StopMM a la campanya Casa nostra, casa vostra

Aquesta dimarts 29 de novembre ha engegat la campanya de comunicació ‘Casa nostra, casa vostra’, des de la qual es fa una crida a la ciutadania a mobilitzar-se amb l’objectiu de provocar un canvi d’actitud de les institucions catalanes davant la realitat humanitària a la Mediterrània. Amb la vista posada a generar un canvi en les polítiques migratòries i d’asil europees, des de Stop Mare Mortum ens hem adherit a aquesta iniciativa donant-hi suport i participant en la seva consolidació des de fa mesos.

StopMM compartim i defensem l’ideari del manifest de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’ i hi serem presents amb activitats pròpies, amb l’objectiu d’aprofundir en la conscienciació col·lectiva i en engegar accions concretes. La campanya s’ha presentat en roda de premsa aquest dimarts i pretén ser un puc d’inflexió en la mobilització ciutadana.

La campanya preveu un concert al Palau Sant Jordi, amb la participació de la Fura dels Baus, l11 de febrer, i una GRAN MANIFESTACIÓ el dissabte 18 de febrer. Pensem i no deixem de pensar en aquell 15 de febrer de 2003 amb el No a la Guerra.

20161129_114112_pano

DEL 10 AL 18 DE DESEMBRE, SETMANA D’ACCIÓ PER AL DRET A MIGRAR

Per arribar a aquells dies, però, la mobilització serà al carrer. El 10 de Desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, des de StopMM participarem en la jornada de Casa nostra, Casa Vostra anomenat “Donem llum als drets humans”, per a la denúncia de la vulneració constant i sistemàtica dels drets de les persones migrades. Us convidem a venir a les 11h a la plaça Universitat per a participar de les accions de carrer organitzades per la campanya de mobilització, al llarg del dia també hi trobareu activitats educatives i de divulgació. També a recollir espelmes per a portar-les el dia 10!

Aquesta jornada serà el tret de sortida a la Setmana d’Acció pel Dret a Migrar,  fins el 18 de desembre, amb accions d’entitats adherides com Stop Mare Mortum, Papeles sin contrato, la Federació d’Assocacions d’Immigrants del Vallès, la Coordinadora Obrim Fronteres, la Crida LGTBI o la Xarxa Educativa, entre moltes altres.

smm_des

A més, els dies 15 i 16 de desembre Stop Mare Mortum, junt amb Lafede.cat, organitzem la Trobada Mediterrània sobre fluxos migratoris. Deconstruïm l’Europa Fortalesa. Teixim xarxa. L’objectiu de la trobada és promoure el treball en xarxa entre les entitats i moviments socials que operen al voltant del dret a la lliure circulació de les persones, especialment a la zona de la Mediterrània. Hi assistiran organitzacions de Grècia, sud de l’estat espanyol, França, Itàlia, Mali, Níger, Jordània o Turquia, entre d’altres, reunits a les Cotxeres de Sants (dijous de 16h a 21h) i a l’Associació de Mestres Rosa Sensat (divendres de 17.30h a 21h). Els participants estan convidats a assistir al sopar (8€) el dia 15, per a seguir compartint experiències i teixir xarxa més enllà del treball conjunt.

La raó de ser d’aquesta trobada és que defensem que davant les polítiques cada cop més restrictives dels governs europeus, es fa necessària una societat civil més forta i més ben organitzada, capaç d’aconseguir de donar respostes a nivell global. Les inscripcions s’obriran en els propers dies. Per més informació podeu escriure a relacions.stopmm@gmail.com.

Coincidint amb el “Dia Internacional de les Persones Migrades“, que es celebra cada 18 de desembre, des de la Campanya “Casa nostra, casa vostra” s’organitza una mobilització al carrer el dia 17 de desembre a es 18.00 h sota el lema “Volem Acollir amb dignitat i igualtat de drets“. L’acta tindrà lloc des de la Pl. Universitat fins a la Pl. Sant Jaume, i transcorrerà per diferents carrers del barri del Raval, unint els participants construint una cadena humana de torxes.

Si Catalunya vol ser terra d’acollida, cal ser conseqüent i donar a conèixer i denunciar la situació que pateixen les persones migrades i refugiades a casa nostra. Des de Stop Mare Mortum reclamem la seva inclusió i el seu desenvolupament social digne dins la nostra societat, i reivindiquem davant les institucions i en el marc de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra l’accés al dret a la nacionalitat sense examen ni taxes; dret a la venda ambulant; obtenció de papers sense la necessitat d’un contracte de treball; reclamar que s’inclogui a les treballadores domèstiques (majoritàriament persones migrades) en el règim general de la seguretat social com a la resta de treballadores i el tancament dels Centres d’Internament per a Persones Estrangeres (CIEs).

