Manifestació #26A. Posicionament Stop Mare Mortum

Després dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, aquest dissabte 26 d’agost de 2017 estarem al carrer per donar tot el nostre suport a les víctimes i familiars, i per cridar ben fort que volem acabar amb els actes violents existents aquí i a tots aquells països on més pateixen barbàries com aquesta: l’Iraq, l’Afganistan, el Iemen, Nigèria o Síria, entre d’altres. Per això hem signat el manifest de col·lectius.

Però deixem clar que no ens sentim còmodes i que no és la manifestació ni l’acte que voldríem. No ens agrada compartir espai amb aquells que alimenten la violència i en fan ostentació. Aquells que vulneren sistemàticament els drets humans. Aquells que ens prefereixen callades. Però hi serem per a què no sigui un passeig planer. Hi serem per:

  • Denunciar novament la hipocresia del govern espanyol i de bona part dels estats europeus que, per una banda condemnen el terrorisme, i per l’altra, segueixen mantenint acords comercials i de venda d’armament amb països com l’Aràbia Saudita, que promouen i financen l’extremisme més violent.
  • Denunciar, com hem fet tantes altres vegades, la hipocresia d’uns governs que s’omplen la boca parlant de drets i llibertats i alhora, tanquen les fronteres i posen tots els impediments possibles perquè aquelles persones que fugen del terrorisme i de les guerres com les de Síria o el Iemen, on ja han mort més de 500.000 persones, no puguin trobar asil a Europa. A aquests morts també cal afegir-hi les més de 37.000 persones que han perdut la vida al Mediterrani des de l’any 2000 fugint de la violència, i les quals s’han vist obligades a arriscar la seva vida per arribar a una Europa que de la mà dels seus governants ha tancat les vies legals i segures per trobar refugi.
  • Denunciar que aquestes polítiques no només maten persones, sinó que també fomenten uns discursos racistes i xenòfobs que busquen criminalitzar a una part de la societat per la seva creença o origen.

Per tot això, estarem dissabte 26 d’agost a la manifestació però hi serem al darrera, amb el poble, perquè renunciem a estar properes a membres del govern espanyol, de la monarquia i d’unes forces de seguretat que no ens representen. Aquesta és la política que volem? NO. Aquests són els líders que ens representen? NO

Quedem a les 17h davant del Consolat de Cuba a Passeig de gràcia 34 (entre Consell de cent i Diputació) i #anemdeblau perquè les seves polítiques són les nostres morts, aquí i allà.

Abans us animem a anar a l’acte previ a les 16h a Rambla Catalunya amb Aragó.

 

Anuncis

El Parlament de Catalunya, a favor de les Vies legals i segures per a les persones desplaçades forçosament

La Generalitat rebutja el finançament íntegre d’un corredor humanitari

La proposta de resolució sobre vies legals i segures impulsada per Stop Mare Mortum s’ha aprovat per unanimitat al parlament de Catalunya.

Stop Mare Mortum ha treballat intensament en aquest text des de fa set mesos. Ho ha fet dins de l’Intergrup per a la Protecció dels Refugiats de Catalunya, amb els diferents grups parlamentaris.

Continuarem treballant per aconseguir els mecanismes per a la lliure circulació i per a proporcionar el dret d’asil a les persones desplaçades forçosament.

Moments posteriors a l’aprovació de la resolució.

Nota de  premsa

27 de juliol

El Ple del Parlament ha aprovat aquest dijous la resolució “sobre el suport a les vies legals i segures d’accés al dret d’asil i sobre l’exercici del dret a la llibertat de circulació”. És una fita rellevant perquè no té precedents a l’Estat espanyol. Stop Mare Mortum ha treballat en les propostes que s’han recollit en aquest document durant els mesos precedents, en el marc de l’Intergrup per a la Protecció dels Refugiats al Parlament de Catalunya.

Les vies legals i segures són tots aquells mecanismes per assegurar l’accés a la lliure circulació i proporcionar el dret d’asil a les persones desplaçades forçosament. Malgrat que la decisió sobre l’entrada a un territori és part de les atribucions sobiranes d’un Estat, des d’altres nivells governamentals es tenen competències en molts àmbits que poden garantir i recolzar la seguretat i la legalitat de les rutes migratòries.

