul) en espais oberts tan grans.

Reptes sense resposta

De nou es podria dir que l’extraordinari nombre de refugiats i immigrants, juntament amb la recessió econòmica i les condicions de temperatura extrema, creen reptes als que el Govern hauria de donar resposta. Però aquest argument és evasiu i potencialment perillós, ja que ofereix una forma constant de coartada a pràctiques inacceptables.

Al mateix temps, sobre el terreny som testimonis de la gran despesa de recursos per part de les institucions i de les organitzacions. Tenim una crisis extraordinària i una partida de diners extraordinària per a fer-hi front. Desafortunadament, hi ha una total manca d’esforços coordinats per assegurar la seguretat de les persones en els camps de refugiats a Grècia. Segons la Constitució grega, «el respecte i la protecció de la dignitat humana són obligacions fonamentals de l’Estat.» I també indica: «Tota persona en territori grec gaudeix de la absoluta protecció de la vida, l’honor i la llibertat, sense prejudici de la seva nacionalitat, raça, idioma o creences religioses o polítiques.»

En altres paraules, és obligació de l’Estat vetllar per la seguretat i les condicions decents dintre (i fora) dels camps. I per tant, hem de concloure que exposar a les persones refugiades a temperatures àrtiques equival a un tracte inhumà, contrari al que l’article 3 de la Convenció Europea dels Drets Humans.

Article publicat a El Periodico per Angeliki Nikolopoulou el 9/1/2017. Link.

Versión en castellano / English version… Continua llegint

Tanquem l’any amb més de 5.000 morts ofegades. UErgonya

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms  24 miles north of Sabratha  Lybia  inside the so called Search and Rescue zone SAR  early in the morning on Tuesday  July 19  2016   AP Photo Santi Palacios

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms 24 miles north of Sabratha Lybia inside the so called Search and Rescue zone SAR early in the morning on Tuesday July 19 2016 AP Photo Santi Palacios

Un cop més hi ha un titular a primera pàgina que colpeja les consciències adormides per les festes de Nadal: “Creix el drama de les pasteres abarrotades”. Més de 5000 persones s’han ofegat aquest any en el Mediterrani intentant arribar a Europa”, “El passat dia 22 de desembre 100 persones més moren en dos naufragis” … (El Periódico 22/12/2016). Avui acaba l’any i hem d’assumir un nou i escandalós balanç global. Els governs autonòmics/regionals, estatals i europeus haurien d’explicar el clamorós fracàs de les seves polítiques de mobilitat migratòria, de refugiades i de dret d’asil.

Tot i el cost desmesurat de la construcció i el manteniment de l’Europa fortalesa, segueixen:

  • Augmentant el nombre de víctimes
  • Empitjorant la situació en els camps (ja no de trànsit sinó d’incerta supervivència) de refugiades.
  • Obstaculitzant i allargant els tràmits legals per a l’obtenció de visats, asil i residencia.
  • La continuada passivitat (indiferència) davant les actuacions de les màfies i del tràfic il·lícit de persones (es penalitza més les persones que transporten o acullen per lliure que les màfies organitzades).
  • Segueix la opacitat dels acords bilaterals per establir rutes més insegures i repatriacions en calent, que condicionen ajudes i fons per al desenvolupament.
  • Augmenta la indiferència còmplice sobre l’increment de versions islamofòbiques, xenòfobes i racistes en els medis de comunicació (i la manipulació informativa en els darrers atemptats)
  • Es segueix utilitzant el vergonyós tractat amb Turquia per frenar l’arribada de refugiades i fomentar la conflictivitat bèl·lica en les seves fronteres.
  • Seguim sense una política digna de mobilitat de persones a Europa, sense vies segures d’arribada i acollida, sense visats temporals humanitaris, sense…

Es cansa el teclat relatant tanta impotència, tanta indignació, tant dolor…. Què ens està passant? La crisi és nostra, no de les persones refugiades.