Des de la plataforma Stop Mare Mortum clausurarem la Setmana d’Acció pel Dret a Migrar amb el concert solidari Drets sense fronteres, el dissabte 17 de desembre al Casal de Joves del Coll . Durant l’acte hi haurà accions reivindicatives per a la no diferenciació entre refugiades i migrades i per denunciar les actuacions dels Estats europeus davant la situació que viu la Mediterrània. En el concert acustíc i participen Oriol Barri i Dj Xuli i  DJ Keké, i un segon grup a confirmar després de la baixa del grup Gossos. Tot a partir de les 22.30h.

La campanya de comunicació Casa Nostra, Casa Vostra seguirà caminant durant el 2017.

Teixint xarxa. Trobada Solimed a València

Aquest cap de setmana hem viatjat a València per assistir a la Trobada Euro-Mediterrània de Solidaritat amb les Persones Refugiades, la SoliMed, amb l’objectiu de teixir xarxes i conèixer altres experiències. Diverses professionals de diferents àmbits relacionats amb la migració (juristes, activistes, polítics, personal de les ONGs, periodistes…) ens hem trobat per debatre sobre la lliure mobilitat de les persones. Malgrat l’alt nivell, s’ha trobat a faltat la presència de persones migrades i refugiades.

20161126_183301

Stop Mare Mortum hem estat convidades a dues sessions de treball. La primer sessió ha estat focalitzada en el rescat al mar on hem compartit espai amb organitzacions com ProActiva Open Arms, Proemaid, Sea watch, Cardus o MSF. S’ha reflexionat al voltant de de la tasca de salvament i des d’SMM hem aportat la nostra visió sobre responsabilitat que tenen aquestes ONGs respecte l’impacte de la seva acció, és a dir, hem plantejat la necessitat d’anar més enllà de l’assistència i treballar per a l’aplicació de vies segures i legals. La tasca de rescat ha d’anar acompanyada d’una feina de denúncia i d’incidència, sobretot, perquè aquesta missió l’hauria d’estar fent la Unió Europea que, enlloc d’apostar pel salvament, inverteix en missions de control com Frontex, l’Agència Europea de control de fronteres, dotada amb un pressupost de 250 milions d’euros aquest 2016 i que es preveu que l’any 2017 s’ampliï a 330. Frank Doemer de Se Watch destacava que ni ells mateixos que estan al mar saben quins actors hi treballen: “s’està militaritzant el Mediterrani”. Un exemple és la presència de l’operació NATO, que es basa en la intervenció de l’OTAN al mar. Milagros Font, de MSF València, Murcia i les Canàries, destacava que estan canviant els patrons d’arribada: “Les barcases arriben amb menys combustible i amb més gent a bord des de Líbia”.

20161126_144035

A la segona sessió , hem reflexionat al voltant de la desobediència civil: Cal esperar als Estats o actuar? Rellevància i límits de la desobediència. Aquí hem compartit taula amb experiències com: OduSalud; Obrim Fronteres de Valencia; Efi Garidi, regidora del districte de Colonos d’Atenes; Viky Rosell, magistrada o Inés Herrero, fiscal i membre de la Unió Progresita de Fiscales. Ha estat un espai molt interessant on s’ha posat en valor el paper de la societat civil organitzada com una eina de transformació social. La lluita dels moviment socials és, en molts casos, la que ha aconseguit avenços en drets. Els moviments socials han estat tradicionalment els agents del canvi que s’han plantejat la necessitat d’ampliar els drets a través de l’acció col·lectiva, pressionant als governs i aquest fet, en si mateix, constitueix desobediència. Hem pogut escoltar el testimoni de professionals de la justícia que ens han transmès la seva visió des de dins i ens han explicat quines traves existeixen en el sistema i, com a juristes, han senyalat que cal eliminar-les per tal d’ actuar amb coherència i respecte vers  la protecció dels drets humans. Rosell ha capgirat l’argument de la desobediència d’una forma molt interessant: “¿Quién desobedece? ¿Los Estados aplicando decisiones que desobedecen al derecho y a la ley o vosotros? Ellos [los gobiernos] son los antisistema”.

img-20161126-wa0013

Durant el desenvolupament la trobada ens hem enriquit escoltant experiències i reflexions interessants. “Amb 2 milions d’euros hem portat unes mil persones des de Jordània, Etiopia i altres països a través de corredors humanitaris a Itàlia. Amb els 6.000 milions d’euros que la UE ha pagat a Turquia podríem portar 2 milions de persones de manera segura i legal a Europa”, ha explicat Francesco Piobicchi, de Mediterranean Hope a Lampedusa (Itàlia). Aquesta és una iniciativa d’aplicació de vies legals i segures, un exemple a seguir. I remarcava “la societat civil ho està fent millor que els governs”.