Els grups parlamentaris han aprovat per unanimitat la proposta de resolució impulsada per Stop Mare Mortum i presentada pels grups de Junts pel Sí, Catalunya sí que es Pot i la CUP-CC. El PSC també hi ha votat a favor. Els grups parlamentaris PP i Ciutadans han votat en contra d’alguns punts i s’han abstingut en la majoria.

El Parlament ha votat a favor d’adoptar un programa d’acollida per a menors no acompanyats, que permeti la seva arribada i acollida en condicions; d’ampliar els visats acadèmics a estudiants no universitaris i de demanar a la Generalitat que insti el govern espanyol a aprovar l’establiment d’un corredor humanitari que garanteixi l’arribada a Catalunya de persones de forma legal i segura, i que la seva estada no tingui una durada determinada ni limitacions laborals ni d’accés a la nacionalitat.

D’altra banda, Stop Mare Mortum lamenta que la Generalitat no finançarà el corredor humanitari íntegrament, tal com vam proposar. La proposta ha estat rebutjada abans d’arribar al Ple perquè el grup parlamentari que dona suport al Govern de Catalunya, JxSí, s’hi va posicionar en contra. També van rebutjar les esmenes de CSQP i el PSC relatives al finançament i cofinançament respectivament.

Stop Mare Mortum considera que el redactat final relatiu al corredor humanitari minva la solidesa de la proposta de resolució i mostra la manca de compromís a l’hora de concretar actuacions a favor de les persones que demanen protecció internacional.

Des de Stop Mare Mortum seguirem treballant per l’adopció de vies legals i segures i demanem un compromís clar en aquest sentit, que desplegui i concreti la voluntat d’acollida manifestada en el discurs de les institucions catalanes.

Stop Mare Mortum som una plataforma ciutadana que té per objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries.

Stop Mare Mortum

 

Stop Mare Mortum demana al ple del Parlament un compromís sobre vies legals i segures.

Nota de premsa
La plataforma ciutadana Stop Mare Mortum ha aconseguit portar al Ple del Parlament el debat sobre quines vies legals i segures es poden facilitar a Catalunya. En la sessió del pròxim dijous 27 de juliol es debatrà la proposta de resolució “sobre el suport a les vies legals i segures d’accés al dret d’asil i sobre l’exercici del dret a la llibertat de circulació”. L’han presentada els grups de Junts pel Sí, Catalunya sí que es Pot i la CUP-CC.


Aquest document és la culminació d’una tasca duta a terme durant mesos en el marc de l’Intergrup per a la Protecció dels Refugiats al Parlament de Catalunya. El text està destinat a pressionar els governs per a que facilitin amb eficàcia i garanties l’arribada de persones desplaçades forçosament. Recordem que Espanya no està complint ni tan sols els seus compromisos de reubicació i reassentament acordats en el marc de la Unió Europea.

Entre les propostes que StopMM ha inclòs, es troba l’establiment d’un corredor humanitari com els que ja s’han dut a terme a Itàlia o França per part d’institucions privades i la creació d’un programa d’acollida per a menors no acompanyats. Són dues propostes en les que la Generalitat té marge dins les seves atribucions per implementar-les. És per això que StopMM demana que assumeixi aquestes propostes incloent-hi el finançament.

Les vies legals i segures són tots aquells mecanismes per assegurar l’accés a la lliure circulació i proporcionar el dret d’asil a les persones desplaçades per força. Malgrat que la decisió sobre l’entrada a un territori és part de les atribucions sobiranes d’un Estat, des d’altres nivells governamentals es ténen competències en molts àmbits que poden garantir i recolzar la seguretat i la legalitat de les rutes migratòries. Des de StopMM demanem un compromís clar en aquest sentit, que desplegui i concreti la voluntat d’acollida manifestada en el discurs de les institucions catalanes.

StopMM és una plataforma ciutadana que té per objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries.

StopMM dóna suport a les 11 expulsades del vol Vueling VY7888

Des d’StopMareMortum volem mostrar tot el nostre suport i recolzament a les 11persones expulsades del vol VY7888 Barcelona-Dakar per mostrar rebuig davant una deportació.

Us animem a adherir-vos emplenant el formulari a:
https://tegustaviajarblog.wordpress.com/


Aquest dissabte 15 de juliol de 2017, 11 persones van ser expulsades del vol  comercial VY7888 de la companyia aèria Vueling amb sortida des de Barcelona i destinació cap a Dakar (Senegal).

