Discurs íntegre d’Stop Mare Mortum al concert #VolemAcollir al Palau Sant Jordi (Barcelona) de Casa nostra, casa vostra.
Si el voleu veure, feu servir aquest enllaç: discurs del minut 1 amb 8.30. Les milions de persones que han de deixar casa seva arreu del món ho fan forçades per causes diverses. N’hi ha que pateixen diferents motius de discriminació. Algunes fugen de conflictes alimentats per la lucrativa indústria de la guerra i pels interessos de les grans potències. D’altres són obligades a marxar per l’empobriment dels seus països per polítiques comercials depredadores i unes empreses transnacionals que roben el peix, buiden les mines i expropien les terres per sembrar-hi la fam i la misèria. Vivim en un món globalitzat i no podem creure que l’únic que no es globalitzi siguin les conseqüències de les nostres accions, assumim-ne la nostra coresponsabilitat.
Avui no som aquí per demanar-vos concessions a vosaltres, els governs. Som aquí per exigir-vos el compliment de les vostres obligacions: garantir el dret a l’asil i el dret a la lliure circulació. El que tenim a la porta d’Europa no és una crisi de refugiats, sinó la incompetència de la vostra responsabilitat política. Sou una Europa i un Estat Espanyol que assassineu deixant ofegar cada any milers de persones a la Mediterrània. Ho feu amb unes polítiques d’immigració homicides que utilitzeu en contra d’elles com a polítiques de seguretat i de repressió. Però per més que les hi arrabasseu els drets i les menyspreeu no aconseguireu deshumanitzar-les ni esgarrapar-los una sola engruna de dignitat ni un bri de ganes de viure.
En lloc d’aplicar les vies legals i segures existents incentiveu el negoci del tràfic de persones i signeu acords il·legítims d’expulsió amb governs autoritaris subcontractats. Regategeu vides humanes en un sistema de quotes mesquí, que mercantilitza i desuniversalitza els drets, i que ni tant sols teniu la decència de complir. I també sou tan covards que amagueu les vostres prioritats polítiques darrera la fal·làcia recorrent de manca de recursos econòmics.
Govern espanyol, fa pocs dies et sentíem tenir la poca vergonya de presumir de ser el referent europeu en la construcció de murs i en l’externalització de fronteres a Ceuta i Melilla. A la frontera sud d’Europa on has convertit en quotidianitat les devolucions en calent i les mutilacions de les concertines. Un cop aquí encara els negueu la ciutadania plena, restringint-los els drets civils i el dret més emancipador, el del treball. Tot això d’acord amb unes polítiques institucionals racistes que també els poden tancar en un CIE per acabar sent expulsades en un vol de deportació. Els Ajuntaments i la Generalitat són els responsables de garantir una acollida digna, que no assenyalin Madrid per encobrir les seves pròpies mancances.
A uns els veneu les armes i als altres ens voleu vendre la por. No us la comprem. Perquè nosaltres som les que tenim memòria històrica, som les que hem aprés a prendre consciencia dels nostres privilegis i sabem el preu de quedar-se de mans plegades, però sobretot: som persones. A diferència de vosaltres, som capaces d’empatitzar, de plorar, d’estimar i de rebel·lar-nos. Som la ciutadania i creiem que l’acció social pren sentit en l’acció col·lectiva, per això fa molts anys que ens organitzem en moviments socials, en caus, en associacions de veïns i veïnes, etc. Prenem el compromís d’estar vigilants a que totes les administracions garanteixin els drets humans i la justícia social. Volem ser l’eina que extirpa el racisme, la xenofòbia, el feixisme i la islamofòbia dels nostres pobles i ciutats, perquè estem convençudes que la diversitat és la nostra força i la nostra major riquesa.
Però nosaltres no som les protagonistes, ho són els herois i les heroïnes que tossudament s’arrapen a la vida. Que les vulguem acollir no és allò important sinó que puguin anar allà on elles desitgin i també que entre totes preservem els drets de les moltes persones migrades i refugiades que ja són aquí, per poder fer una casa plegades en condicions d’igualtat. Perquè totes som una. Si deixem que ens prengueu un sol dret a una de nosaltres sabem que arribarà un dia en que totes els perdrem tots. Així que mentre vosaltres continueu construint murs, nosaltres hi seguirem esbotzant les portes, mentre vosaltres continueu cavant fosses, nosaltres seguirem teixint ponts. Ens voleu meselles, ens voleu submises però ens trobareu rebels.
Obriu fronteres! Cap persona no és il·legal!
Palau St. Jordi de Barcelona, 11 de febrer de 2017