“Las fronteras son espacios de conflicto, de guerra, dónde las garantías democráticas no se tienen que aplicar”, deia Helena Maleno de Caminando fronteras, referint-se a com Europa i els Estats s’irresponsabilitzen del que passa a les fronteres. I alertava que les persones que es deixen passar són tractades com a mercaderies. La mateixa tesi que usava Itziar Ruiz-Giménez, professora de relacions internacionals i estudis africans de la Universitat Autònoma de Madrid: “Hay una élite capitalista, racista y patriarcal que quiere que vengan personas sin derecho para perpetuar la explotación laboral porque entienden que hay ciudadanos y subditos”.  S’ha fet èmfasi en la fontera sud i en com els governs espanyols han quedat i queden impunes de les violacions dels drets humans que s’hi practiquen cada dia: “no hemos coseguido ni una sola condena por part de ningún tribunal español”, esmentava Maleno. Tot, diu Ruiz-Giménez, perquè volen introduir-nos un discurs perillós, el de que estem davant una situació excepcional que requereix de mesures d’excepcionalitat perquè “no cabemos todos”.

Algunes de les conclusions que es van extreure de les sessions de treball de les jornades ressaltaven que en l’actualitat ja existeixen lleis que protegeixen a les persones però s’estan incomplint i, que alhora cal treballar per desdibuixar les diferències entre persones migrades i refugiades i anar cap a una ampliació del concepte últim. I per altra banda, que cal millorar l’atenció i la inclusió de les persones que arriben a l’Estat espanyol dotant de més recursos a àrees com l’atenció psicològica, els serveis de traducció o formació al personal d’institucions públiques, així com assegurar el padró.

20161126_092829

Materials educatius d’Stop Mare Mortum sobre desplaçaments forçats

JORNADES EDUCATIVES STOP MARE MORTUMAquest dissabte 26 de novembre presentem els materials educatius elaborats amb diferents professionals de manera col·laborativa durant les Jornades educatives organitzades per Stop Mare Mortum i Irènia Jocs De Pau.

Des del principi, Stop Mare Mortum, té com a línia estratègica la sensibilització sobre la situació que es viu a la Mediterrània i les vulneracions de drets que pateixen les persones que intenten arribar a sòl europeu de manera irregular a causa de les restriccions de les polítiques dels Estats d’Europa en matèria migratòria. La plataforma té per objectiu provocar un canvi en les polítiques migratòries i d’asil europees. Per fer-ho, considerem imprescindible treballar des de l’educació, tant la formal com la no formal, per tal de generar una transformació social.

En els darrers mesos hem organitzat les Jornades educatives d’Stop Mare Mortum. Aquestes tenen dos objectius bàsics: per una banda, desenvolupar col·lectivament uns materials educatius per treballar des dels valors universals dels drets humans la realitat de les persones desplaçades forçosament. Per l’altra, formar persones educadores capaces de dinamitzar els materials desenvolupats. Per acomplir aquests objectius, trobem imprescindible fomentar els valors de pau, igualtat i justícia, proporcionar una mirada humana dels conflictes, cultivar el pensament crític tot facilitant l’accés al coneixement i, generar una actitud transformadora dels joves i infants tot creant espais de reflexió i de diàleg a través del treball en comú.

La presentació del material serà aquest dissabte 26 de novembre a l’escola Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia. Aquesta darrera sessió tindrà una doble vessant: per una banda ens ha de servir per provar i avaluar els materials que des dels diferents grups hem elaborat i per altra banda, es planteja com una jornada de formació per a persones interessades en conèixer-los i fer-los arribar a les aules o les entitats de lleure  i socioeducatives.

D’on surt el projecte?
Les Jornades Educatives s’emmarquen dins del projecte “Parlem de Drets. Eines per entendre i actuar envers la crisis de les persones refugiades i les migracions” , premiat per Minyons Escoltes de Catalunya, l’any 2016.

