Què puc fer? Exigir un canvi de polítiques

Les notícies de neu, fred i temperatures extremes de Grècia així com a d’altres indrets d’Europa han tornat a posar el focus d’atenció en la situació que viuen milers de persones estancades a Europa fruit d’una falta de voluntat política dels Estats europeus per acollir i obrir fronteres.

Migrants stand next to their tents at the Moria hotspot on the island of Lesbos following heavy snowfalls on January 7 2017 The number of migrants arriving in Europe by two main sea routes in 2016 plunged by almost two-thirds to 364 000 compared with the previous year EU border agency Frontex said Friday Frontex pointed to an EU border deal with Turkey which came into effect in March as having paved the way to a massive decline in the arrival of Syrian refugees and other migrants in Greece AFP PHOTO STR

Foto Moria (Lesbos. Grècia). El Periódico

El que està passant ara no és nou. L’hivern existeix cada any i ja en són dos consecutius els que ens trobem en aquesta situació. Una situació que només té una resposta política i per això hem d’exigir als nostres dirigents que governin d’acord amb els drets humans i el respecte a la vida i dignitat de les persones. Pel contrari, estan provocant un genocidi per omissió d’ajuda i que, malauradament massa tard, els acabarà passant factura.

Aquests dies estem veient moltes iniciatives solidaries de donació de roba, aliments i materials i, malgrat siguin grans mostres de solidaritat moltes vegades els enviaments comporten una gestió massa complexa i sovint poc eficient:

  • Comporten invertir una quantitat econòmica elevada en transport que es podria destinar a més material.
  • Requereixen disposar d’una contrapart que indiqui quines són les necessitats específiques per tal de no transportar elements de poca utilitat en destí.
  • Moltes vegades l’ajuda arriba massa tard.
  • Signifiquen una despesa medioambiental innecessària.

És per això que Stop Mare Mortum recomanem realitzar aportacions monetàries, senzillament perquè són més efectives que les recollides de roba, aliments i materials, i, a més, contribueixen a potenciar l’economia local de les zones acollidores, ja que el material es compra en destí, fet que implica una distribució des de la proximitat de les zones afectades.

Sabem que davant aquestes imatges, la resposta més immediata és la de donar roba i material per enviar a d’altres països, però cal que parem i reflexionem i que aquesta ràbia i indignació la canalitzem en accions realment transformadores. És per això que us animem a participar activament de plataformes i moviments socials que treballin per a un canvi de polítiques migratòries perquè amb l’existència de vies legals i segures d’accés a territori, aquestes imatges no existirien. Si el dret a migrar estigués garantit per a tothom, no veuríem els crims dels quals som espectadors/es. També existeixen altres eines de transformació social com el poder del consum, decidint què i a qui comprem contribuïm a canviar les regles de joc. Una altra manera d’intentar canviar les coses és mobilitzar-se. El proper diumenge 5 de febrer sortirem al carrer per denunciar els fets del Tarajal a la frontera sud espanyola i el dia 18 de febrer hi ha convocada la manifestació “Casa nostra, casa vostra per reivindicar una acollida amb igualtat de drets per a tothom.

StopMM hem recopilat algunes iniciatives que necessiten suport econòmic per a fer front a aquesta situació: Continua llegint

English: What can I do? Demand a change in policy

The news of the snow, cold and extreme temperatures in Greece as well as other parts of Europe has once again placed the spotlight on the situation being experienced by thousands of people trapped in Europe, the result of a lack of political will by the European states to take them in and open borders.

“StopMM have compiled some initiatives that need economic support in order to deal with this situation”

(Read more)

Continua llegint

Refugiats, condemnats a morir de fred

Tothom sabia que s’aprovava a Grècia una onada de fred amb temperatures extremes

ilustracion_sin_titulo

El darrer dia 5 de gener, Yannis Mouzalas, el ministre grec d’Immigració, va expressar públicament la seva satisfacció perquè cap immigrant o refugiat patia fred. Aquella mateixa nit, Grècia estava literalment congelada. I no és que no es sàpigues, tothom ho sabia i s’havia anunciat durant dies per les notícies: ‘Ariadna’, -que no fa referència a la filla del rei mitològic Minos, per suposat, per aquells que s’enrecorden- el fenomen meteorològic que afectaria a Grècia amb temperatures àrtiques a l’inici del 2017, ja havia arribat.

