Què són?
Les vies legals i segures són tots aquells mecanismes que garanteixen l’accés a la lliure circulació i al dret d’asil a les persones desplaçades forçosament, davant les vulneracions en l’accés a l’asil i a la protecció internacional.
Es tracta d’instruments que permeten a qualsevol persona amb necessitat de protecció poder arribar a un territori segur on els seus drets humans siguin protegits.
Per què cal aplicar-les?
Davant d’un context global de desigualtat estructural en el qual augmenta la violència, la persecució, la destrucció del medi ambient i la violació dels drets humans, resulta imprescindible establir mecanismes que assegurin l’accés a la protecció internacional.
Actualment, però, per demanar asil a Europa cal desplaçar-se fins el país de destí. Lluny de facilitar aquest procediment amb garanties, els Estats posen cada cop més obstacles blindant les fronteres o bé externalitzant-les.
L’aplicació efectiva de vies legals i segures evita la vulneració de drets durant el trajecte i protegeix les persones de les situacions de maltractament, explotació, tortura i mort que pateixen durant el camí i que impacten doblement en les vides i els cossos de les dones i les nenes.
Alhora, amb fórmules justes i segures de trànsit, el lucratiu negoci del tràfic de persones deixa de créixer i les persones desplaçades poden utilitzar els recursos econòmics per garantir unes condicions de dignitat i autonomia en el primer període d’arribada.
Les vies legals i segures son, en definitiva, una obligació dels estats per preservar els drets fonamentals, la vida i la seguretat i per evitar la vulneració de drets i la mort de les persones que es desplacen.
Quines són les vies Legals i Segures?
Algunes de les principals vies d’accés al dret d’asil de totes les persones son:
És possible aplicar-les?
Fer efectius els mecanismes per a l’arribada regular i segura de les persones que es desplacen és una qüestió de voluntat política.
L’establiment de vies legals i segures pertany a l’àmbit competencial estatal, però a cada comunitat autònoma i àmbit de l’administració pública li correspon donar suport a la seva creació, desenvolupament i implementació així com denunciar les vulneracions de drets que s’esdevenen al seu territori.
A l’Estat espanyol, per exemple, abans del 2009 la legislació preveia demanar protecció internacional en ambaixades i consolats en països d’origen o trànsit, sense haver d’arriscar la vida en un viatge mortífer. Actualment, malgrat que l’article 38 de la Llei 12/2009 reguladora del dret a l’asil i la protecció subsidiària preveu que “els ambaixadors d’Espanya poden promoure el trasllat del o dels sol·licitants d’asil a Espanya per fer possible la presentació de la sol·licitud conforme al procediment que preveu aquesta Llei”, això no és possible sense el desenvolupament d’un Reglament, que, deu anys després de l’entrada en vigor de la llei, encara no s’ha fet efectiu.
Així, doncs, l’aplicació de les vies legals i segures no només és possible sinó que, en molts casos, ja està prevista i contemplada en la legislació vigent.
Què reclamem com a Stop Mare Mortum?
Instem el Govern espanyol i reclamem a la Generalitat de Catalunya (cadascun en el seu àmbit de competències) que apliquin les vies legals i segures d’accés al dret d’asil i que facilitin l’exercici del dret a la llibertat de circulació. Per això reclamem:
Consulta el vocabulari específic