4 de Maig de 2022

VIES LEGALS I SEGURES I ACOLLIDA DIGNA PER A TOTES

El passat dimecres, 13 d’abril Stop Mare Mortum Sants, Hostafrancs i la Bordeta vam reivindicar vies legals i segures, i acollida digna per a totes.

L’acte va començar amb el testimoni del Soungaru Sisoko, company de Mali, que va explicar-nos el seu periple de sis anys des de la fugida del seu país fins al moment actual a Barcelona.

Musulmà enamorat d’una dona cristiana amb la qual va tenir dos fills (als que no veu des que va marxar de Mali), va fugir de la seva ciutat per les amenaces de l’entorn religiós, contrari al seu matrimoni. Primer va anar a treballar al Senegal, d’allà va anar a Algèria i després al Marroc, caminant de nit pel desert per a no ser detingut i amb el corresponent pagament a traficants. Va trigar tres anys en arribar-hi. Un cop al Marroc, sense diners, va malviure allà dos anys fins que va pujar a una pastera i va arribar a Màlaga, des d’on va ser enviat a Castelló, a través de Creu Roja. Va fer una demanda d’asil. Posteriorment va ser enviat a Barcelona dintre del programa per a demandants d’asil. La seva sol·licitud va ser denegada i es va trobar al carrer. Finalment, a través de Barcelona Actua, on ha fet i fa voluntariat i cursos de castellà i català, va aconseguir allotjament i menjar.

En aquests moments, tres anys després de la seva sol·licitud d’asil, espera l’arribada del certificat de penals del seu país per a aconseguir formalment l’arrelament social, que se li ha concedit gràcies als seus esforços personals de participació en programes d’acollida de diferents entitats en els quals ha col·laborat permanentment com a voluntari. “Yo quería devolver lo que la gente ha hecho por mí” va dir-nos. I en aquest sentit va afirmar: “ La gente me ha ayudado mucho, el estado no”.

Per acabar va comentar la difícil situació del seu país, i en general dels països africans, pel que fa a feines i a subsistència: “ Aquí la mayoría de la gente come tres veces, en África, una y poco”.

Seguidament vam llegir la nostra octaveta en la qual celebràvem la decisió d’emprar vies legals i segures pels milions de persones que fugen d’Ucraïna, aplicant una normativa europea del 2001, ja que així poden sortir del país i anar a altres països per camins segurs.

També vam remarcar que per primer cop s’ha activat la directiva europea de l’any 2001, que permet a les persones d’Ucraïna aconseguir permís de residència i treball per un període de fins a 3 anys.

Vam denunciar, però, que mentrestant, les persones que arriben des d’altres països cercant refugi esperen mesos per accedir a les entrevistes d’estrangeria, per després veure denegada la seva sol·licitud en un 71% dels casos, tal i com es mostra en el gràfic:

Font: CEAR. Dades i estadístiques d’asil 2021

Es veu clarament el racisme institucional en el contrast entre l’acollida de refugiades d’Ucraïna i l’absoluta manca de drets que des de fa anys pateixen les persones que arriben de països en guerra cercant refugi.

Mentre la societat civil europea s’organitza i des de Polònia transporta a refugiades fins als països europeus on volen anar, en el cas de refugiades d’altres països el seu trasllat per part de civils és delicte de “tràfic de persones”.

Per tot això, vam exigir que es garanteixi l’exercici del dret a migrar i l’asil a totes les persones que es veuen forçades a desplaçar-se. També el dret a tenir permisos de residència i treball.

Pel que fa als menors, vam manifestar la nostra satisfacció per l’establiment d’un circuit d’urgència per a l’acolliment familiar de menors d’edat ucraïnesos que arriben sols a Catalunya i no tenen tutors legals. Seguidament vam denunciar que no s’activés quan el maig del 2021, més de 1.500 infants i joves van arribar a Ceuta i Melilla i que tampoc es plantegin acollides familiars per als 1.600 menors sols, tutelats per la Generalitat, o els 2.000 que esperen en centres de Canàries.

Durant tot l’acte, i com sempre fem cada segon dimecres de mes, vam distribuir entre el públic assistent cartells amb frases sobre el tema denunciat. Entre d’altres:

El govern espanyol ha donat una resposta ràpida per acollir milers de refugiats d’Ucraïna però és incapaç de gestionar la migració a la frontera sud (Marroc i Canàries).

Amnistia Internacional denuncia la doble vara de mesurar de les polítiques d’asil de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.

Segons Amnistia Internacional, el conflicte d’Ucraïna ha evidenciat l’existència de refugiats de primera i segona classe

Amnistia denuncia l’amuntegament i la precarietat dels centres que reben els immigrants que arriben a la frontera sud (Ceuta i Melilla) i a les Illes Canàries

“No podem avui acollir amb els braços oberts els que escapen de la guerra i demà colpejar amb extrema brutalitat les persones que salten la tanca a Melilla”, afirma Amnistia Internacional

Diu Amnistia: “no és coherent exigir una resposta coordinada i oberta per a les persones refugiades a la Unió Europea i després dur a terme devolucions en calent, fins i tot de menors “

“¿ cómo se explica que mientras acogemos a 4 millones de refugiadas ucranianas sigamos viendo migrantes ahogados en el mar?” Sira Rego ( Parlamento Europeo)

“ esta política racista de la Unión Europea y del estado español alimenta el odio, del que solo se beneficia la extrema derecha” . Sira Rego ( Parlamento Europeo)

D’acord amb la legalitat internacional, resulta inadmissible una discriminació entre persones a qui es reconegui com a refugiats, per raons de confessió religiosa o origen geogràfic. J. de Lucas , Infolibre. 15/3/2022.

Per què Europa no aplica la Directiva 2001/55/CE, per a la concessió de protecció temporal a les persones desplaçades per les guerres de Somàlia, Iraq, Iemen, Eritrea, Líbia, Síria, Afganistan i Mali, entre d’altres? El saltodiario 8 Abril 2022