Amb l’ajuda de qui el desenvolupem?
Les Jornades han estat conduïdes i dinamitzades pel col·lectiu IRÈNIA. Jocs de Pau, guardonat amb el premi UNAOC per la innovació intercultural, amb la col·laboració de professionals de l’educació i membres d’Stop Mare Mortum. Hi han participat 43 persones, entre persones docents de diferents nivells i especialitats educatives, monitores d’esplai o  entitats socioeduatives, i activistes d’entitats relacionades amb la sensibilització al voltant d’aquesta temàtica.

Les jornades educatives
La primera sessió es va fer el 24 de setembre, on es va fer una presentació introductòria sobre els continguts a treballar i es van mostrar exemples d’algunes de les metodologies de referència (joc de taula, rol, simulació, treball amb imatges, etc). Desprès es van repartir els participants en 4 grups, segons el seu interès, i es va començar a dissenyar un recurs didàctic per cadascun d’aquests nivells:

  • Educació infantil i primària.
  • Cicle mitjà, cicle superior i 1r Cicle ESO
  • 2n Cicle de Secundària i Batxillerat
  • Rostres de la Mediterrània, adreçada a joves

Els participants de cada grup van treballar en la segona sessió (8 d’octubre) en el procés d’elaboració del material des de la ideació, el disseny i els recursos, fins al format final. La finalitat d’aquests materials és ajudar als infants i joves a millorar la seva capacitat d’entendre la realitat que envolta l’actual situació migratòria: guerres, crisis humanitàries, repartiment desigual de la riquesa, etc.

La jornada del 26 de novembre
La Jornada dedicarà una primera part al treball per grups per decidir detalls i preparar la presentació. Una segona part, on es farà la presentació dels materials i s’avaluaran. I, finalment, hi haurà una tercera part on els grups de treball es tornaran a reunir per posar en comú les valoracions i fer el tancament final dels materials.

La primera i la tercera part, són pel treball en grup. Les presentacions són obertes a qui vulgui conèixer els materials.
De 10 a 12h. Espai de treball per grups. Destinat a acabar els materials i preparar la presentació.
A les 12h. Pausa.
De 12,30 a 13,15h. Presentació de materials. Grup 1. Cicle superior i 1r Cicle ESO
De 13,15 a 14,00h. Presentació de materials. Grup 2. Educació infantil i cicle inicial.
De 14,00 a 15,30h. Dinar
De 15,30 a 16,15h. Presentació de materials. Grup 3. 2n Cicle de Secundària i Batxillerat
De 16,15 a 17,00h. Presentació de materials. Grup 4. Rostres de la Mediterrània, adreçada a joves.
De 17,00 a 17,30h. Revisió i acords.

Proposta per dinar:
Pensem que l’estona de dinar pot ser un espai per relacionar-nos i intercanviar experiències. Et proposem portar alguna cosa i compartir el dinar entre tots. Si prefereixes sortir a menjar a fora, t’informarem de llocs propers on poder anar.

Lloc:
Escola Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia. Pere II de Montcada, 8, 08034 Barcelona
Recordeu que per qualsevol comentari podeu reenviar un correu a sensibilitzacio.stopmm@gmail.com i disposeu d’aquest telèfon de contacte: 619637606.

Mesurem la nostra frivolitat. Volem estar a la moda o volem que la moda sigui la justícia global?

“7 de cada 10 sol·licituds de protecció internacional a l’Estat espanyol es deneguen” Font: CEAR

A finals d’octubre, una investigació de la cadena britànica BBC alertava que persones refugiades d’orígen sirià eren explotades a tallers turcs per cosint per grans marques, en la que s’anomenaven les firmes espanyoles MANGO i ZARA. En aquest cas, l’empresa catalana MANGO va explicar que els treballs es van subcontractar a un taller que, al no ser proveïdor directe, no estava auditat per ells. D’ençà de la notícia, MANGO va anunciar que deixava de fer-li encàrrecs. D’aquesta manera l’empresa tractava el fet com si fos un cas aïllat o gens habitual en un sector tèxtil cada cop més deslocalitzat a països empobrits. Precisament un sector immers en un model econòmic global de dinàmiques explotadores i d’entramats complexes que busca reduir costos de producció a costa d’uns salaris més baixos i unes condicions de treball, sovint, indignes. A qui volen enganyar? Disposen d’un departament de Responsabilitat Social Corporativa, és cert. Arrel de l‘incendi d’un centre tèxtil de Bangladesh el 2013 en el que van perdre la vida prop de 200 persones, van contractar un ex-directiu d’Inditex (grup empresarial al que pertany Zara) expert en solucionar conflictes laborals en països empobrits. Des de llavors han establert un codi de conducta per les seves empreses proveïdores. Celebrem els petits passos, però els posem en qüestió. El nivell de frivolitat és alt, massa alt. Stop Mare Mortum pensem que és vergonyosa la impunitat amb la que es mouen les empreses sense controls estatals.

