El Tribunal Suprem reconeix el dret dels sol·licitants d’asil que es troben fora del territori a demanar asil en ambaixada

Stop Mare Mortum guanya una nova sentència davant el Tribunal Suprem que obliga a l’Estat espanyol a traslladar a un sol·licitant d’asil que es troba a Grècia bloquejat durant 3 anys a qui, a pesar d’haver guanyat el cas davant l’Audiència Nacional, se li havia denegat el trasllat a Espanya.

La sentència certifica que existeixen vies legals i segures d’accés al territori a través de l’article 38 de la Llei d’asil 12/2009, i posa en evidència que si aquestes no s’apliquen és per la manca de voluntat política de l’Estat.  La decisió de Tribunal Suprem reconeix el règim jurídic aplicable en el supòsit de sol·licitud de protecció internacional regulat en l’art. 38, que garanteix poder demanar protecció internacional en ambaixades i consolats espanyols d’arreu del món. 

Abans de passar pel TS la plataforma va donar suport a la demanda interposada davant l’Audiència Nacional per a obtenir l’aplicació de l’art. 38 LA, i que l’Audiència va estimar el 28 de març de 2019. L’advocat de l’estat va insistir a recórrer la sentència de l’AN davant el TS qui la va admetre a tràmit el 12 de novembre del mateix any per tal  de fixar una doctrina clara sobre aquesta matèria. Finalment el TS ha desestimat el recurs de l’advocacia de l’estat -que, no oblidem pretenia impedir l’aplicació de l’article 38- i ha reconegut el dret d’un sol·licitant d’asil a demanar asil a Espanya utilitzant aquesta via legal i segura prevista per l’actual llei. 

Una familia separada més de 3 anys per manca de resposta estatal

La familia kurd-iraquiana va arribar a Grècia al 2016 fugint del conflicte bèl·lic a l’Iraq, on va sol·licitar asil sense resposta. Passat un any, en el marc del programa europeu de reubicació van demanar venir a Espanya, però només es va acceptar el trasllat de la mare i les filles, tot i que el pare no entrava en cap clausula d’exclusió. El mateix 2017, van sol·licitar asil – via article 38 – a l’Ambaixada espanyola a Grècia però tampoc mai van rebre resposta. El pare, separat de la resta de la seva família, va sol·licitar asil a Grècia per a no quedar en absoluta desprotecció, però se li va denegar en dues ocasions. Davant el silenci de l’ambaixada espanyola es va presentar demanda davant l’Audiència Nacional que li va donar la raó al març del 2019. L’advocat de l’estat va presentar recurs per evitar el trasllat del pare de família a Espanya, però finalment aquest octubre el Tribunal Suprem li ha tornat a donar la raó ordenant el seu trasllat a Espanya via l’article 38 de la Llei d’Asil. Una cadena de vies fallides per accedir a protecció internacional.

Una sentència que evidencia la incoherència de l’Estat

La sentència demostra la incoherència dels arguments de l’advocacia de l’estat, que els utilitza segons la seva conveniència en una matèria tan sensible com els drets humans. El passat mes de febrer, davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, defensava l’existència d’aquest mecanisme per demanar asil a les ambaixades i així demostrar que les persones que van saltar la tanca, podien haver sol·licitat asil a Espanya via article 38. En canvi, en els procediments judicials que han acabat en l’actual Sentència del Tribunal Suprem l’argumentació de l’advocacia de l’estat era la contrària: que les sol.licituds a Ambaixada no es podien tramitar per manca de reglament de desenvolupament de la llei d’asil.

Stop Mare Mortum considera que la sentència és un gran pas per a protegir una de les poques vies legals i segures que conté actualment la llei d’asil espanyola. En el context actual de reforma de la llei d’asil espanyola i d’aprovació del Pacte europeu de migració i asil, Stop mare mortum exigeix al govern espanyol que apliqui un model d’asil basat en l’establiment de vies legals i segures que deixin de forçar les persones a arriscar la seva vida per accedir a protecció internacional, com per exemple, estem veient aquests dies a les illes Canàries. Si l’Estat vol demostrar que realment aposta per un sistema migratori i d’asil ordenat, cal que apliqui vies legals i segures com són la reubicació, l’expedició de visats humanitaris, el reassentament i l’article 38, entre d’altres; enlloc de reforçar i intensificar el control de fronteres, els CIE i les expulsions.

Stop Mare Mortum ja va guanyar una sentència contra l’Estat el 2018
La plataforma que treballa per l’aplicació de vies legals i segures per evitar les morts i el patiment en el trajecte migratori, el 2018 ja va guanyar una sentència històrica que condemnava l’Estat espanyol per l’incompliment dels deures adquirits en el marc d’una decisió comunitària sobre polítiques migratòries el 2016 pel que fa a les quotes de reubicació.

CONSULTAR LA SENTÈNCIA

Més notícies