Durant el 2017 hem de poder enfrontar les institucions polítiques a l’actitud hostil i de rebuig de la ciutadania, per a que s’iniciï el final de tanta ignomínia.

La solidaritat no és delicte!

300116-solidaritat

Aquest 28 de desembre, dues activistes basques, Mikel Zuloaga i Begoña Huarte, van ser detingudes per les autoritats gregues quan intentaven creuar frontera fins al País Basc amb vuit persones refugiades a l’autocaravana. Dues d’elles segueixen detingudes.

Les vuit refugiades, segons ens ha explicat una d’elles, la Natasha, van estar informades en tot moment del procediment, els perills i les conseqüències d’aquest acte. Hi ha quines van renunciar a participar, altres van optar provar-ho. Són elles, tot i les condicions, les que decideixen.

La desobediència és vàlida per desobeir lleis injustes, però s’ha de plantejar bé i donar tota la informació, sobretot a les principals afectades, en aquest cas les persones en cerca de refugi.

Quant els governs no fan la seva feina, gairebé sempre la ciutadania pren la davantera. La ciutadania acostuma a anar sempre per davant dels governs i acaba exigint, amb el seu exemple, que aquest compleixin les seves obligacions.

Es indignant que, malgrat pressions, manifestacions i milers de signatures, els governs europeus no responguin i desobeeixen les seves pròpies lleis que els obliguen a complir amb la seva responsabilitat, la del respecte als drets humans.

Es més indignant, encara, que quan la ciutadania pren la iniciativa, els governs la criminalitzi i utilitzin, ara sí, la llei per castigar les que fan el que els pertocaria a ells.

Volem les refugiades a aquí d’una vegada. Les volem a través de vies segures i legals.

Volem la llibertat per Mikel i Begoña i per totes les que, com elles, han intentat simplement desobeir governs injustos, o més ben dir, obeir la Declaració Universal dels Drets Humans.

Volem que cap més persona no mori pel camí. Més de 5.000 persones comptabilitzades ofegades aquest 2016 a la Mediterrània. No és aquest un argument prou fort per actuar?

Per la llibertat de les detingudes i el respecte absolut cap a les persones en cerca de refugi.

Més informació: http://www.pikaramagazine.com/2016/12/dos-activistas-vascas-detenidas-en-grecia-cuando-intentaban-trasladar-a-un-grupo-de-refugiados-desde-grecia/ (Hibai Arbide)

Calendari 2017. Una proposta d’acompanyament

00-presentacio-alaa_72

El temps és un concepte estrany que ens produeix sentiments contradictoris, el vivim i el sentim de moltes maneres, segons les circumstàncies s’allarga i s’escurça, es modela i s’emmotlla. L’Alaa Dukhan i tantes altres persones viuen el pas del temps amb angoixa i sofriment com a company de viatge.

Aquest 2017, des d’Stop Mare Mortum volem prendre consciència d’aquesta espera llarga, de la lentitud del temps quan no hi ha solucions, quan res canvia, quan ja no saps a on mirar. El Calendari 2017 és una proposta d’acompanyament.

Descarregueu-vos cada mes l’entrega del calendari, com a símbol d’acompanyament de l’Alaa i de totes aquelles persones que esperen que les coses canviïn.

Podeu fer una aportació voluntària, els diners recollits aniran destinats a fer digna l’espera d’aquestes persones fins arribar al seu destí en el procés de reubicació de la Unió Europea que estem facilitant des de la nostra Plataforma.

No ens aturem. El 2017 seguirem treballant per un futur més digne.

Descarregat el calendari: Calendari MAIG – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari GENER – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari FEBRER- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari MARÇ- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari ABRIL- STOPMM (pdf)

Aposta pel projecte jurídic: Caixa d’Enginyers: ES78 3025 0005 8214 3328 2790 (Concepte: Calendari GENER)