Caravana ‘Obrint Fronteres’: Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud

La tanca de Melilla va ser construïda el 1998 i des de aleshores s’hi ha anat invertint per a millorar la seva impermeabilitat, al mateix temps que la seva lesivitat. 

Actualment son dos tanques de sis metres d’alçada les que pretenen dissuadir les migrants. I no només tracten de dissuadir-les sinó que posen en perill les seves vides. S’ha incorporat una “teranyina” de cable d’acer entre les dos tanques, una tanca addicional “anti-escalada” i ganivetes al capdamunt. Només algunes d’aquestes ganivetes van ser retirades el 2007.El 2009, Sambo Sadiako, de 30 anys, va morir a la tanca de Ceuta. La primera versió del govern culpava les condicions climatològiques i afirmava que Sadiako va caure, colpejant-se contra el terra. Més endavant la autòpsia va determinar que “l’immigrant havia mort a la concertina de la segona tanca, que va acabar tallant-li una de les artèries, causant-li la mort per pèrdua massiva de sang”.

L’any 2013, el qui aleshores era ministre, José Fernández Díaz, va decidir tornar a posar totes les ganivetes. La zona fronterera compta també amb sensors de moviment i soroll, videocàmeres de vigilància, llums d’alta intensitat i equips de visió nocturna. Es tracta de tecnologia fronterera punta. Tot un laboratori de proves per a la resta de tanques europees en construcció.

SALTS A LA TANCA

Les polítiques basades en crear una tanca cada cop més perillosa no han impedit que les migrants, desesperades, s’arrisquin a saltar-la, com evidencien els repetits intents. El darrer dilluns 8 de maig es va produir un altre salt de migrants a la tanca de Melilla. Cent deu, de les tres-centes persones subsaharianes que ho van intentar, van aconseguir entrar en territori espanyol. Els “salts massius”, dels que ens alerta la premsa periòdicament, són més segurs per a les persones que vulguin passar ja que eviten majors represàlies de la policia marroquí en cas de no tenir èxit.

EXTERNALITZACIÓ DE FRONTERES

Espanya ha estat pionera en la externalització del control fronterer que actualment està duent a terme la Unió Europea. L’informe “Frontera Sud: laboratori de les polítiques europees”, publicat pel Centre d’Assumptes Internacionals de Barcelona (CIDOB), assegura que la violència de la policia turca contra les migrants, la construcció de les tanques a països com Bulgària, Àustria o Macedònia, i l’intent de legalitzar les devolucions “en calent”, no són res nou per a qui segueixi l’actualitat a la Frontera Sud.L’externalització de les fronteres es basa en exercir un control fronterer més enllà de les fronteres geogràfiques. Això s’aconsegueix implicant els països d’origen i trànsit en el control dels processos migratoris. El problema que això genera és la seguretat de les migrants queda en mans de països que sistemàticament violen els drets humans. En el cas dels acords de l’estat espanyol amb Marroc, els fons que es podrien haver destinat a l’admissió de immigrants s’han invertit en augmentar la presencia policial i militar a la tanca.

LA SITUACIÓ A LA FRONTERA SUR

La clau per a que es puguin aconseguir aquest acords és declarar els tercers països com a llocs “segurs”. Tanmateix, en el cas de la frontera sud, nombroses organitzacions y mitjans de documentació han estat monitoritzant la violació sistemàtica de Drets Humans per part de les forces de seguretat marroquines. Les autoritats marroquines van començar a fer batudes en els campaments d’immigrants propers a la tanca, cremant-los i arrasant-los. El mes de novembre dos persones van morir asfixiades en una d’aquestes batudes.

Una altra de les practiques dutes a terme per les autoritats marroquines són els desplaçament forçosos. Les migrants corrent el risc de ser traslladades forçosament a alguna ciutat del sud a més de 900 quilometres de la frontera. La consigna es basa en buidar el nord d’immigrants i impedir que els de l’Àfrica Negra s’acostin a la frontera eliminant les seves opcions de sol·licitar asil a la frontera. Per això la seva única opció és arriscar-se a saltar la tanca.

Però sens dubte la pràctica més utilitzada són les devolucions “en calent”. L’Estat Espanyol empara les devolucions de migrants al costat marroquí sense que se’l hagi proporcionat assistència legal, sense comprovar si són menors o refugiades i fins i tot sense realitzar controls mèdics.

