En dos dies han mort ofegades al Mar Mediterrani almenys 110 persones que cercaven una vida millor.
90 s’han ofegat a les costes de Líbia –on s’ha documentat, amb la connivència de la Unió Europea, esclavitud i tortures en els mal anomenats centres de refugiats– i les últimes notícies parlen del naufragi d’una patera a la costa de Melilla que duia 47 persones a bord, de les qual s’han trobat surant més de 20 cossos sense vida.
Gairebé 350 persones desaparegudes al Mediterrani en el que portem d’any, segons l’OIM. Algunes feien aquest viatge pensant en les seves famílies, en poder crear un projecte de futur. Però l’Europa fortalesa els ho ha impedit, ja no les tornaran a veure, ja no tindran l’oportunitat de lluitar per les fites que s’havien proposat. Totes havien deixat enrere molt per emprendre un camí que per elles ja no té retorn. La manca de vies legals i segures i les polítiques de fronteres les han assassinat. Europa i els seus estats membres continuen apostant per impedir la migració fortificant les seves fronteres -ja existeixen més de 1.200km de tanques- i externalitzant-les a tercer països.
A dia d’avui, cada vegada més Europa segueix externalitzant fronteres sense important les conseqüències com és el cas del pacte UE-Turquia el denigrant pacte Itàlia-Líbia o de la nostra #FronteraSud, on l’estat espanyol ha estat pioner en l’externalització del control fronterer.
I no només continua dificultant el dret a la lliure de circulació, sinó que pretén invisibilitzar tots els crims que comet en nom de la seguretat i la protecció, com el recent arxivament del cas del Tarajal: no podem oblidar que agents de la Guardia Civil van disparar pots de fum i bales de goma des de l’espigó contra les persones que intentaven creuar la frontera nedant. Com a mínim, 15 persones van morir ofegades ara fa 4 anys.
Com a ciutadania no podem restar passives davant d’aquests fets. Per això fem una crida a l’autoorganització, per tornar a demanar, o millor, a exigir responsabilitats polítiques als governs. Volem recordar que les nostres accions diàries, per petites que siguin, poden fer canviar aquests fets. Fins i tot, algunes de les nostres accions poden tenir molt a veure amb aquestes morts, com ara els productes que consumim, o els bancs on tenim els diners, que poden ajudar a finançar les guerres i els conflictes dels quals fugen aquestes persones.
Des d’Stop Mare Mortum ens solidaritzem amb les famílies que han perdut els seus éssers estimats. Famílies de Mali, Guinea Conakry, Costa d’Ivori d’entre altres països segons ha pogut verificar l’activista Helena Maleno, de Caminando Fronteras.
Seguirem lluitant per a que totes les persones tinguem dret a migrar de manera lliure i segura.