Els passats dies 19 i 20 de setembre els líders mundials debatien sobre la “crisi de les refugiades”. Mentre els caps d’Estats discutien en grans despatxos, arribaven en avió, vaixell o cotxes privats a Nova York i dormien en grans hotels de luxes, milers de persones passaven la nit al ras o se’ls negava a creuar una frontera titllant-los d'”il·legals”.
Un dia més tard, el 21 de setembre, un altre enfonsament. Un vaixell amb unes 600 persones, tornava a ser notícia. Novament vides engolides per aquest Mediterrani que s’ha convertit en una fossa comuna. Encara avui hi ha més de 300 coses desapareguts. I el mateix dia 20 3.000 persones van haver de ser evacuades del camp de detenció de Moria, a l’illa de Lesbos a Grècia, per un incendi.
Aquestes són les polítiques europees: morts i detencions. Des de Stop Mare Mortum condemnem totes aquestes morts i exigim que s’apliquin les vies segures i legals que existeixen per evitar totes aquestes desaparicions, però els caps d’Estat segueixen convocant-se a reunions sense resultat. Fins quan?
Us deixem amb l’article de Jara Esbert Pérez: “Les Nacions Unides: solucions reals?”
El passat 19 de setembre es va celebrar a Nova York la Cimera de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre Refugiats i Migrants, convocada amb l’objectiu d’adoptar compromisos “per a la millora en la protecció dels migrants i refugiats” segons explica l’ACNUR. Resultat d’aquesta cimera ha estat la presentació de la Declaració de Nova York que sense caràcter vinculant “es compromet a a respectar totalment els drets humans de tots els refugiats i migrants”. Des de Stop Mare Mortum, com moltes altres entitats, critiquem la manca de mesures concretes. Una vegada més es tracta d’una declaració d’intencions sense mecanismes que en garanteixin la seva aplicació.
És la primera vegada que l’Assemblea General proposa una cimera específica sobre migracions i refugiats, cosa que situa aquesta problemàtica a l’agenda política internacional. Ara bé, cal reflexionar sobre el moment en què es proposa aquesta cimera: portem dècades amb les denominades crisis migratòries en diferents parts del món però no ha estat fins que ha tocat directament a Europa que se li ha donat importància, temps i espai a l’agenda internacional.
Pot generar canvis aquesta trobada a les polítiques migratòries actuals? L’escenari no porta a gaires esperances pel fet que són els Estats els que gestionen les polítiques migratòries i d’asil. A més a més donat el seu caràcter voluntari, no hi ha mesures contra els països que no compleixin els acords.
A dia d’avui els acords que els Estats estan disposats a assumir a nivell internacional es limiten a l’elaboració d’informes i recomanacions, a la signatura de compromisos genèrics i redacció de declaracions. Mentrestant, milers de persones moren intentant salvar la vida i la de les seves famílies. Si durant el 2015 hi va haver més de 3.700 morts al Mediterrani, el que portem de 2016 ja hi han perdut la vida 3.212 persones. I aquestes són les dades que s’han pogut comptabilitzar. El Mediterrani s’ha convertit en una fossa comuna.
Durant la cimera s’han buscat solucions globals a l’anomenada crisi migratòria i de refugi. Tanmateix molts dels objectius es podrien aconseguir només amb l’acompliment i l’aplicació de compromisos ja existents com la Declaració del Drets Humans, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea o la Carta Africana sobre Drets Humans i dels Pobles, entre d’altres.
Són diversos els exemples que demostren que actualment el Dret Internacional sobre Refugiats no s’està aplicant per part dels Estats: l’acord UE-Turquia, les devolucions en calent a la Frontera Sud o la poca informació que es dóna als CIE per sol·licitar asil.
Per poder acabar amb els desplaçaments forçats al món (65 milions de refugiats segons l’ACNUR) cal tractar les causes a l’origen, moltes provocades pels mateixos Estats que ara rebutgen l’acollida: la venda d’armes, l’explotació de la terra o la participació en guerres en són alguns exemples.
En aquest moment, amb milers de persones que es veuen obligades a fugir de casa seva, Stop Mare Mortum exigeix l’aplicació de les vies segures i legals, mesures que ja existeixen o que estan contemplades, per tal que aquestes persones no hagin de jugar-se la vida. Es tracta de reassentaments, de reubicacions, de visats humanitaris, de reagrupacions familiars, de poder sol·licitar asil a ambaixades i consolats o visats d’estudiants. Aquestes mesures només depenen dels Estats i són els Estats els que poden impedir que no morin més persones al mar. Precisament un informe d’ Intermón-Oxfam posa en evidència la ridícula actuació del govern espanyol en aquesta matèria.
Des de Stop Mare Mortum denunciem que aquestes cimeres no serviran de res si no s’analitzen les causes que generen els desplaçaments, si no s’estableixen mecanismes per combatre-les i tampoc si no s’exigeix als Estats de posar en pràctica les vies segures i legals. Aprofitem per recordar la importància de respectar els Drets Humans a les fronteres, d’enderrocar les tanques, d’eliminar les concertines, de tancar els CIE, de fer desaparèixer les fronteres externes i internes, de lluitar contra el racisme institucional i frenar els brots xenòfobs, entre d’altres reivindicacions.
Hem de treballar per aconseguir una societat on totes les persones tinguem els mateixos drets i on respectem les diferents cultures i creences. Sabem que hi ha molta feina per fer, i la seguirem fent amb o sense cimeres, amb o sense una nova declaració internacional, des de l’acció més propera fins a la denúncia més llunyana. Perquè migrants en som tots i la nostra societat ser més justa quan totes gaudim del mateixos drets.
Article publicat a: