Aquest divendres ens vam trobar amb el Tasos Smetopoulos, un educador social de carrer a Atenes, Grècia, de l’organització STEPS. Els darrers mesos ha estat treballant amb els menors no acompanyats (MENA) estancats a la capital grega fruit del tancament de fronteres europees.
Molts d’ells han perdut els seus pares, o bé les famílies els han enviat a la cerca d’un futur millor. Altres tenen algun familiar a Europa que esperen trobar algun dia. Què passa amb aquests menors que queden fora d’un sistema grec col·lapsat?
Prostitució, drogues, robatoris o esclavitud són les principals vies en les que cauen per poder sobreviure. Una de les que en Smetopoulos destacava és la prostitució. Molts nois a, segons ell principalment d’origen afganès, es veuen obligats a prostituir-se per aconseguir els diners necessaris per a pagar les màfies per arribar al seu destí final: alguna de les capitals europees més pròsperes. La veritat, però, és que sovint només aconsegueixen el mínim per a sobreviure a Grècia. La demanda de joves per part de grecs adults homosexuals és alta. La plaça Victòria, el parc Panellinious i la plaça Omonia són alguns dels punts més freqüentats per aquesta pràctica. Allà es fan els intercanvis. Hi ha qui ofereix allotjament, menjar i roba o d’altres que paguen entre 12 o 150 euros a canvi dels seus serveis. Les nenes i noies joves són menys visibles al carrer, però també pateixen la violència sexual als camps oficials.
No hi ha un sistema oficial de registre de menors i això fa que les dades siguin molt poc precises. El sistema de protecció social grec no és capaç d’absorbir aquest volum de menors, i molts busquen alternatives: els seus destins, un cop a Grècia, és alguna ONG, camps de refugiades, cases ocupades o el carrer. Els menors d’origen sirià, fruit dels acords de la Unió Europea, són els que encara tenen alguna possibilitat d’entrar en algun dels programes i resideixen principalment als camps, però res clar i això no és garantia d’escapar-se de la violència ( que també existeix als camps oficials).
La majoria de menors entren per les illes gregues, allà són identificats i retinguts on reben un permís per moure’s dins l’illa. Teòricament s’hi haurien d’estar prop d’un mes, però per la majoria l’estada s’allarga entre 3 i 5 mesos. Quan toquen Atenes el seu objectiu és continuar el viatge i intenten trobar qualsevol via per fer-ho. Les rutes actuals són la terrestre via Macedònia fins al nord de Sèrbia, alguns intenten per Itàlia, o la falsificació de documents. Els costos poden elevar-se fins als 4.000 euros.
Que està fent Europa per aquests menors? On queda la Declaració Universal dels Drets dels Infants? La llista d’espera per entrar en alguna plaça dins el sistema de protecció social grec és de 1.000 menors. Aquest col·lapse afavoreix un mercat negre que, segons Smetopoulos, al sistema ja li convé per mantenir-se.
Podeu veure el reportatge de la BBC.
Leer en castellano…
La prostitución, una manera de sobrevivir para muchos menores atrapados en Grecia
El pasado viernes organizamos un encuentro con Tasos Smetopoulos, educador social de calle en Atenas, Grecia. Desde hace unos meses trabaja con los menores extranjeros no acompañados (MENA), atrapados en la capital griega como consecuencia del cierre de las fronteras europeas. Muchos de ellos han perdido a sus padres o bien, sus familias los han enviado a la búsqueda de un futuro mejor. Otros, tienen algún familiar que vive en Europa y con el que esperan reencontrarse algún día. ¿Qué ocurre con estos menores que quedan fuera del ya colapsado sistema griego?
Prostitución, drogas, robos o esclavitud son las principales vías en las que caen para poder sobrevivir. La que Smetopoulos destaca es la prostitución. Muchos chicos jóvenes, de origen afgano según su opinión, se ven obligados a prostituirse para conseguir el dinero necesario para pagar a las mafias y proseguir su viaje hasta su destino final: una de las capitales prósperas de Europa. Aunque la verdad, apenas consiguen el mínimo para sobrevivir en Grecia. La demanda de jóvenes proveniente de adultos griegos homosexuales es alta. La plaza Victoria, el parque Panellinious o la plaza Omonia son algunos de los puntos habituales donde tienen lugar los intercambios. Algunos ofrecen alojamiento, comida y ropa, mientras que otros pagan entre 12 y 150 euros a cambio de sus servicios. A pesar de que las niñas y chicas jóvenes son menos visibles en la calle, ellas también sufren la violencia sexual en los campos oficiales.
No existe un sistema oficial de registro de menores y eso implica que los datos son poco precisos. El sistema de protección social griego no es capaz de absorber el volumen de menores que está llegando a sus costas, con lo que muchos buscan alternativas: una vez en Grecia, su destino es alguna ONG, campos de refugiados, casas ocupadas o la calle. Los menores de origen sirio, fruto de los acuerdos de la Unión Europea, son los únicos que todavía tienen alguna posibilidad de entrar en alguno de los programas oficiales, y residen principalmente en los campos, pero la información es opaca y residir en los campos oficiales tampoco es garantía de escapar de la violencia, esta también está presente allí.
La mayoría de menores entran por las islas griegas, una vez allí, son identificados y retenidos, y reciben un permiso para moverse dentro de la isla. Teóricamente deberían permanecer un mes, pero en la práctica la espera se alarga de 3 a 5 meses. Después, al llegar a Atenas, intentan continuar su viaje como sea. Las rutas actuales son las terrestres a través de Macedonia hasta el norte de Serbia, o sino vía Italia, y en ocasiones, recurren a la falsificación de documentos. Los costes pueden elevarse hasta los 4.000 euros.
¿Qué está haciendo Europa para garantizar los derechos de estos niños y niñas?, ¿dónde queda la Declaración Universal de Derechos del Niño? La lista de espera para ocupar una plaza dentro del sistema de protección social griego es de 1.000 menores. Este colapso favorece el mercado negro, el cual según Smetopoulos es necesario para que el sistema se mantenga.