Actors locals, activistes i algunes ONG han estat lluitant per que es traslladin els refugiats dels camps a llocs millor habilitats. D’igual manera, els mateixos refugiats han expressat la urgent necessitat de calefacció, aigua calent i condicions de vida decents. «Els hi vam dir que si no teníem calefacció al camp per a tots, no deixaríem entrar a ningú (referint-se al personal de les ONG que estan al camp) », comentava M.O., pare de sis nens en un camp situat al nord de Grècia. «Coneixeu la meva situació, ho sabeu tot sobre mi i la meva família però no feu res…» deia L.S., mare soltera de quatre fills al camp de Softex, mentre amenaçava a un representant d’ACNUR amb la seva bossa just abans de Nadal.

Els dies més freds

El ministre d’Immigració creia que estaven fora de perill i tot sota control. Malgrat això, la realitat de les persones que es troben en camps petits no té res a veure amb aquestes declaracions, ja que milers de refugiats a Moria y Samos estan passant en tendes de campanya els dies més freds de les darreres dècades a Grècia.

Ahir pel matí no hi havia electricitat als camps de Softex i Vasilika, degut a la manca de calefacció central, les estufes elèctriques han col·lapsat la xarxa. Els camps de Vasilika i Oreokastro estan exposats a temperatures d’entre 10 i 15 sota zero graus. L’Ajuntament els ha facilitat estufes grans que, lamentablement, tenen un efecte limitat (o nul) en espais oberts tan grans.

Reptes sense resposta

De nou es podria dir que l’extraordinari nombre de refugiats i immigrants, juntament amb la recessió econòmica i les condicions de temperatura extrema, creen reptes als que el Govern hauria de donar resposta. Però aquest argument és evasiu i potencialment perillós, ja que ofereix una forma constant de coartada a pràctiques inacceptables.

Al mateix temps, sobre el terreny som testimonis de la gran despesa de recursos per part de les institucions i de les organitzacions. Tenim una crisis extraordinària i una partida de diners extraordinària per a fer-hi front. Desafortunadament, hi ha una total manca d’esforços coordinats per assegurar la seguretat de les persones en els camps de refugiats a Grècia. Segons la Constitució grega, «el respecte i la protecció de la dignitat humana són obligacions fonamentals de l’Estat.» I també indica: «Tota persona en territori grec gaudeix de la absoluta protecció de la vida, l’honor i la llibertat, sense prejudici de la seva nacionalitat, raça, idioma o creences religioses o polítiques.»

En altres paraules, és obligació de l’Estat vetllar per la seguretat i les condicions decents dintre (i fora) dels camps. I per tant, hem de concloure que exposar a les persones refugiades a temperatures àrtiques equival a un tracte inhumà, contrari al que l’article 3 de la Convenció Europea dels Drets Humans.

Article publicat a El Periodico per Angeliki Nikolopoulou el 9/1/2017. Link.

Versión en castellano / English version… Continua llegint

Tanquem l’any amb més de 5.000 morts ofegades. UErgonya

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms  24 miles north of Sabratha  Lybia  inside the so called Search and Rescue zone SAR  early in the morning on Tuesday  July 19  2016   AP Photo Santi Palacios

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms 24 miles north of Sabratha Lybia inside the so called Search and Rescue zone SAR early in the morning on Tuesday July 19 2016 AP Photo Santi Palacios

Un cop més hi ha un titular a primera pàgina que colpeja les consciències adormides per les festes de Nadal: “Creix el drama de les pasteres abarrotades”. Més de 5000 persones s’han ofegat aquest any en el Mediterrani intentant arribar a Europa”, “El passat dia 22 de desembre 100 persones més moren en dos naufragis” … (El Periódico 22/12/2016). Avui acaba l’any i hem d’assumir un nou i escandalós balanç global. Els governs autonòmics/regionals, estatals i europeus haurien d’explicar el clamorós fracàs de les seves polítiques de mobilitat migratòria, de refugiades i de dret d’asil.