Els fets han estat relatats aquest matí 17 de juliol, en una roda de premsa  convocada per les 11 persones expulsades: Tot va començar quan es van sentir uns crits desesperats d’una persona que es trobava a la part posterior de l’avió, la qual es trobava lligada de mans en els últims seients de l’avió i envoltada de dos escortes amb guants.

Tal com s’explica en el blog de suport, “Entre els passatgers es comenta que es podria tractar d’una persona que està sent deportada al Senegal. Diverses persones demanen que la companyia constati aquesta informació, que no havia estat anunciada en el moment de la compra del bitllet, negant-se a viatjar amb una persona en estat d’angoixa extrema, en el que es considera una clara vulneració dels drets humans més bàsics . Poc després sanglotava, en el mateix preocupant estat de nerviosisme: «No voy a volver. Je suis malade (estic malalt)».”

Van fer baixar a tothom de l’avió. La Guardia Civil va identificar a 11 passatgers de forma aleatòria. Els van impedir volar, les expulsions van ser arbitràries, alguns havien protestat i d’altres no.
Finalment, el vol es va enlairar amb el jove d’origen senegalès i onze passatgers a terra.

Des d’StopMM volem mostrar el nostre agraïment a les persones valentes que van fer un bon ús dels seus privilegis.  Malgrat no hagin pogut viatjar a l’estranger per vacances,  i sense haver-ho previst estan  aportant consciència a la realitat present amb el tema de les deportacions.

Les expulsions o deportacions de persones migrants a vols comercials són pràctiques habituals i es troben emparades per la Llei d’Estrangeria, però també són una greu vulneració dels drets humans. En la seva majoria es tracta d’expulsions forçades de persones que no tenen permís de residència però que no han comès cap delicte.

Contra els vols deportació, solidaritat!!

Stop deportacions!!

El debat sobre vies legals i segures a les portes del ple del Parlament de Catalunya


Queden pocs dies per a que escoltem debatre una proposta de resolució sobre vies legals i segures a la sala de plens del Parlament de Catalunya. Aquest text és el fruit d’un acord entre els grups parlamentaris que han escoltat les peticions i reclamacions vinculades a les vies legals i segures que Stop Mare Mortum ha portat a l’Intergrup sobre protecció dels refugiats al Parlament de Catalunya. Han estat set mesos de treball intens per tal de presentar a les diputades i els diputats un espectre el més ampli possible de quina és la situació a Europa i a Catalunya: quina és la legislació que no s’aplica, quina no està desenvolupada, quins són els forats negres que aprofiten els governs per incomplir els seus compromisos internacionals, etc…. L’Intergrup també ha abordat els reptes actuals en l’acollida de persones refugiades, de la mà d’entitats com Asil.cat i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

Després de les negociacions bilaterals amb els grups parlamentaris i la revisió de l’esborrany de proposta presentat per StopMM, ara és el moment de redactar el text definitiu que es presentarà a la Mesa del Parlament per al seu tràmit. L’objectiu és que aquest sigui un document de referència política que empenyi els partits a definir-se respecte a les polítiques del Govern en relació a les vies legals i segures. Les recomanacions de l’Intergrup es convertiran així en acords de ple al Parlament. Fins i tot en els punts del text que depassen el marc competencial de la Generalitat, StopMM considera rellevant obtenir un compromís majoritari.

A dia d’avui, l’incompliment de la legislació vigent per part dels estats europeus, l’espanyol entre ells, fa que les persones que fugen dels seus països hi tinguin l’entrada tancada. L’accés es converteix en un procés perillós i moltes vegades de llarga durada, on es veuen abocades a tractes inhumans, cruels i degradants.

ACABA EL CURS ESCOLAR I VOLEM AGRAIR LA VOSTRA CONFIANÇA

S’acaba un nou curs escolar, i amb ell, un intens cicle d’activitats educatives que hem estat realitzant en diferents escoles de primària, instituts de secundària, centres de formació d’adults, agrupaments, esplais… Han estat un munt de xerrades, debats, exposicions de Rostres de la Mediterrània, tallers de Petits Rostres, de banderoles, etc.

