Stop Mare Mortum guanya el recurs de l’Advocacia de l’estat davant el El Tribunal Suprem, el qual tomba el recurs de l’Advocacia de l’Estat que pretenia impedir la sol·licitud d’asil en ambaixada espanyola, tal i com preveu l’article 38 de la Llei d’asil de 2009. La sentència evidencia que existeixen vies legals i segures d’accés al territori però que hi ha una manca de voluntat política per part de l’Estat en aplicar-les.
Des d’Stop Mare Mortum recolzem la representació legal d’una família que va arribar a Grècia al febrer de 2016. Des d’aleshores van sol·licitar asil al país i a través de l’Ambaixada espanyola a Grècia, en el marc del programa de reubicació de persones refugiades, però ambdues sol·licituds van quedar sense resposta. Al 2017, es concedeix protecció internacional a la dona i els fills però el pare queda bloquejat a Grècia. No és fins 2 anys més tard que l’Audiència Nacional ordena el seu trasllat urgent a Espanya en aplicació de l’Article 38 de la Llei d’Asil. Tanmateix, el trasllat es veu impedit perquè l’advocacia de l’Estat recorre la sentència. Un recurs que ha estat tombat pel Tribunal Suprem en la sentència del 26 d’Octubre de 2020, resolent a favor d’Stop Mare Mortum.
És rellevant denunciar que, a través de la presentació d’un recurs, l’Estat ha intentat activament bloquejar l’aplicació de l’Article 38 de la Llei d’Asil, el qual permet la sol·licitud de protecció internacional fora del territori nacional en ambaixades i consolats d’Espanya i el trasllat a España del sol·licitant en el marc de la instrucció del procediment. L’advocat de l’Estat va rebatre la sentència de l’Audiència Nacional argumentant que la inexistència d’un reglament que desenvolupa l’Article 38 fa que no es pugui aplicar. Amb aquest raonament, l’Estat contradiu clarament els seus propis arguments davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, on defensava que l’Article 38 es una via efectiva i segura d’entrada al país.
Aquesta incoherència és una manifestació de la hipocresia que defineix la política migratòria espanyola (i europea). Per una banda, el discurs d’un sistema de migració i d’asil “ordenat” s’utilitza com a justificació política i moral d’una creixent duresa i violència a les fronteres. Per l’altre, en la pràctica, l’Estat bloqueja les vies legals i segures d’arribada a territori espanyol, es nega a reubicar (fins i tot davant emergències humanitàries com la què es viu actualment a Mòria, Grècia), no executa programes de reassentament en un nombre mínimament significatiu, l’expedició de visats humanitaris baixa a mínims històrics, i, tal com hem vist, no para de posar obstacles a l’aplicació de l’Article 38.
Malgrat aquests obstacles en el camí, la sentència emesa el passat 26 d’octubre de 2020, la qual tomba el recurs presentat per l’advocacia de l’Estat, no només suposa la reunificació de la familia afectada i el seu accés al dret d’asil i a la vida familiar, sinó que les seves implicacions van molt més enllà. Aquesta sentència és un primer pas per a protegir una de les poques vies legals i segures que conté l’actual llei d’asil, i que per simple manca de voluntat política no es volen aplicar.
Per aquest motiu, en el context actual de reforma de la llei d’asil i d’aprovació del Pacte Europeu de Migració i Asil, exigim al govern espanyol que:
- Doni aplicació a les vies legals i segures ja existents a la legislació, com la possibilitat de demanar asil en consolats i ambaixades via l’Article 38 de la llei d’asil, per tal de garantir el dret a buscar protecció internacional de forma segura.
- Apliqui un model d’asil basat en l’establiment de vies legals i segures que deixin de forçar les persones a arriscar la seva vida per accedir a protecció internacional.
- Desenvolupi i faci efectiu el reglament que regula el procediment de sol·licitud d’asil via l’article 38, facilitant el procés de presentació de la sol·licitud, donant resposta adequada a cadascuna de les peticions i garantint la seva aplicació.
- Posi els mitjans per a promoure la seguretat jurídica en els procediments administratius de sol·licitud de protecció internacional i subsani la bretxa d’implementació de la normativa d’asil. Es vetlli pel compliment de la funció notarial consular amb la finalitat que les persones en necessitat de protecció internacional tinguin accés a un recurs efectiu.
- En definitiva, compleixi amb els seus compromisos en materia de drets humans i protecció internacional.