Polítiques de vida o polítiques de mort. I tu, què tries?

Publiquem l’editorial que trobareu al diari gratuït que hem repartit aquest divendres 26 d’abril on analitzem les poropostes dels partits polítics en matèria de protecció internacional de cara a les eleccions genrals d’aquest diumenge 28A.

T’has preguntat algun cop quantes morts pot causar una política pública?

Vivim en un no parar, en una rutina que sembla que ens atrapi i que, per moments, no ens deixa ni respirar. De la casa a la feina, si tens sort de tenir-ne, i de la feina a casa, sempre amb l’obligació d’encarar les diferents responsabilitats del dia a dia. Sovint, aquest tràfec ens impedeix parar un moment i reflexionar sobre aspectes que ens poden semblar llunyans però que ens defineixen com a societat. Si ens parem un instant a pensar, veurem que no ens són tan aliens i que segurament no responen al model de societat en la qual volem viure.   

“Hi ha polítiques que es decideixen a les nostres institucions i que provoquen que cada dia segueixi morint gent al mar.”

Les més de 18.000 persones que han mort els darrers cinc anys al Mediterrani intentant arribar a Europa les tenim, les tens, més a prop del que et penses. Segurament avui pel carrer t’has creuat amb algú que ha sobreviscut a aquest viatge i que, malauradament, és molt possible que hagi vist morir pel camí alguna persona coneguda, alguna amistat o algun familiar. Si ens aturem un moment i reflexionem veurem que hi ha polítiques que es decideixen a les nostres institucions i que provoquen que cada dia segueixi morint gent al mar. Són polítiques de mort. Com les que impedeixen que un vaixell com el de Open Arms o l’Aita Mari puguin rescatar persones; o com les que tanquen qualsevol porta legal i segura d’arribada a Europa, sabent que l’única que es deixa oberta és la porta al mar, on s’arrisca la vida sense saber si hi haurà un port segur on resguardar-se. Aquestes polítiques maten persones. Existeixen, però, alternatives.

Enfront d’aquestes polítiques de mort hi ha polítiques de vida que ens permeten ser optimistes. Parlem de totes aquelles polítiques que ja existeixen, que ja estan escrites i que només necessiten una voluntat política clara per ser aplicades: operacions de salvament marítim, vies legals i segures per arribar a Europa o processos de reagrupació familiar àgils, entre d’altres. Són aquelles polítiques sobre les quals demanem als partits polítics que es posicionin: seguiran apostant per les polítiques de mort o ho faran per les polítiques de vida? Tu (nosaltres) pots decidir si votes polítiques que causen morts o polítiques que les eviten respectant els drets humans.

Tu (nosaltres) pots decidir si votes polítiques que causen morts o polítiques que les eviten respectant els drets humans.”

Des de Stop Mare Mortum et convidem a llegir aquest diari que és una eina per reflexionar, conèixer quines són les alternatives a les polítiques de mort, saber qui ha estat coherent amb el seu discurs i qui no, qui proposa polítiques de vida o qui planteja polítiques de mort, sovint acompanyades d’un discurs basat en la por, el patriotisme i la seguretat. Com a ciutadania és important que parem un moment, reflexionem i decidim quina societat volem.