Tot i el cost desmesurat de la construcció i el manteniment de l’Europa fortalesa, segueixen:

  • Augmentant el nombre de víctimes
  • Empitjorant la situació en els camps (ja no de trànsit sinó d’incerta supervivència) de refugiades.
  • Obstaculitzant i allargant els tràmits legals per a l’obtenció de visats, asil i residencia.
  • La continuada passivitat (indiferència) davant les actuacions de les màfies i del tràfic il·lícit de persones (es penalitza més les persones que transporten o acullen per lliure que les màfies organitzades).
  • Segueix la opacitat dels acords bilaterals per establir rutes més insegures i repatriacions en calent, que condicionen ajudes i fons per al desenvolupament.
  • Augmenta la indiferència còmplice sobre l’increment de versions islamofòbiques, xenòfobes i racistes en els medis de comunicació (i la manipulació informativa en els darrers atemptats)
  • Es segueix utilitzant el vergonyós tractat amb Turquia per frenar l’arribada de refugiades i fomentar la conflictivitat bèl·lica en les seves fronteres.
  • Seguim sense una política digna de mobilitat de persones a Europa, sense vies segures d’arribada i acollida, sense visats temporals humanitaris, sense…

Es cansa el teclat relatant tanta impotència, tanta indignació, tant dolor…. Què ens està passant? La crisi és nostra, no de les persones refugiades.

Durant el 2017 hem de poder enfrontar les institucions polítiques a l’actitud hostil i de rebuig de la ciutadania, per a que s’iniciï el final de tanta ignomínia.

La solidaritat no és delicte!

300116-solidaritat

Aquest 28 de desembre, dues activistes basques, Mikel Zuloaga i Begoña Huarte, van ser detingudes per les autoritats gregues quan intentaven creuar frontera fins al País Basc amb vuit persones refugiades a l’autocaravana. Dues d’elles segueixen detingudes.

Les vuit refugiades, segons ens ha explicat una d’elles, la Natasha, van estar informades en tot moment del procediment, els perills i les conseqüències d’aquest acte. Hi ha quines van renunciar a participar, altres van optar provar-ho. Són elles, tot i les condicions, les que decideixen.

La desobediència és vàlida per desobeir lleis injustes, però s’ha de plantejar bé i donar tota la informació, sobretot a les principals afectades, en aquest cas les persones en cerca de refugi.

Quant els governs no fan la seva feina, gairebé sempre la ciutadania pren la davantera. La ciutadania acostuma a anar sempre per davant dels governs i acaba exigint, amb el seu exemple, que aquest compleixin les seves obligacions.

Es indignant que, malgrat pressions, manifestacions i milers de signatures, els governs europeus no responguin i desobeeixen les seves pròpies lleis que els obliguen a complir amb la seva responsabilitat, la del respecte als drets humans.

Es més indignant, encara, que quan la ciutadania pren la iniciativa, els governs la criminalitzi i utilitzin, ara sí, la llei per castigar les que fan el que els pertocaria a ells.

Volem les refugiades a aquí d’una vegada. Les volem a través de vies segures i legals.

Volem la llibertat per Mikel i Begoña i per totes les que, com elles, han intentat simplement desobeir governs injustos, o més ben dir, obeir la Declaració Universal dels Drets Humans.

Volem que cap més persona no mori pel camí. Més de 5.000 persones comptabilitzades ofegades aquest 2016 a la Mediterrània. No és aquest un argument prou fort per actuar?

Per la llibertat de les detingudes i el respecte absolut cap a les persones en cerca de refugi.

Més informació: http://www.pikaramagazine.com/2016/12/dos-activistas-vascas-detenidas-en-grecia-cuando-intentaban-trasladar-a-un-grupo-de-refugiados-desde-grecia/ (Hibai Arbide)

Calendari 2017. Una proposta d’acompanyament

00-presentacio-alaa_72

El temps és un concepte estrany que ens produeix sentiments contradictoris, el vivim i el sentim de moltes maneres, segons les circumstàncies s’allarga i s’escurça, es modela i s’emmotlla. L’Alaa Dukhan i tantes altres persones viuen el pas del temps amb angoixa i sofriment com a company de viatge.

Aquest 2017, des d’Stop Mare Mortum volem prendre consciència d’aquesta espera llarga, de la lentitud del temps quan no hi ha solucions, quan res canvia, quan ja no saps a on mirar. El Calendari 2017 és una proposta d’acompanyament.

Descarregueu-vos cada mes l’entrega del calendari, com a símbol d’acompanyament de l’Alaa i de totes aquelles persones que esperen que les coses canviïn.