Un dels eixos de la Plataforma Stop Mare Mortum és la sensibilització ciutadana, tant d’infants, joves i adults.  Amb les nostres activitats pretenem educar en la cultura de la solidaritat, l’acollida i la igualtat de les persones, informar sobre les causes que provoquen els desplaçaments forçats i les seves conseqüències, sensibilitzar davant les morts a la mar Mediterrània i, la necessitat de que existeixin vies segures i legals,.  Apostem per una educació reflexiva, transformadora i crítica amb la realitat que ens envolta i intentem fomentar que les persones, petites i grans, es vegin interpel·lades per la realitat del seu entorn més proper. No cal anar massa lluny per ajudar les persones que han de marxar de casa seva per buscar  una vida millor.  Tenim fronteres molt més properes que hem d’anar  obrint i destruint, aquelles fronteres mentals que ens fan creure que existeix un “altre” diferent, al que cal témer o amb qui no podem conviure.

Totes les persones tenim el poder i la oportunitat de canviar una mica la societat on vivim, construint un món més just per a tothom, cadascú dins de les seves possibilitats. Un infant que convida a berenar a casa seva a la  companya nouvinguda, un jove que li mostra el club de futbol on juga al company que encara no parla bé el seu idioma, una jove que sap aturar un rumor racista a l’institut i no el fa córrer, uns pares que pengen al balcó una banderola per mostrar que volen donar la benvinguda a  qui necessita un lloc segur on viure, etc. Són petits actes quotidians que totes podem fer i que, poden marcar la diferència en com se sentin les persones que estan arribant o fa temps que són els nostres veïns i veïnes.

Stop Mare Mortum també formem part de la Xarxa Educativa de Suport a les Persones Refugiades, una iniciativa  pionera que aglutina els esforços de la comunitat educativa per sensibilitzar sobre el dret a migrar i sobre la situació de les persones refugiades. Docents de diferents nivells, mares i pares, alumnat, i entitats especialitzades o arrelades a un territori concret, hem estat realitzant un munt d’activitats coordinades, treballant plegades amb un objectiu comú  i, l’experiència en si mateixa ha estat un enriquiment per tothom, perquè el treball en xarxa, i la suma dels esforços ens dóna més força.

Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els centres i entitats de lleure que ens heu convidat a participar en els vostres actes i les vostres classes, que ens heu obert les aules i ens heu ofert la oportunitat  de reflexionar amb el bé més preuat que teniu, els vostres estudiants. També volem agrair a tots els infants i joves amb qui hem compartit aquestes estones. Les  seves preguntes, opinions, reflexions, crítiques, ja que nosaltres també aprenem molt de tots ells i ens ajuden a qüestionar-nos les coses . Molts ens han obert el seu cor i han volgut compartir el seu valent testimoni, històries de migracions pròpies o dels seus familiars,  amb alegries o amb dolor, i han enriquit molt les activitats que els proposem. Perquè al final tots som fills i filles de les migracions, ja que és la història de la humanitat. Molts centres i entitats també han estat treballant en diferents iniciatives per recaptar fons per donar suport a la nostra plataforma o entitats similars, des d’aquí també el nostre sincer agraïment, ja que és la manera de començar a veure que si ens mobilitzem, podem canviar les coses.

Aquests infants i joves són l’esperança d’un futur més just, i un dels motors de canvi de la societat. Com deia Paulo Freire, ” L’educació no canvia el món, però canvia les persones que canviaran el món“.

Gràcies a totes i tots per la vostra confiança. Fins el curs que ve!

Manifest 17J #ObrimFronteres


El 17 de juny, amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades,  tornarem a sortir al carrer per cridar contra la vulneració dels drets de les poblacions desplaçades per la força arreu del món i l’abolició de les fronteres. Denunciarem la irresponsabilitat i fins i tot l’hostilitat dels nostres representants polítics i dels de la resta d’estats europeus i la Unió Europea davant els èxodes dels que ells mateixos en són corresponsables.

Després de la multitudinària manifestació del febrer als carrers de Barcelona amb el lema “Volem acollir”, no deixarem de reivindicar la llibertat de circulació i de recordar que no hi ha persones il·legals sinó lleis injustes que vulneren els drets a la vida, la llibertat i la seguretat. Tornarem a sortir al carrer i alçar la veu per mostrar el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra, víctimes dels seus règims i d’intervencions estrangeres: A Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea, Somàlia i a d’altres països.

