Aquest març fa dos anys que es va signar l’acord UE-Turquia per frenar l’arribada de persones refugiades a Europa, Stop Mare Mortum volem respondre preguntes sobre aquest acord opac i sobre la construcció de l’Europa fortalesa i ho farem amb una xerrada amb Blanca Garcés, investigadora del CIDOB i Jaume Sastre i Ferran Aragón, del col·lectiu Allaqqat, el 12 de març a Lleialtat Santsenca.
El proper 18 de març es commemoren dos anys de la signatura del famós acord Unió Europea (UE) – Turquia que assentava una nova frontera invisible per frenar l’entrada de persones refugiades a Europa a través del Mediterrani oriental. L’acord, que Stop Mare Mortum i moltes altres organitzacions vam denunciar en el seu moment, va entrar en vigor el 20 de març de 2016 i permetia, entre d’altres coses, retornar a totes aquelles persones que intentessin creuar el mar de forma irregular des de les costes turques; augmentar el control marítim amb la intervenció militar de l’OTAN; i limitar el dret a l’asil segons la nacionalitat. Per cada persona retornada al país turc, una siriana seria reubicada a un país europeu. Tot a canvi de privilegis i quantitats econòmiques, que superaven els 6.000 milions d’euros, cap a l’Estat turc, on els drets humans són sistemàticament vulnerats.
Aquest acord, recordem, va provocar el bloqueig de fronteres i va dibuixar les terribles imatges de milers de persones estancades a Idomeni, Grècia, que no podien seguir el seu camí. Novament, la resposta europea al desplaçament forçat de centenars de milers de persones que fugien de la misèria, la guerra o les vulneracions de drets humans, tornava a ser aixecar murs i més murs, i prioritzar la mort davant la vida. Des de llavors, més de 380.000 persones han arribat a sòl europeu per mar i més de 7.500 han mort pel camí. S’ha demostrat que el sistema de reubicació i reassentament és insuficient i excloent, i mentrestant, milers de famílies han vist les seves vides fetes bocins.
Moltes preguntes ens vam fer llavors sobre aquest acord i moltes encara no han estat resoltes. L’acord UE-Turquia d’ara fa dos anys brilla per la seva opacitat i l’únic que han aconseguit és crear més murs, més filferros, més separació, més por. Malgrat les mostres de solidaritat internacional i les grans manifestacions com la del 21 de març de 2016 o la del 18 de febrer de l’any passat a Barcelona, els països continuen posant per davant els interessos econòmics i polítics. El proper dilluns 12 de març a la tarda intentarem respondre algunes preguntes i fer-nos-en de noves sobre la construcció de l’Europa fortalesa i l’externalització de fronteres. Serà en una doble xerrada on primer parlarem de “Tecnologia i dolor: Una història de filferro espinós a l’Europa Fortalesa”, amb Ferran Aragón i Jaume Sastre, i després de “La construcció de fronteres internes i externes” de la mà de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB. L’acte començarà a les 19h a Lleialtat Santsenca i hi haurà torns de preguntes. La podeu seguir amb l’etiqueta #2anysUETurquia.