Dimecres al matí un grup d’activistes d’Stop mare Mortum tornàvem de l’illa de Lesbos on vam poder veure, entre altres coses, la tasca de salvament que fan les persones voluntàries que hi treballen.
També vam poder parlar amb moltes de les associacions que hi fan tasques de primers auxilis i ens van constatar que el paper de Frontex, l’agència europea de control de fronteres, es limita a controlar la zona i, només en cas de naufragi, ajuden a rescatar embarcacions a alta mar. De fet, té el deure de prestar auxili segons la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret al mar. També fan la funció de control de persones, per determinar, juntament amb la policia grega, quines tenen dret a continuar el viatge i quines no, en funció de la seva nacionalitat.
Però tot just acabades de tornar ens arriba la notícia, confirmada a través dels contactes que vam establir a l’illa, que dimecres al matí, després de diversos dies de forts temporals, es va produir una important arribada d’embarcacions. Frontex, llavors, va canviar el seu paper habitual d’observador i va decidir intervenir impedint a ProActiva Open Arms, una ONG de Badalona formada per socorristes voluntaris d’arreu de l’estat espanyol que fa tasques de rescat a la platja i dins del mar, que s’acostessin a les embarcacions a la deriva per tal de poder rescatar les persones que hi anaven en diferents punts al nord de Lesbos. Segons informa aquesta entitat, en concret, davant d’una emergència en una barca davant la costa de Skala Sikamineas no se’ls va deixar actuar i “després d’una llarga espera i molta insistència, vam decidir iniciar l’operatiu. En aquell instant les autoritats van decidir fer-se’n càrrec. Però havia passat massa temps, feia massa fred”. Com a resultat d’aquesta pèrdua de temps, va morir una nena de vora cinc anys, que va morir d’hipotèrmia abans d’arribar a terra, i d’una dona de 44 també amb hipotèrmia, que va patir una parada cardíaca.
Estabilitzar una hipotèrmia greu exigeix una intervenció immediata i l’actitud de Frontex en aquest rescat és la responsable d’aquestes dues morts, com de tantes d’altres que s’estan produint contínuament al llarg de les fronteres europees. Mentre els països de la Unió Europea discuteixen què fer amb les persones refugiades, mentre diuen que es preocupen de preservar uns valors que mai no han respectat, la seva agència de control de fronteres contribueix a minimitzar el problema de les persones refugiades de la forma més dràstica: provocant que es morin al mar. L’Europa oficial ha estat girant els ulls cap una altra banda, efectivament, fins que el problema ha trucat a les seves portes. Ara continua el mercadeig, la subhasta de vides humanes, l’elusió de responsabilitats.
Aquesta Europa, sovint responsable de les tragèdies de tercers països amb la seva política exterior neocolonial i bel·licista, no ens representa. Per això nosaltres no ens cansarem de dir: “Per la dignitat d’Europa, pel respecte als Drets Humans, no més morts al mar Mediterrani”.