Els governs ignoren les lleis existents i tanquen les seves fronteres posant en perill la vida de dones, homes i infants, obligats a fugir dels seus països i els neguen el dret a la lliure circulació,  exposant-los al negoci del tràfic de persones, oblidant que, com diu la poeta somalí Warsan Shire: “Ningú no fica els seus fills en una barca si no és que l’aigua és més segura que la terra”.

Tornarem a sortir al carrer per denunciar els acords immorals per a la deportació dels refugiats i els mecanismes d’externalització de la vigilància de les fronteres europees com els signats amb els governs de Turquia, Líbia o diversos estats subsaharians, que vulneren sistemàticament els Drets Humans i les llibertats democràtiques, i que són recompensats pels governs europeus a canvi que es converteixin en els seus policies fronterers. Com el govern del Marroc també, amb qui Espanya comparteix el blindatge de la frontera Sud a Ceuta i Melilla. Per això donarem suport a la Caravana Frontera Sud a Melilla que es prepara per aquest juliol per denunciar les polítiques frontereres espanyoles.

Denunciarem que davant de la vida de la gent, els governs de la UE hi posin el control fronterer i ens vulguin fer creure que els migrants amenacen els nostres drets, quan són les seves polítiques austericides i de retallada de llibertats les que ens amenacen a tots.

Denunciarem els Centres d’Internament per a Estrangers, on s’empresonen persones que no han comès cap delicte, més enllà de voler guanyar-se un futur per a ells i els seus fills, així com les deportacions forçades i sense garantia jurídica.

Si un conflicte assoleix la categoria de guerra quan supera els mil morts en un any, el que estem vivint al Mediterrani és una guerra en majúscules: 5.000 persones pel capbaix s’hi van ofegar l’any passat, 41.000 des de l’any 2000. Una guerra contra els més febles que ha convertit el que havia de ser un pont de cultures en el mar de la Vergonya, en la frontera més desigual del món i la més mortífera.

Des de la Coordinadora Obrim Fronteres, a la qual s’ha integrant la campanya Casa Nostra Casa Vostra, exigim a les autoritats catalanes, espanyoles i europees, que les persones que pel motiu que sigui han d’abandonar casa seva trobin a casa nostra l’acollida que mereixen: amb una atenció de qualitat a través de la xarxa pública i amb ple respecte als drets de tothom. Aquest és el sentit de les reivindicacions que ara hem començat a negociar amb el govern de la Generalitat.

I per això el 17 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Aquest mateix clam ressonarà aquest dia a desenes de ciutats europees. Només aplegant esforços podrem doblegar la política de la Unió Europea i dels estats en matèria d’immigració i refugi. Actuant junts amb valors humans, respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per enderrocar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Som aquí per obrir fronteres.

Per tot això, exigim:

  • L’acollida sense quotes ni limitacions de refugiats i refugiades i que es garanteixi el dret d’asil a totes les persones
  • El tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers i la fi de les deportacions forçades
  • Plens drets a les persones migrants
  • Que es deixin de bloquejar les iniciatives d’acollida
  • La revisió de la llei d’asil espanyola i la derogació de la llei d’estrangeria
  • La revocació immediata del pacte entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.
  • La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària.
  • L’immediat i fàcil accés a vies d’asil segures i legals.
  • La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures així com a la destrucció d’altres països amb intervencions militars, venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana. I la solidaritat amb els pobles que defensen la seva llibertat i la justícia social.
  • El respecte al dret d’asil i l’aplicació immediata d’aquelles polítiques que protegeixen la vida.
  • El dret de tothom a aconseguir per a ells i els seus fills un futur digne que els retorni el que se’ls ha arrabassat per la força als seus països d’origen.

Obrim fronteres!

 

Caravana ‘Obrint Fronteres’: Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud

LA TANCA

La tanca de Melilla va ser construïda el 1998 y des de aleshores s’hi ha anat invertint per a millorar la seva impermeabilitat, al mateix temps que la seva lesivitat. Actualment son dos tanques de sis metres d’alçada les que pretenen dissuadir les migrants.