Podeu fer una aportació voluntària, els diners recollits aniran destinats a fer digna l’espera d’aquestes persones fins arribar al seu destí en el procés de reubicació de la Unió Europea que estem facilitant des de la nostra Plataforma.

No ens aturem. El 2017 seguirem treballant per un futur més digne.

 

01-calendari-dukhan-gener_72

 

Descarregat el calendari: Calendari GENER – STOPMM (pdf)

Aposta pel projecte jurídic: Caixa d’Enginyers: ES78 3025 0005 8214 3328 2790 (Concepte: Calendari GENER)

 

Posicionament respecte als atemptats recents

15590391_10210322871404818_2869577246679155753_n

Il·lustració de Yorgos Konstantinou

Un cop més, davant dels recents atemptats terroristes, volem fer una radical condemna i solidaritzar-nos amb les famílies de les víctimes i totes les afectades.

La barbàrie i el menyspreu a la vida humana no corresponen a cap creença religiosa ni nacionalitat i tampoc tenen cap justificació possible. Les mateixes assassines que executen les matances provoquen les situacions de guerra indiscriminada contra la població, majoritàriament musulmana, generant centenars de milers de víctimes a Àsia i Àfrica, així com també a Europa.

Les institucions i governs d’Europa, entre altres, han optat per una gestió econòmica i policial del problema enlloc d’optar per la seva resolució mitjançant la definició d’un nou model de mobilitat internacional per al segle XXI, amb vies segures, corredors humanitaris i visats de caràcter temporal i humanitari.

Com a ciutadania, no podem eludir la responsabilitat que tenim en les polítiques depredadores de governs i empreses multinacionals, en el permanent incompliment de normes i tractats internacionals sobre drets i llibertats, comerç armamentístic, mediambientals i control geoestratègic d’ocupació de tercers països, que provoquen situacions d’extrema desigualtat i pobresa, conflictes armats, fam i èxode de població que acaba canalitzant el radicalisme cap el terrorisme.

  • No deixem que es valori la seguretat i defensa d’un còmode estatus per sobre la justícia social i els drets humans.
  • No facilitem que assassinats indiscriminats s’instrumentalitzin per restringir llibertats i drets d’aquelles persones que busquen refugi i asil a Europa.
  • No escoltem amb indiferència o acceptació, discursos islamòfobs, racistes i xenòfobs propis d’una dreta populista i feixista.
  • Denunciem els espais on es vulneren, legalment, les nostres lleis. Per exemple, els acords bilaterals que permeten les anomenades devolucions en calent o els Centres d’Internament per a Estrangers (CIES).
  • No deixem que la por i la nostra aparent còmoda seguretat ens apartin de l’objectiu final que és evitar més morts de persones innocents.
  • Transformem en clamor ciutadà la nostra indignació perquè arribi i modifiqui l’acció política dels parlaments i governs.

Text d’STOP MARE MORTUM  BADALONA (desembre de 2016)

Leer en castellano…

Continua llegint

Recta final a la setmana pel Dret a Migrar

Del 10 al 18 de desembre se celebra la setmana d’Accions pel Dret a Migrar dins la campanya Casa Nostra, Casa Vostra. En aquest sentit, Stop Mare Mortum ens sumem a les accions treballades de manera col·lectiva i n’organizem d’altres pròpies per debatre i reflexionar sobre aquest dret.

smm_des_xarxes_cat

Els dies 15 i 16 de desembre organitzem juntament amb Lafede.cat la Troba Mediterrània “Deconstruïm l’Europa Fortalesa” amb l’objectiu de generar estratègies de coordinació entre organitzacions i col·lectius de les dues ribes del mar Mediterrani. Comptem amb al presència de membres d’organitzacions com Pipka Lesvos Solidarity (Grècia), Arab Reissance for democracy and Development – ARDD Legal Aid (Jordània), Africans Diaspora Youth Network in Europe – ADYNE, Borderline d’Alemanya i de Sicilia, Alternative Espaces Citoyen (Níger), Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía – APDHA (Espanya), Bureau d’Accueil et d’Accompagnement des Migrants – BAAM (França) i Oxfam Itàlia. També hi haurà representants d’algunes xarxes euro-mediterrànies com Boat4People. La primera sessió serveix per presentar diferents experiències i la segona consisteix en dos tallers per aterrar objectius comuns en incidència i mobilització, comunicació i sensibilització.