El dimecres 16 de novembre era notícia l’arribada d’un camió al centre logístic de MANGO de Lliçà d’Amunt procedent de Turquia amb la carga habitual i deu persones, entre les quals hi havia quatre menors. Es tracta de persones refugiades kurdes que per raons polítiques són susceptibles de sol·licitar protecció internacional.

Per una banda, cal destacar que les informacions que estaven propagant els mitjans de comunicació clarament perjudicaven a aquestes persones. L’especulació sobre si haurien pujat a França, quan el container havia arribat des de Turquia, sense tenir fonts clares, l’únic que feia era generar dubtes sobre si se’ls hauria d’aplicar el protocol de Dublín i tornar-los a França, fossin menors o no.  Per altra banda, la firma no ha trigat en abordar el problema mediàtic que li pot suposar aquest fet amb declaracions de suport adreçades a les entitats encarregades de gestionar la situació d’aquestes persones. D’aquesta estratègia de reputació corporativa se’n diu Greenwashing.

Finalment, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) serà l’encarregada de tramitar la sol·licitud de protecció internacional de totes les persones que viatjaven amagades al camió. En aquest context, cal assenyalar que en l’actualitat, a l’Estat espanyol es rebutgen set de cada deu sol·licituds d’asil. En concret el 2015 el percentatge de sol·licituds de persones denegades va ser del 68,51%, segons les dades de l’informe de CEAR 2016Si s’extrapola la ràtio espanyola, en el cas de les persones provinents de Turquia amb camió, set de les deu rebrien una denegació.

Saskia Sassen, professora de Sociologia i membre del Comitè sobre Pensament Global a la Universitat de Columbia (Nova York), proposa que la gran complexitat de l’economia global fa que sigui difícil traçar línies de responsabilitat per als desplaçaments, desallotjaments i erradicacions que provoca com perquè les que es beneficien del sistema se sentin responsables del mal que causen (Sassen, 2015). El cas que denunciem en aquest article n’és un exemple. Davant d’aquets fets cal que la ciutadania reclami lleis que contravinguin aquestes dinàmiques explotadores de persones i del medi àmbient en el que vivim. Les lleis són les normes del joc i aquestes es poden modificar o crear-ne de noves per tal de construir un món més just. Cal que ens preguntem doncs, quin joc preferim?

Com a consumidores també tenim la oportunitat de pressionar a empreses o països en contra de determinades polítiques, mostrant el nostre descontent i/o canviant els nostres hàbits de consum. Tenim l’exemple recent del poble de Trondheim de Noruega que ha anunciat que no comprarà productes fabricats a territoris palestins ocupats. Precisament fa poc el Parlament de Catalunya ha aprovat la creació d’un Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior impulsat des de la societat civil a través del grup d’empreses i Drets Humans de Lafede.cat. Esperem que aquesta promesa es faci realitat i que d’una vegada per totes es faci un seguiment de l’actuació de la indústria catalana a tercers països, amb les sancions correponent quan calgui, per acabar, ara sí, amb la impunitat de les empreses.

L’opinió publica és fonamental a l’hora d’incidir en el canvi de polítiques de les empreses i també dels Estats. Des de Stop Mare Mortum denúnciem la falta de voluntat política per l’aplicació de vies segures i legals a través dels mecanismes ja existents com són la protecció internacional, la reunificació familiar, els visats humanitaris, els visats acadèmics i laborals, etc. Les polítiques de l’Europa de la fortalesa es tradueixen en mort, com és fa cada dia més evident al Mediterrani on enguany ja han perdut la vida més de 4.621 persones, xifra superior a les 3.500 vides que es van perdre l’any 2015, segons dades de l’últim informe d’ACNUR. No és una tragedia, és un genocidi!

Alcem la veu. Triem a on comprem i decidim quin món construïm!