I no només tracten de dissuadir-les sinó que posen en perill les seves vides. S’ha incorporat una “teranyina” de cable d’acer entre les dos tanques, una tanca addicional “anti-escalada” i ganivetes al capdamunt. Només algunes d’aquestes ganivetes van ser retirades el 2007.El 2009, Sambo Sadiako, de 30 anys, va morir a la tanca de Ceuta. La primera versió del govern culpava les condicions climatològiques i afirmava que Sadiako va caure, colpejant-se contra el terra. Més endavant la autòpsia va determinar que “l’immigrant havia mort a la concertina de la segona tanca, que va acabar tallant-li una de les artèries, causant-li la mort per pèrdua massiva de sang”.

L’any 2013, el qui aleshores era ministre, José Fernández Díaz, va decidir tornar a posar totes les ganivetes. La zona fronterera compta també amb sensors de moviment i soroll, videocàmeres de vigilància, llums d’alta intensitat i equips de visió nocturna. Es tracta de tecnologia fronterera punta. Tot un laboratori de proves per a la resta de tanques europees en construcció.

SALTS A LA TANCA

Les polítiques basades en crear una tanca cada cop més perillosa no han impedit que les migrants, desesperades, s’arrisquin a saltar-la, com evidencien els repetits intents. El darrer dilluns 8 de maig es va produir un altre salt de migrants a la tanca de Melilla. Cent deu, de les tres-centes persones subsaharianes que ho van intentar, van aconseguir entrar en territori espanyol. Els “salts massius”, dels que ens alerta la premsa periòdicament, són més segurs per a les persones que vulguin passar ja que eviten majors represàlies de la policia marroquí en cas de no tenir èxit.

EXTERNALITZACIÓ DE FRONTERES

Espanya ha estat pionera en la externalització del control fronterer que actualment està duent a terme la Unió Europea. L’informe “Frontera Sud: laboratori de les polítiques europees”, publicat pel Centre d’Assumptes Internacionals de Barcelona (CIDOB), assegura que la violència de la policia turca contra les migrants, la construcció de les tanques a països com Bulgària, Àustria o Macedònia, i l’intent de legalitzar les devolucions “en calent”, no són res nou per a qui segueixi l’actualitat a la Frontera Sud.L’externalització de les fronteres es basa en exercir un control fronterer més enllà de les fronteres geogràfiques. Això s’aconsegueix implicant els països d’origen i trànsit en el control dels processos migratoris. El problema que això genera és la seguretat de les migrants queda en mans de països que sistemàticament violen els drets humans. En el cas dels acords de l’estat espanyol amb Marroc, els fons que es podrien haver destinat a l’admissió de immigrants s’han invertit en augmentar la presencia policial i militar a la tanca.

LA SITUACIÓ A LA FRONTERA SUR

La clau per a que es puguin aconseguir aquest acords és declarar els tercers països com a llocs “segurs”. Tanmateix, en el cas de la frontera sud, nombroses organitzacions y mitjans de documentació han estat monitoritzant la violació sistemàtica de Drets Humans per part de les forces de seguretat marroquines. Les autoritats marroquines van començar a fer batudes en els campaments d’immigrants propers a la tanca, cremant-los i arrasant-los. El mes de novembre dos persones van morir asfixiades en una d’aquestes batudes.

Una altra de les practiques dutes a terme per les autoritats marroquines són els desplaçament forçosos. Les migrants corrent el risc de ser traslladades forçosament a alguna ciutat del sud a més de 900 quilometres de la frontera. La consigna es basa en buidar el nord d’immigrants i impedir que els de l’Àfrica Negra s’acostin a la frontera eliminant les seves opcions de sol·licitar asil a la frontera. Per això la seva única opció és arriscar-se a saltar la tanca.

Però sens dubte la pràctica més utilitzada són les devolucions “en calent”. L’Estat Espanyol empara les devolucions de migrants al costat marroquí sense que se’l hagi proporcionat assistència legal, sense comprovar si són menors o refugiades i fins i tot sense realitzar controls mèdics.

“M’havien pegat molt. Sagnava i no podia veure-hi perquè la sang de la cara no em deixava. Vaig estar allà dalt de la tanca, però vaig pensar que em desmaiava i que cauria. Vaig baixar i vaig notar la mà d’un guàrdia civil espanyol, em va agafar del braç, vaig pensar que havia vist que estava molt malament, però em va empènyer amb força y aleshores vaig notar el braç i el bastó d’un militar marroquí”. Aquest és el relat de R.A., ingressat en un hospital de Tànger després d’un intent de salt de la tanca, recollit per la ONG Caminando Fronteras, en el seu informe “Tras la Frontera”.