També us animem a participar de la marxa de torxes d’aquest dissabte per reclamar que “Volem acollir amb dignitat i igualtat de drets” a les 18h a la plaça de Universitat. L’acció servirà per reivindicar sis eixos: Regularització de les treballadores de la llar i de la cura, dret a la nacionalitat, papers sense contracte, dret a migrar, tanquem els CIEs i dret a la venta ambulant. Una acció emmarcada dins la campanya Casa Nostra, Casa Vostra però gestada des del treball col·lectiu de les entitats.

Finalment el mateix dissabte 17 de desembre orgnaitzem un concert al casal de Joves del Coll a les 22:30h sota la crida “Drets sense fronteres”. En aquest cas comptarem amb la participació d’Oriol Barri, La Sra.Tomasa i Djs posteriors fins a les 3h. L’entrada és voluntària i tots els diners recaptats aniran destinats a projectes d’StopMM.

 

 

Stop Mare Mortum a l’acte “Donem llum als drets humans”

El dissabte 10 de desembre es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans, i per això us convidem a sortir al carrer dins de la jornada “Donem llum als drets humans”.  Els actes estan organitzats per les entitats que donem suport a la campanya Casa Nostra, Casa Vostra. Stop Mare Mortum encapçalarem l’acció inicial de la jornada i ens trobareu a “l’speaker’s corner” durant el dia. Demanem que porteu la vostra espelma.

Davant la vulneració constant i sistemàtica dels drets fonamentals de les persones migrades, des de Stop Mare Mortum promovem que la ciutadania s’uneixi  per reclamar als governs un canvi en les polítiques migratòries i d’asil europees.

Donem llum als drets humans tindrà lloc a la plaça Universitat de Barcelona a partir de les 11h del matí, i culminarà a les 18h amb l’encesa d’un mosaic lluminós i la lectura pública del manifest de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra. Us convidem a participar d’aquesta acció unitària portant la vostra pròpia espelma per simbolitzar la voluntat que Catalunya sigui terra d’acollida. En necessitarem centenars.

10des “Donem llum als drets humans”ACTIVITATS DE LA JORNADA ‘DONEM LLUM ALS DRETS HUMANS’

Durant tot el matí us podeu acostar a la Plaça Universitat de Barcelona per participar de les activitats artístiques, culturals i reivindicatives que s’han preparat des de diferents entitats.Des de Stop Mare Mortum iniciem la jornada a les 11h, amb la performance migratòria Crits de silenci, una acció visual i reivindicativa de petit format. Si et vas perdre la nostra acció #MortsInvisibles a l’octubre, no deixis escapar aquesta nova ocasió.
Anirà seguida d’una segona Performance participativa, Dogma 39, que plantejarà un missatge en contra de l’Europa-Austeritat i, a favor de les refugiades, d’obrir fronteres i de l’acollida.
El taller “Les persones es mouen pels seus drets” començarà a les 12:40h. Els organitzadors busquen generar un espai d’empatia cap a les persones que fugen dels seus països en busca de refugi, donant a conèixer les vulneracions de drets a les quals es veuen sotmeses.
En format monòleg, a les 13:40h podreu assistir a l’obra de teatre “Lampedusa Beach”. Una obra que va néixer de la necessitat que tenia de “parlar dels que no compten per a res, de donar-los un nom i, per mitjà d’aquest nom, de restituir-los el dret a la identitat, a la història i a la paraula”.
L’espai l’speaker’s corner estarà destinat a la presentació, en un format breu i pròxim, del treball que realitzen les entitats en la defensa dels drets de les persones migrades i refugiades. Podreu conèixer de primera mà experiències individuals de diferents contextos i aprofundir en les problemàtiques i vulneracions de drets que intenten combatre. L’activitat en aquest espai comprendrà des de les 11h fins les 16:30h.
Destinat a infants i joves hi hauran diverses activitats educatives, perquè també puguin participar d’aquesta jornada reivindicativa. Els murals es pintaran al llarg del matí.
Abans de l’encesa del mosaic, a les 16:30h, l’artista Joma realitzarà una acció pictòrica i musical.

QUÈ REIVINDIQUEM?
Les activitats de la Setmana d’Accions pel Dret a Migrar s’engloben al voltant de 6 eixos reivindicatius, que estaran ben presents el dissabte 10 de desembre a la plaça Universitat. Vine a informar-te!