“M’havien pegat molt. Sagnava i no podia veure-hi perquè la sang de la cara no em deixava. Vaig estar allà dalt de la tanca, però vaig pensar que em desmaiava i que cauria. Vaig baixar i vaig notar la mà d’un guàrdia civil espanyol, em va agafar del braç, vaig pensar que havia vist que estava molt malament, però em va empènyer amb força y aleshores vaig notar el braç i el bastó d’un militar marroquí”. Aquest és el relat de R.A., ingressat en un hospital de Tànger després d’un intent de salt de la tanca, recollit per la ONG Caminando Fronteras, en el seu informe “Tras la Frontera”.

Les devolucions “en calent” han estat denunciades per nombroses ONGs, les nacions Unides, el Consell Europeu i fins i tot els governs de Canadà, Australia o Estats Units.

L’APOSTA DE L’ESTAT ESPANYOL

A pesar de les violacions de Drets humans i les barbaritats que es comenten a la frontera sud, l’Estat Espanyol segueix entestat en apostar per les mateixes polítiques. Casualment, durant la presentació d’un nou projecte europeu de col·laboració policial amb sis països del Sahel, just després del darrer salt a la tanca, l’actual ministre d’interior,José Ignacio Zoido, va declarar:“seguirem reforçant la seguretat per protegir la frontera”. Després va defensar la persistent cooperació amb Marroc en matèria d’immigració

L’Estat Espanyol no només reafirma la seva aposta per l’externalització de les fronteres sinó que fins i tot gosa afirmar que el “model espanyol” ha de ser “la via a seguir” a les fronteres de Turquia.

CARAVANA FRONTERA SUD

Per mirar de revertir les polítiques migratòries, la caravana “Obrint Fronteres” sortirà el divendres 14 de juliol des de més de vint punts de l’Estat Espanyol cap a la frontera sud. La caravana pretén denunciar les polítiques migratòries tant de la Unió Europea com d’Espanya. Les entitats participants reivindicaran que es respectin els drets humans dels milions de persones que fugen de la guerra, la gana, les conseqüències del canvi climàtic o la tracta i tràfic de persones. Els col·lectius participants es reuniran a Madrid i passaran per Sevilla, Algeciras, Ceuta, Melilla i Almeria per a realitzar actes reivindicatius i activitats. Per a que la nostra veu tingui més força, convidem a totes les que vulguin a unir-se a la caravana “Obrint Fronteres” a participar o bé de les activitats que es desenvoluparan en els diferents territoris o bé a afegir-se als autobusos i ajudar-nos a visibilitzar la frontera sud.

Informació i inscripcions: https://abriendofronteras.net/

LA VALLA 

La valla de Melilla fue construida en 1998 y desde entonces se ha seguido invirtiendo en ella para mejorar la impermeabilidad de la misma, y su lesividad al mismo tiempo. Actualmente son dos vallas de seis metros de altura las que tratan de disuadir a los migrantes. Y no solo tratan de disuadirles sino que pone en riesgo sus vidas. La construcción incorpora una “tela de araña” de cable de acero entre ambas vallas, una valla adicional “antitrepa” y cuchillas en lo alto de la verja.Solo algunas de estas cuchillas fueron retiradas en 2007. En 2009, Sambo Sadiako, de treinta años, murió en la valla de Ceuta. La primera versión del gobierno culpab las condiciones climatológicas y afirmaba que Sadiako cayó y se golpeó contra el suelo. Más adelante la autopsia determinó que “el migrante falleció en la concertina de la segunda valla, al cortarle una de las arterias, causándole la muerte por pérdida masiva de sangre.” 

En el año 2013 el entonces ministro José Fernández Díaz decidió volver a colocar las cuchillas. La zona fronteriza también cuenta con sensores de movimiento y ruido, videocámaras de vigilancia, luces de alta intensidad y equipos de visión nocturna. Se trata de tecnología fronteriza puntera. Todo un laboratorio de pruebas para las demás vallas europeas en construcción. 

SALTOS A LA VALLA DE MELILLA

Las políticas basadas en crear una valla cada vez más peligrosa no han impedido que los migrantes se arriesguen desesperados a saltarla, como evidencian los repetidos intentos. El pasado lunes 8 de mayo se produjo un nuevo salto de migrantes en la valla de Melilla. Ciento diez, de las trescientas personas subsaharianas que lo intentaron, consiguieron entrar en territorio español. Los “saltos masivos”, de los que nos alerta la prensa periódicamente, son más seguros para quienes intentan cruzar porque evitan mayores represalias de la policía marroquí en caso de no tener éxito.

EXTERNALIZACIÓN DE FRONTERAS

España ha sido pionera en la externalización del control fronterizo que actualmente está llevando a cabo la Unión Europea. El informe “Frontera Sur: laboratorio de las políticas europeas”, publicado por el Centro de Asuntos Internacionales de Barcelona (CIDOB), asegura que la violencia de la policía turca contra los migrantes; la construcción de vallas en países como Bulgaria, Hungría, Austria o Macedonia y el intento de legalizar las devoluciones “en caliente” no son nada nuevo para quienes siguen la actualidad en la Frontera Sur. 

La externalización de las fronteras se basa en ejercer un control fronterizo más allá de las fronteras geográficas. Esto se consigue implicando a los países de origen y tránsito en el control de los procesos migratorios. El problema que esto genera es que se confiere la seguridad de las personas migrantes a países que violan sistemáticamente los derechos humanos. En el caso de los acuerdos del Estado Español con Marruecos, los fondos que podrían haberse destinado a la admisión de migrantes se han invertido en aumentar la presencia policial y militar en la valla. 

SITUACIÓN FRONTERA SUR

La clave para que estos acuerdos puedan conseguirse es declarar a los terceros países implicados como lugares ‘seguros’. Sin embargo, en el caso de la Frontera Sur, numerosas organizaciones y medios de documentación han estado monitorizando la violación sistemática de Derechos Humanos por parte de las fuerzas de seguridad marroquíes. Las autoridades marroquíes comenzaron a realizar redadas en los campamentos de migrantes cercanos a la valla, quemándolos y arransándolos. En noviembre, dos personas murieron asfixiadas en una de estas redadas. 

Otra de las prácticas llevadas a cabo por las autoridades marroquíes son los desplazamientos forzosos. Las personas migrantes corren el riesgo de ser trasladadas forzosamente a alguna ciudad del sur a más de 900 kilómetros de la frontera. La consigna se basa en desalojar el norte e impedir que las personas migrantes del África Negra se acerquen a la frontera anulando sus posibilidades de solicitar asilo en la frontera. Por eso, su única opción pasa por arriesgarse a saltar la valla.

Pero sin duda la práctica más frecuente son las devoluciones ‘en caliente’. El Estado español ampara las devoluciones de migrantes al lado marroquí sin que se les haya prestado asistencia letrada, sin comprobarse si son menores o refugiadas e incluso sin realizarle controles médicos. 

“Me habían pegado mucho. Sangraba y no podía ver porque la sangre de la cara no me dejaba ver bien. Estuve arriba de la valla, pero pensé que me desmayaba y que me caería. Bajé, y noté la mano de un guardia español, me cogió el brazo, pensé que había visto que estaba muy mal, pero con fuerza me empujó y entonces noté el brazo y el palo de un militar marroquí.” Es el relato de R.A., ingresado en un hospital de Tánger tras un intento de salto a la valla, recogido por la ONG Caminando Fronteras en su informe ‘Tras la Frontera’.

Las devoluciones “en caliente”’ han sido denunciadas por numerosas ONGs, las Naciones Unidas, el Consejo Europeo e incluso los gobiernos de Canadá, Austria o los Estados Unidos.

LA APUESTA DEL ESTADO ESPAÑOL

A pesar de las violaciones de Derechos Humanos y las barbaridades que se cometen en la Frontera Sur, el Estado Español sigue empeñado en apostar por las mismas políticas. Casualmente, durante la presentación de un proyecto europeo de colaboración policial con seis países del Sahel, justo después del último salto a la valla de Melilla, el actual ministro del interior, José Ignacio Zoido, declaró “vamos a seguir reforzando la seguridad para proteger la frontera”. Defendió después la persistente cooperación con Marruecos en materia de inmigración. El Estado español no sólo reafirma su apuesta por la externalización de las fronteras sino que hasta se atreve a afirmar que “el modelo español” debe ser “la vía a seguir” en la frontera de Turquía.  

CARAVANA FRONTERA SUR

Para tratar de revertir las políticas migratorias, la caravana ‘Obrint Fronteres’ partirá el viernes 14 de julio desde más de veinte puntos del Estado español hacia la frontera sur. La caravana pretende denunciar las políticas migratorias tanto de la Unión Europea como de España. Las entidades participantes van a reivindicar que se respeten los derechos humanos de los millones de personas que huyen de la guerra, el hambre, las consecuencias del cambio climático o la trata y tráfico de personas. Los colectivos participantes se reunirán en Madrid y pasarán por Sevilla, Algeciras, Ceuta, Melilla y Almería para realizar actos reivindicativos y actividades. 

Para que nuestra voz tenga aún más fuerza, invitamos a todas las que quieran  unirse a la caravana ‘Obrint Fronteres’ a participar o bien de las actividades que se desarrollarán en los diferente territorios o bien uniéndose a los autobuses y ayudarnos a visibilizar la Frontera Sur.

Información e inscripciones: https://abriendofronteras.net/