La gent marxa de casa i es juga la vida, la seva i la de la seva família, perquè sovint no té cap altre opció si vol un futur millor o salvar-se de violència i persecució. Els motius dels desplaçaments son molt diversos, alguns estan subjectes als tractats internacionals i es recullen sota el Conveni sobre l’Estatut del Refugiat aprovat a les Nacions Unides (Ginebra) el 1961, ampliat a Nova York el 1967.
“Tota persona que, a causa de fonamentats temors de ser perseguida per motius de raça/ètnia, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual, es troba fora del seu país d’origen i no pot o, a causa d’aquests temors, no vol acollir-se a la protecció del seu país, o a l’apàtrida què, no tenint nacionalitat i trobant-se fora del país on abans tingués la seva residència habitual, pels mateixos motius no pugui o, a causa d’aquests temors, no vulgui retornar-hi, i no estigui incurs en alguna de les causes d’exclusió o de les causes de denegació o revocació”.