Dret a la nacionalitat sense examen ni taxes
Es rebutja l’actual normativa d’accés a la nacionalitat espanyola, per ser discriminatòria segons l’origen de la persona, arbitrària en la prova de coneixements constitucionals i socioculturals, i estar a un pas de la privatització quan hauria de ser un servei públic.

Obtenció de papers sense la necessitat d’un contracte de treball
La Llei d’Estrangeria actual provoca que persones que porten molts anys de residència a l’Estat Espanyol no tenen papers, ja sigui perquè mai han pogut accedir o perquè després de diverses renovacions  els hi han denegat per falta d’un contracte de treball.

Reclamació de la inclusió de les treballadores domèstiques en el règim general de la seguretat social
L’actual normativa sobre les treballadores domèstiques les manté en un “règim especial” de la Seguretat Social, que els impedeix cobrar l’atur o accedir a una jubilació digna en idèntiques condicions de la resta de treballadors.

Tanquem  els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE)
Als CIE hi ha unes condicions deplorables, on es vulneren els drets de les persones internades. S’han produït morts dins dels CIE i s’han interposat nombroses denúncies per maltractament, incomunicació i indefensió legal de les persones internades.

A Barcelona, els refugiats oblidats també són els manters
Obligats a fugir dels seus països per guerres, fam o pobresa, no tenen reconegut el seu estatus de refugiat. Denuncien així la seva migració forçada pels negocis transnacionals que mantenen les potències europees i que extorsionen, roben i saquegen els seus països d’origen.

Dret al refugi, reclamació vies segures
El dret a l’asil està recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans: qualsevol persona té dret a buscar i trobar refugi a qualsevol país.
El dret a la lliure circulació, i per tant a migrar, està recollit a l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans, però la Unió Europa i els seus estats membres el vulneren sistemàticament. Les polítiques europees no aposten per l’acollida. S’han construït més de 1.200 Km de murs i tanques i, des de l’any 2000 han mort més de 35.000 persones al mar Mediterrani.

Calen VIES SEGURES I LEGALS d’accés a Europa:

  • Garantir l’accés de petició d’asil i protecció internacional en ambaixades i/o consolats en país d’origen o en trànsit
  • Concedir visats humanitaris en origen o trànsit
  • Flexibilitzar la reunificació familiar eliminant qualsevol trava
  • Establir corredors humanitaris de manera immediata
  • Eliminar el visat aeroportuari

La jornada Donem llum als drets humans és el primer acte de la Setmana d’Accions pel Dret a Migrar, en la que es podrà assistir a diverses xerrades de divulgació i tallers educatius arreu de la ciutat de Barcelona. Des de Stop Mare Mortum us convidem a participar de les activitats i, en especial, a la cadena humana de torxes el dissabte 17 de desembre i en el posterior concert “Drets Sense Fronteres” organitzat pel Casal de Joves del Coll i Stop Mare Mortum, que es celebra cada 18 de desembre coincidint amb el “Dia Internacional de les Persones Migrades”.

StopMM a la campanya Casa nostra, casa vostra

Aquesta dimarts 29 de novembre ha engegat la campanya de comunicació ‘Casa nostra, casa vostra’, des de la qual es fa una crida a la ciutadania a mobilitzar-se amb l’objectiu de provocar un canvi d’actitud de les institucions catalanes davant la realitat humanitària a la Mediterrània. Amb la vista posada a generar un canvi en les polítiques migratòries i d’asil europees, des de Stop Mare Mortum ens hem adherit a aquesta iniciativa donant-hi suport i participant en la seva consolidació des de fa mesos.

StopMM compartim i defensem l’ideari del manifest de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’ i hi serem presents amb activitats pròpies, amb l’objectiu d’aprofundir en la conscienciació col·lectiva i en engegar accions concretes. La campanya s’ha presentat en roda de premsa aquest dimarts i pretén ser un puc d’inflexió en la mobilització ciutadana.

La campanya preveu un concert al Palau Sant Jordi, amb la participació de la Fura dels Baus, l11 de febrer, i una GRAN MANIFESTACIÓ el dissabte 18 de febrer. Pensem i no deixem de pensar en aquell 15 de febrer de 2003 amb el No a la Guerra.

20161129_114112_pano

DEL 10 AL 18 DE DESEMBRE, SETMANA D’ACCIÓ PER AL DRET A MIGRAR Continua llegint