Leer en castellano… Continua llegint

La prostitució, una forma de sobreviure per a molts menors estancats a Grècia

20161104_182103Aquest divendres ens vam trobar amb el Tasos Smetopoulos, un educador social de carrer a Atenes, Grècia, de l’organització STEPS. Els darrers mesos ha estat treballant amb els menors no acompanyats (MENA) estancats a la capital grega fruit del tancament de fronteres europees. Molts d’ells han perdut els seus pares, o bé les famílies els han enviat a la cerca d’un futur millor. Altres tenen algun familiar a Europa que esperen trobar algun dia. Què passa amb aquests menors que queden fora d’un sistema grec col·lapsat?

Prostitució, drogues, robatoris o esclavitud són les principals vies en les que cauen per poder sobreviure. Una de les que en Smetopoulos destacava és la prostitució. Molts nois a, segons ell principalment d’origen afganès, es veuen obligats a prostituir-se per aconseguir els diners necessaris per a pagar les màfies per arribar al seu destí final: alguna de les capitals europees més pròsperes. La veritat, però, és que sovint només aconsegueixen el mínim per a sobreviure a Grècia. La demanda de joves per part de grecs adults homosexuals és alta. La plaça Victòria, el parc Panellinious i la plaça Omonia són alguns dels punts més freqüentats per aquesta pràctica. Allà es fan els intercanvis. Hi ha qui ofereix allotjament, menjar i roba o d’altres que paguen entre 12 o 150 euros a canvi dels seus serveis. Les nenes i noies joves són menys visibles al carrer, però també pateixen la violència sexual als camps oficials.

No hi ha un sistema oficial de registre de menors i això fa que les dades siguin molt poc precises. El sistema de protecció social grec no és capaç d’absorbir aquest volum de menors, i molts busquen alternatives: els seus destins, un cop a Grècia, és alguna ONG, camps de refugiades, cases ocupades o el carrer. Els menors d’origen sirià, fruit dels acords de la Unió Europea, són els que encara tenen alguna possibilitat d’entrar en algun dels programes i resideixen principalment als camps, però res clar i això no és garantia d’escapar-se de la violència ( que també existeix als camps oficials).

La majoria de menors entren per les illes gregues, allà són identificats i retinguts on reben un permís per moure’s dins l’illa. Teòricament s’hi haurien d’estar prop d’un mes, però per la majoria l’estada s’allarga entre 3 i 5 mesos. Quan toquen Atenes el seu objectiu és continuar el viatge i intenten trobar qualsevol via per fer-ho. Les rutes actuals són la terrestre via Macedònia fins al nord de Sèrbia, alguns intenten per Itàlia, o la falsificació de documents. Els costos poden elevar-se fins als 4.000 euros.

Que està fent Europa per aquests menors? On queda la Declaració Universal dels Drets dels Infants? La llista d’espera per entrar en alguna plaça dins el sistema de protecció social grec és de 1.000 menors. Aquest col·lapse afavoreix un mercat negre que, segons Smetopoulos, al sistema ja li convé per mantenir-se.

Podeu veure el reportatge de la BBC.

Leer en castellano… Continua llegint

I després del desmantellament de Calais, què passarà amb aquestes persones?

Fotomovimiento_Moni

Foto Calais Jungle: Fotomovimiento.org (Moni)

El camp de refugiats de Calais es despertava aquest dilluns 24 d’octubre amb l’amenaça d’un nou desallotjament que pretén ser, segons el Govern francès, el definitiu. Aquest dimecres hem rebut notícies d’incendis declarats. Les autoritats franceses han mobilitzat prop de 3.000 efectius policials per controlar el trasllat, així com desenes de treballadors de l’Ajuntament de Calais per ajudar en les tasques de registre d’aquelles persones que pugen a un dels 60 autocars que s’han destinat a aquest operatiu. En total, es pretén desallotjar a les més de 9.000 persones que actualment ocupen el camp.

El destí dels autocars és relativament incert per a moltes d’aquestes persones, que tan sols saben que seran portades a un dels Centres d’Acollida i Orientació que França ha habilitat per a reubicar-les temporalment (per un període d’un mes com a màxim). Més incertesa suposa saber què passarà després amb elles, i és que de nou, ens trobem davant d’una mesura que no busca solucionar la situació de vulnerabilitat d’aquestes persones, sinó més aviat, satisfer les demandes dels sectors més reaccionaris i contraris a l’acollida de persones refugiades, com és el cas del Front Nacional a França, partit clarament anti-immigració i que sembla estar marcant les línies d’actuació del govern francès en matèria d’immigració.

