El mes de març passat la Unió Europea signava uns acords vergonyosos amb Turquia, a partir dels quals les persones que entraven a territori europeu en cerca de refugi podien ser retornades a aquell país sense que se’ls permetés acollir-se a mesures d’asil previstes, entre d’altres tractats, a la Convenció de Ginebra. Moltes entitats, entre les quals Stop Mare Mortum, i la majoria de partits polítics, ens hi vam oposar. Les raons eren moltes: en primer lloc, el respecte pel Dret internacional (incompliment de diversos tractats europeus, principi de no devolució, lliure circulació, dret d’asil…), però també perquè era evident que Turquia no era un país segur. Només calia veure com tractava els drets de la minoria kurda o la pluralitat de la informació, tancant els diaris opositors, però també pels drets de la població turca en general, que eren constantment vulnerats.
Ara, a Turquia hi ha hagut un cop d’estat frustrat, després del qual el president Erdogan ha decidit instaurar un estat d’emergència per poder restringir encara més les llibertats. Ha aprofitat el fet per empresonar més de 70000 persones, per apartar-ne dels seus llocs de treball més de 50000 (jutges, policies, mestres, militars no adeptes a la seva política…) i, el que encara és més greu, ha decidit suspendre la Convenció europea dels Drets Humans que havia subscrit l’any 1954 i enceta el debat sobre la restauració de la pena de mort.
Aquesta reacció oficial ens demostra que Turquia no és un país segur -si és que mai ho havia estat- per a la seva població. No seria, doncs, el moment que la UE es replantegés els acords del mes de març? Però no, la UE calla una vegada més davant de la vulneració sistemàtica dels drets humans i manté més de mig milió de persones encallades als hotspots de Grècia i d’Itàlia. Quin futur els espera? Seran retornades als seus països d’origen, dels quals han fugit per por de la guerra, o de persecució política, o d’altres causes igualment justificades? Seran, malgrat tot, enviades a Turquia, seguint els acords signats al mes de març? Seran condemnades a vagar indefinidament en aquests llimbs legals que no els permeten instal·lar-se lliurament en un país europeu? No ho sabem: la UE calla i continua fent com si a Turquia tot hagués tornat a la normalitat.
I a les persones refugiades que ja són a Turquia (recordem que, només de procedència siriana, al 2015 n’hi havia 1.759.856, segons dades de l’Acnur)), quin futur “segur” els espera? Seran retornades a Síria en plena guerra? Seran empresonades amb una excusa qualsevol? Tampoc no ho sabem. El que sí que sabem és que no els espera una vida digna i lliure. I el que també sabem és que Europa, l’Europa oficial, l’Europa dels seus Estats membres, una vegada més, ens està mostrant la seva cara més vergonyosa.
Per la dignitat d’Europa i per la dignitat de tots els éssers humans, revoqueu immediatament els acords amb Turquia, OBRIU FRONTERES. VOLEM ACOLLIR!
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Els passats dies 19 i 20 de setembre els líders mundials debatien sobre la “crisi de les refugiades”. Mentre els caps d’Estats discutien en grans despatxos, arribaven en avió, vaixell o cotxes privats a Nova York i dormien en grans hotels de luxes, milers de persones passaven la nit al ras o se’ls negava a creuar una frontera titllant-los d'”il·legals”. Un dia més tard, el 21 de setembre, un altre enfonsament. Un vaixell amb unes 600 persones, tornava a ser notícia. Novament vides engolides per aquest Mediterrani que s’ha convertit en una fossa comuna. Encara avui hi ha més de 300 coses desapareguts. I el mateix dia 20 3.000 persones van haver de ser evacuades del camp de detenció de Moria, a l’illa de Lesbos a Grècia, per un incendi. 
lataforma Stop Mare Mortum condemnem l’atemptat terrorista que, en aquesta ocasió, va posa
