Stop Mare Mortum ha participat a la Nit dels vindres trencats que s’ha celebrat aquest dilluns 9 de novembre amb Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), SOS Racisme i Amical de Mauthausen
Des de la mateixa seu de la Comissió Europea a Barcelona hem pogut denunciar la ineficiència de la UE i la inacció que està convertint el Mediterrani en una fossa comuna
El 2014 es van comptabilitzar fins a 59,5 milions de persones desplaçades per la força al món, el nombre més alt des de la II Guerra Mundial, de les quals 19 milions eren refugiades. Des de l’inici d’aquest any s’estima que han creuat la Mediterrània per arribar a Europa 650.000 persones. El 2014 en van morir 3.224 en aquest intent i, malauradament, enguany aquesta xifra es superarà amb escreix.
En una societat regnada pels grans mitjans de (des)informació podem entendre que hagi estat necessària una desafortunada fotografia de l’Aylin, un nen kurd mort de bocaterrosa a una platja europea per despertar la consciència de molts ciutadans i ciutadanes. Però trobem del tot inadmissible que la Unió Europea necessiti aquesta imatge per reaccionar, quan amb la seva més absoluta indiferència ha contribuït a convertir la Mediterrània en una gran fossa comuna, amb més de 30.000 persones mortes des del 2000.
Aquest dilluns 9 de novembre, estem aquí per commemorar que han passat 77 anys de la Nit dels Vidres trencats, que marcaria l’inici del què és la vergonya més gran de la història recent d’Europa: l’Holocaust. Davant de la brutalitat d’aquells fets i de la Segona Guerra Mundial, alguns estats europeus van fundar el que ha acabat essent avui la Unió Europea (UE). Una institució que, sota uns valors fundacionals basats en la solidaritat i els drets humans, havia de servir per portar la pau en una regió on feia dècades que no en gaudien. Avui, si bé s’ha assolit aquesta pau interna, veiem com ha estat a costa de trair aquells valors fundacionals, convertint-se en un territori blindat contra totes aquelles persones que hi acudeixen per cercar una vida millor.
En la UE hi veiem un grup d’estats que tracten el fenomen migratori com una vulneració de fronteres i una amenaça a la fortalesa europea, que han anat construint a força d’utilitzar les seves polítiques migratòries com a polítiques de seguretat, repressió i control per tal de preservar el seu suposat benestar per a uns pocs privilegiats.
Una política que es concreta en instruments com els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), que actuen amb una lògica racista, relacionant immigració amb delinqüència i on més de 600.000 persones al cap de l’any s’hi veuen privades de llibertat sense haver comés cap delicte, sinó només per trobar-se en una situació d’irregularitat administrativa. Volem aprofitar aquesta ocasió per reclamar que ara que tanca per obres el de Barcelona no torni a obrir mai més i que Catalunya quedi lliure de CIEs.
Aquest centre de la Zona Franca, caracteritzat per la seva opacitat i per la impunitat interna amb què treballa, no és únic sinó que en podem comptar 472 més en els països de la UE i fins i tot en estats tercers, seguint una pràctica mesquina d’externalització de fronteres. Un exemple recent d’aquesta és com l’UE negocia una eventual integració amb el govern turc d’Erdogan, qui no es caracteritza justament pel seu respecte als drets humans, a canvi que faci la “feina bruta” d’aturar el flux de persones refugiades que fugen de la guerra, de la repressió i de la misèria.
Cal que com a europees valorem en quina mesura som responsables de la situació que obliga a aquestes persones a marxar de casa. Hem de ser conscients de quin impacte tenen les polítiques comercials, les actuacions de les empreses transnacionals, el sistemàtic incompliment dels tractats sobre el comerç d’armes, l’espoliació de recursos natural, els moviments pel control geoestratègic del planeta i fins i tot de les males pràctiques en la utilització de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament.
Stop Mare Mortum instem a tots i a totes les ciutadanes a no ser testimonis passives en aquesta nova forma de genocidi que és deixar morir persones empobrides i no blanques a les aigües de la Mediterrània, sense una missió real de salvament, per tal de fomentar l’efecte mort per evitar l’efecte crida. Un efecte crida, que no és de reclam sinó de la desesperació de milers de persones que s’arrisquen a llençar-se a l’aigua amb les seves persones estimades.
Exigim a la UE que compleixi amb els drets humans, complint amb l’article 14 de la Carta de Drets Humans on es recull el dret al refugi en cas de persecució, però també l’article 13, on apel·la al dret a la lliure circulació de les persones. Reclamem, que les persones que han de marxar de casa seva per precarietat econòmica també rebin protecció internacional, ja que quan es tracta de vulneració de drets humans no n’entenem de dobles rasers, ja que no és pitjor haver de marxar de casa per la guerra que per la fam.
Volem que les persones que viuen a casa nostra, i que s’han vist obligades a marxar de casa seva, i a les que aquí els hi neguem el dret més emancipador, el del treball, puguin treballar per tal de guanyar-se la vida com ho voldríem totes en la seva situació. Però no només això, reclamem que se’ls hi garanteixi el dret a la participació en els afers públics, també amb el dret a vot independentment de la seva nacionalitat.
Des d’aquí, des de la seu de la UE davant d’on ens hem manifestat tants cops i ho continuarem fent, exigim a la Comissió Europea, als seus estats membres i molt concretament al govern de l’Estat espanyol, que deixin de mercadejar i regatejar amb la vida de les persones. Que els ciutadans i ciutadanes hem dit prou i volem que compleixin amb la seva obligació d’acollir les persones refugiades, i ho facin en el seu sentit més ampli.
Demanem a les diferents administracions públiques, als municipis i a la Generalitat de Catalunya, que es coordinin per tal de garantir una acollida correcta i digna, en col·laboració amb les entitats especialitzades en la qüestió i que porten fent aquesta tasca des de fa molts anys amb expertesa, però sota unes condicions econòmiques massa precàries.
Fem una crida a la població a que es mobilitzi per empènyer totes juntes els governs i les administracions fins a l’assoliment de la justícia global. Ja que igual que ara mirem endarrere i ens avergonyim d’aquells fets a Berlín i Viena a les dècades dels 30 i 40, estem convençudes que les properes generacions s’avergonyiran de nosaltres per aquesta perversa i activa passivitat davant de la crisi humanitària que ja fa anys estem vivint a les costes de la Mediterrània.