El camp de Calais, creat l’any 2002, ha estat des dels seus inicis un dels exemples més clars dels efectes que suposen les polítiques migratòries de la Unió Europea i dels seus estats membres. Unes polítiques que obliguen a aquelles persones que fugen del seu país, a fer-ho en condicions precàries, arriscant la vida creuant el Mediterrani a mans de les màfies i entrant a Europa amagades per por a ser tancades a un CIE i ser posteriorment deportades. Unes polítiques que tenen a totes aquestes persones atrapades en camps en condicions d’insalubritat, amb tots els riscos que això comporta en matèria de salut. Unes polítiques que aixequen murs com el construït a Calais que obliguen a moltes d’aquestes persones a arriscar la vida per arribar allà on es  troben els seus familiars o coneguts. Unes polítiques que, en definitiva, neguen el dret a migrar i a buscar una acollida digna.

Cal recordar que, només a Calais, hi ha més de 1.300 menors, molts dels quals tenen el dret d’acollir-se a la reunificació familiar. Cal recordar també que, només aquest 2016 han mort 15 persones intentant arribar al Regne Unit i més de 3.700 persones intentant arribar a Europa. Davant d’aquesta situació, els governs europeus continuen donant respostes que no són solució. El desmantellament de Calais és una més d’aquestes respostes, la qual suma incertesa i desemparament a totes les persones que viuen atrapades a camps com el de Calais, els de Grècia o d’Itàlia entre d’altres.

És per aquest motiu que des de Stop Mare Mortum denunciem aquestes polítiques racistes que tant de patiment estan provocant. I alhora, defensem que hi ha alternatives. Alternatives que passen per donar respostes que assegurin el respecte als Drets Humans. És només una qüestió de voluntat política i de voler aplicar allò que ja existeix, com és el cas de la protecció internacional, la reunificació familiar d’aquelles persones que tenen familiars residint de forma regular a Europa, els visats humanitaris, els visats acadèmics i de feina, etc.. Estem parlant de les vies legals i segures que contínuament reclamem des de Stop Mare Mortum, unes alternatives possibles que ja existeixen i que exigim per tal de donar una solució a la realitat que viuen milers de persones que es troben atrapades dins d’Europa o a les portes d’aquesta.

Leer en castellano… Continua llegint

Exigim compromisos clars al Parlament de Catalunya

A petició de la Comissió d’Afers Exteriors i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya la plataforma Stop Mare Mortum hem exposat la nostra visió sobre l’actuació de les institucions davant la situació de milers de persones desplaçades.

StopMM Parlament 13/10/16Actualment hi ha 65,3 milions de persones desplaçades per conflictes bèl·lics i vulneracions de drets humans: 21,3 són les anomenades refugiades i 40,8 desplaçades internes. A més, cal sumar les persones afectades per desastres naturals i altres que són els anomenats “migrants econòmics”. Un total de més de 220 milions de persones han hagut de fugir de casa seva, segons Oxfam Intermón.

Per Stop Mare Mortum, precisament no existeix diferència entre refugiades (segons l’estatut del refugiat) i les migrades, ja que pensem que tothom té el mateix dret i així ho hem transmès als grups parlamentaris. Hem fet èmfasi, també, en les causes que provoquen aquests desplaçaments, és a dir, situacions que es podrien acabar amb un canvi d’actitud dels països del nord: espoli de recursos, explotació, comerç armamentístic, etc. Per altra banda, són els països empobrits els que acullen el major nombre de desplaçats (com Jordània 2’7 milions, Turquia 2’5 milions, Pakistan més d’1 milió, Líbia, Iran…) (podeu veure l’informe d’Amnistia internacional).

Com a resposta, la Unió Europea ha optat per construir l’anomenada “Europa Fortalesa”, prioritzant les polítiques de seguretat per davant de la protecció dels drets humans a costa de qualsevol cosa com va dir el ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz, preferint “l’efecte mort a l’efecte crida”. Un exemple de l’externalització de les fronteres és l’acord entre la UE i Turquia, el mateix que tenim a la frontera sud espanyola, amb l’acord amb el Marroc.

3.632 persones han perdut la vida al mar Mediterrani en el que portem d’any (12 octubre), això vol dir que en breu superarem el nombre de morts de l’any passat, 3.700 persones. La Mediterrània s’està convertint en una fossa comuna precisament perquè els estats no volen aplicar les vies segures i legals d’accés al territori que evitarien aquesta massacre, com ara la petició d’asil en ambaixades i consolats en països d’origen o de trànsit, la concessió de visats o l’aplicació dels programes de reunificació familiar.

