La plataforma, fundada l’abril d’aquest 2015, publica un nou manifest renovat per consolidar l’organització
La Plataforma Stop Mare Mortum va néixer a finals d’abril d’aquest any després de la mort de més de 800 persones en l’enfonsament d’una embarcació a les costes de Sicília amb l’objectiu de mobilitzar a la ciutadania catalana davant aquesta crisi. Des de llavors la plataforma ha crescut, s’ha organitzat i ha madurat. És per això que ara traiem un nou manifest que consolida la feina feta durant aquests mesos i marca objectius a mitjà i llarg termini. Aquest text pretén aconseguir el màxim d’adhesions possibles per tal de tenir una societat implicada i compromesa amb aquesta lluita ja que “apel·lem la ciutadania a posicionar-se i a mobilitzar-se”.
Per Stop Mare Mortum, el que està passant al mar Mediterrani és fruit de la manca de voluntat política: “La xifra de morts a la Mediterrània ha anat augmentant dia rere dia, convertint les seves aigües en una autèntica fossa comuna on han perdut la vida més de 30.000 persones des de l’any 2000, i sempre, com a resultat d’unes polítiques migratòries i de control de fronteres que podem catalogar de genocides, ja sigui per acció, com en les morts del Tarajal, o per omissió de les responsabilitats de salvament”, explica el manifest.
Des d’aquest estiu, la crisi a la mediterrània s’ha accentuat amb l’augment del nombre d’arribades de persones provinents dels conflictes armats al món, en especial el de Síria. Davant aquest fet, hem vist com Europa s’excusa dels seu deure d’asil i refugi d’una part de les persones que arriben al continent pel seu origen, nosaltres no hi estem d’acord: “Des de SMM lluitem pels drets d’aquelles persones que han de deixar els seus països d’origen, sense fer distinció entre persona migrant i persona refugiada: totes elles es veuen obligades a abandonar el seu país”.
A part de la sensibilització i mobilització, la plataforma treballa a través de la incidència política, és per això que en el mateix manifest demanem actuacions clares dels Estats i aquestes demandes les fem arribar a les formacions polítiques. Entre les exigències hi ha l’eliminació del Frontex, que només és una eina de protecció de fronteres, per destinar diners allò realment necessari: el salvament i l’ajuda humanitària. Però això no deixa de ser una mesura d’emergència. El que realment volem és atacar l’origen de la crisi i per això demanem: un sistema europeu comú d’asil, vies d’accés segures a Europa, no abordar els conflictes des de la violència sinó des del diàleg, eliminar les intervencions militars així com el comerç d’armament o una cooperació transformadora que garanteixi el desenvolupament de les societats sense intervencionisme dels governs de països del nord en benefici propi.
Aquest manifest vol renovar i reformular les bases que ja es van fer públiques en el primer manifest del 27 d’abril del 2015. Un manifest que va rebre el suport de gairebé 500 persones a títol individual i més de 130 entitats d’arreu del territori.