Les devolucions “en calent” han estat denunciades per nombroses ONGs, les nacions Unides, el Consell Europeu i fins i tot els governs de Canadà, Australia o Estats Units.

L’ APOSTA DE L’ESTAT ESPANYOL

A pesar de les violacions de Drets humans i les barbaritats que es comenten a la frontera sud, l’Estat Espanyol segueix entestat en apostar per les mateixes polítiques. Casualment, durant la presentació d’un nou projecte europeu de col·laboració policial amb sis països del Sahel, just després del darrer salt a la tanca, l’actual ministre d’interior,José Ignacio Zoido, va declarar:“seguirem reforçant la seguretat per protegir la frontera”. Després va defensar la persistent cooperació amb Marroc en matèria d’immigració

L’Estat Espanyol no només reafirma la seva aposta per l’externalització de les fronteres sinó que fins i tot gosa afirmar que el “model espanyol” ha de ser “la via a seguir” a les fronteres de Turquia.

CARAVANA FRONTERA SUD

Per mirar de revertir les polítiques migratòries, la caravana “Obrint Fronteres” sortirà el divendres 14 de juliol des de més de vint punts de l’Estat Espanyol cap a la frontera sud. La caravana pretén denunciar les polítiques migratòries tant de la Unió Europea com d’Espanya. Les entitats participants reivindicaran que es respectin els drets humans dels milions de persones que fugen de la guerra, la gana, les conseqüències del canvi climàtic o la tracta i tràfic de persones. Els col·lectius participants es reuniran a Madrid i passaran per Sevilla, Algeciras, Ceuta, Melilla i Almeria per a realitzar actes reivindicatius i activitats. Per a que la nostra veu tingui més força, convidem a totes les que vulguin a unir-se a la caravana “Obrint Fronteres” a participar o bé de les activitats que es desenvoluparan en els diferents territoris o bé a afegir-se als autobusos i ajudar-nos a visibilitzar la frontera sud.

Informació i inscripcions: https://abriendofronteras.net/

Continua llegint

La Pegatina amb El Kiwi i La Tropikal Band actuaran a la Sala Salamandra en benefici d’Stop Mare Mortum

El proper dimarts 27 de juny us convidem a venir al concert de La Pegatina a la Sala Salamandra, en col·laboració amb el grup d’hospitalet El Kiwi i La Tropikal Band. L’acte està coorganitzat pel Col·lectiu Akelharre de l’Hospitalet, que des de fa anys treballa per a impulsar projectes de transformació social per al seu entorn més proper. La Sala 2 tanca les seves portes i aquest serà l’últim concert del grup en aquest espai.

El 75% dels fons recaptats es destinaran a donar suport a la nostra tasca activista  des de la Plataforma Stop Mare Mortum, a través de la feina i els projectes de denúncia de les polítiques migratòries estatals i europees que no donen resposta a la situació de milers de persones bloquejades a països de la Mediterrània. Volem atura amb les constants morts i vulneracions de drets humans.

Concert LA PEGATINA amb El Kiwi i La Tropikal BandLa Pegatina
La formació catalana La Pegatina porta 14 anys dalt dels escenaris i ha superat ja els 1000 concerts, realitzats a més de 24 països. La seva versatilitat els porta des de la rumba al merengue o l’ska, i destaquen per les seves melodies enèrgiques i per les lletres enganxadisses, que amb el seu famós crit de ‘Maricarmen‘ o el més recent ‘Heridas de guerra‘ els va convertir en poc temps en un grup referent del panorama musical català.
El Kiwi i La Tropikal Band donarà el tret de sortida a la nit, amb ritmes tropicals.

 Recordeu, el dimarts 27 de juny a les 21h ens veiem a la Sala Salamandra, on tornarem a repetir, aquest cop entre música, que volem vies legals i segures per a totes les persones.
El preu de l’entrada són 10€ i podeu aconseguir-la ara fent clic a aquest enllaç.
Us esperem!

Stop Mare Mortum inicia accions legals contra l’Estat per incomplir les quotes d’arribada de refugiades

És la primera vegada que una entitat acudeix a la justícia per aquest motiu a tota Europa

Stop Mare Mortum hem decidit emprendre accions legals contra l’Estat davant el flagrant incompliment de les quotes d’arribada de refugiats que es van acordar amb la resta de països de la Unió Europea. En concret s’ha presentat un requeriment, pas previ a la presentació d’un procediment contenciós administratiu, on s’insta al govern de Mariano Rajoy a acomplir les obligacions de reubicació per part d’Espanya, que des de setembre del 2015 i fins a l’actualitat només ha acollit menys del 5% de les 19.500 persones que haurien d’haver arribat. Aquesta iniciativa és la primera que es presenta a nivell espanyol i europeu.

Tal i com ha comentat una de les portaveus d’Stop Mare Mortum, Sònia Ros, “la situació de totes aquestes persones i la inacció conscient del govern ens ha portat a iniciar aquestes accions legals perquè sigui la justícia la que faci acomplir al govern la llei que l’executiu de Rajoy no respecta. També és una darrera oportunitat que li donem per acollir a totes aquestes persones que tenen el dret de ser acollides”. Tot i això Ros ha deixat clar “que l’acompliment de les quotes és un mínim, ja que aquest no és el sistema que hauria de funcionar, si no un de fronteres obertes i sense restriccions a nivell no només espanyol, sinó també europeu. El sistema de quotes és una vulneració de drets humans per si mateix”. A més, Ros també ha encoratjat a resta d’Europa a fer el mateix: “esperonem a la societat civil d’altres països europeus a aprendre les mateixes accions legals”.

Tot el procediment s’ha fet en col·laboració de la Comissió de Drets del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de diferents advocats, entre ells Isabel Baixeras i Alexandre Peñalver, que han explicat el detall de tot el procés que ara s’inicia. Com comentava Baixeras: “l’administració espanyola està subjecta al dret europeu i aquestes decisions són d’obligat compliment”.

Aquest requeriment, al qual l’Estat té un termini de 3 mesos per contestar (fins el 21 de juliol), és el pas previ i necessari per la interposició d’un contenciós administratiu: “en el cas que no fos atès, pot ser denegat expressament o simplement no contestat, en qualsevol dels dos casos anirem a contenciós administratiu”, remarca Baixeras, i afegeix: “aquest requeriment està adreçat directament al president del govern, Mariano Rajoy, perquè és la màxima instància política que hauria de fer complir les obligacions que venen d’Europa”.

En aquest sentit Baixeras ha remarcat: “L’escrit que presentem té inclosa una mesura cautelar perquè es compleixin les quotes d’arribada. Com segurament no es compliran, haurà de ser la justícia, en aquest cas la possibilitat que en un recurs contenciós i hagi també mesures cautelars preses pel propi jutge, qui obliguin a executar les quotes”. En el requeriment es diu que es “requereix al president del Govern que adopti les disposicions i mesures oportunes que procedeixin a fi de esmenar i corregir de manera immediata i urgent l’incompliment de l’obligació que tenia de reubicar efectivament” fins a un total de uns 19.500 persones refugiades. Per fer això possible es demana una “mesura provisional consistent en oferir, aprovar i executar les reubicacions, com a mínim, en la proporció que correspongui als mesos ja transcorreguts en base al criteri de dividir el total reubicacions entre els 24 mesos des de setembre de 2015”.

Peñalver ha recordat que en l’últim informe de 10 d’abril de la Comissió Europea, Espanya surt malparada i continuar incomplint reiteradament els seus compromisos: “L’Estat té l’obligació d’ofertar places i executar-les, no és una qüestió voluntària: l’Estat hauria d’haver ofertat places cada 3 mesos fins el desembre de 2016 i ara cada mes fins a setembre de 2017”. L’Estat ha ofertat poc més de 1.000 places i n’ha executat unes 800, que no representen ni el 5%.

Rafael Calderón, membre de la Comissió de defensa del ICAB, expressa el seu suport a la iniciativa legal d’Stop Mare Mortum. “Des de la comissió venim recolzant des de fa molt de temps iniciatives de denuncia de la vulneració dels drets humans de les persones refugiades”, ha dit.

Hashtag: #JusticiaXRefugiades