L’any passat vam ser testimonis del deplorable regateig de quotes que es va produir entre els membres de la Unió Europea. De les 16.000 reubicacions acceptades per l’estat espanyol en un principi, es va rebaixar a la xifra final de 6.647. De moment n’han arribat només 313. El ministre d’exteriors, José Margallo, s’excusa dient que no volen venir a Espanya. Aquesta declaració queda desmentida quan veiem que actualment l’estat té 19.200 sol·licituds pendents de ser acceptades. És inadmissible que no es facin efectives de manera immediata. A més, el govern espanyol denega el 68,5% de peticions d’asil. Volem posar de manifest que les quotes són una perversió del dret a l’asil ja que suposen una mercantilització d’aquest dret humà recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans.

És, per tant, una manca de voluntat política. Només cal veure quant s’ha gastat l’estat en protecció de fronteres i quant en asil: 290 milions d’euros vs. 10 milions entre el 2008 i el 2013.

A la comissió, tots els partits han estat d’acord amb l’exposició de la plataforma, a excepció del Partit Popular que continua tractant la immigració com una amenaça i donant excuses al bloqueig que ha posat l’estat espanyol en les reubicacions. Volem recordar que Ciutadans no va acceptar moltes de les mesures proposades per les eleccions del 26 de juny i que si el govern català, encapçalat per Junts pel sí, té capacitat per un mínim 4.500 places, pot i vol acollir, ja les pot començar a omplir amb totes les persones que ja han arribat a casa nostra per altres vies i que per una suposada falta de recursos per part de l’administració pública queden desemparades. Recordem que es va aprovar el Pla de Protecció Internacional de Catalunya l’any 2014 i que sembla haver quedat oblidat i guardat en un calaix. El compromís de desplegar el pla està recollit a la moció aprovada pel Parlament el maig del 2016  que englobava altres mesures per les quals s’ha demanat rendició de comptes.

Els partits de la comissió han proposat seguir treballant conjuntament per tal de no deixar aquest tema abandonat. Des de Stop Mare Mortum estem oberts a treballar conjuntament sempre i quan s’agafin compromisos que s’acabin complint.

No et perdis el diumenge 9 d’octubre el Festival Esperanzah!, serà un punt de trobada per exigir l’obertura de fronteres

US ANIMEM A VENIR AQUEST CAP DE SETMANA AL PRAT DE LLOBREGAT SOTA EL LEMA “F*** YOU TROIKA. VOLEM ACOLLIR, OBRIU FRONTERES”

Esperanzah_CARTELA3_29jul_DEFEnguany el Festival Esperanzah! es centra en la situació de les persones refugiades i migrants. Part de la recaptació de les entrades (una donació de 12 euros) anirà a Stop Mare Mortum. 

Des de la plataforma creiem que hi ha diferents maneres de lluitar per un canvi de la situació. Pensem que espais com el festival Esperanzah! són punt de trobada molt interessants entre lluita i cultura. Aquest any Stop Mare Mortum serà present durant els dies 7, 8 i 9 d’octubre a l’espai EL POBLE DELS POSSIBLES del Parc Nou del Prat de Llobregat.

  • Tindrem parada informativa i de venta de marxandatge on ens podeu fer mil preguntes! Tant dissabte com diumenge tot el dia.
  • Muntarem una haima per intercanviar experiències entre persones refugiades/migrades i totes aquelles que us hi acosteu. Tot fent un te podreu aprendre molt! Diumenge de 15h a 18h.
  • Participem de la taula rodona “Refugiats, una mirada des de l’activisme” amb Alguer Miquel (Txarango), Laura Arau (Dones Rumbo a Gaza), Òscar Camps (ProActiva Open Arms) o Iván Prado (Pallasos en Rebeldía) el diumenge a les 12:30h
  • Podreu veure els “Petits rostres” que ha treballat l’alumnat de les escoles del Prat exposades el diumenge a les 11h.

La música és l’excusa per trobar-nos i intercanviar experiències. Aquesta, sobretot el diumenge 9, és una oportunitat per retrobar-nos després de l’estiu i tornar a agafar energia!

El 100% dels beneficis de les entrades van destinats directament a entitats i col·lectius pels seus projectes.