Refugiats Climàtics, un gran repte del segle XXI d’en Miguel Pajares.

El passat 9 de novembre, STOP Mare Mortum i Els Verds de Badalona van presentar conjuntament amb el seu autor, Miguel Pajares, el llibre “Refugiats Climàtics, un gran repte del segle XXI” 

Francesc Alfambra, dels Verds Badalona, va donar la benvinguda al públic i va agrair la col·laboració de l’Espai Betúlia, de la llibreria Saltamartí, d’Angelina Lecha d’STOP Mare Mortum i de Miguel Pajares, l’autor del llibre.

Segons paraules d’Alfambra, “els efectes del canvi climàtic ja són aquí: inundacions, sequeres, cops de calor, desertitzacions, etcètera. La destrucció dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat és tan greu com el canvi climàtic i estan estretament relacionats.

  • No és alarmisme ecologista infundat. Estem davant d’una emergència i un col·lapse climàtic humanitari, social, econòmic i ecològic planetari, apocalíptic. 
  • Per primera vegada després de 20 anys de Conferències de les Parts de la Convenció de Canvi Climàtic de l’ONU, el novembre del 2015, a la COP-21 de París, la comunitat internacional en ple va reconèixer la gravetat del canvi climàtic i les seves dramàtiques conseqüències si no es prenien les mesures necessàries. Però contràriament al que s’esperava, en la gran declaració institucional de consens final, els governs van fer el sord als advertiments i a les recomanacions del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), i no van adoptar cap compromís concret per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
  • Tot i reconèixer que els països pobres del sud, malgrat no ser-ne responsables, seran els més perjudicats per les greus conseqüències humanitàries, no es va quantificar ni posar calendari al compliment de la reducció d’emissions. No es va establir cap obligació jurídica per reduir-les. Es va reconèixer la injustícia ambiental del nord cap al sud i els danys i perjudicis que patirà el sud, però no es va voler reconèixer el deute ecològic del nord cap al sud.
  • Es va signar la declaració institucional, però forçant la inclusió de la clàusula de No Liability, la no acceptació de cap responsabilitat.  Aquesta és la mateixa hipocresia de la COP-26 de Glasgow quan no hi ha un compromís ferm en la reducció de GEH, tot mantenint la clàusula de No Liability.”

Angelina Lecha, de Stop Mare Mortum, va posar en relleu que “constantment, les poblacions humanes han migrat a conseqüència de factors climàtics, ecològics o socials. Però la taxa de migració s’ha accelerat dràsticament en els darrers temps, amb importants conseqüències per les vides humanes. Actualment el component climàtic és clau: les persones abandonen els seus hàbitats naturals a mesura que aquests es degraden per efecte del canvi climàtic. Les migracions climàtiques aniran creixent durant les properes dècades, sumant-se a les ja existents.

  • La Declaració dels Drets Humans no va preveure els greus problemes del segle XXI causats pel consumisme, per les desigualtats socials i pel canvi climàtic. Cal replantejar en termes de drets humans universals els conceptes de persona desplaçada, de persona refugiada i d’asil. 
  • A això cal sumar un incessant i creixent cost en crisis humanitàries i pèrdua de vides humanes conseqüència de la negació social i política de vies legals i segures. Les persones refugiades son persones sense drets, sense refugi real, perquè els governs deneguen la majoria de sol·licitud d’asil. Les que no moren pel camí són nàufrags en mig de nosaltres. Agraïm al Miguel la col·laboració abordant i visibilitzant aquesta emergència climàtica i humanitària!”

Miguel Pajares va exposar alguns continguts del seu llibre:

“Des de fa 11.000 anys fins l’era industrial, la temperatura de la terra només va pujar 0,5°C. Aquesta temperatura òptima va ser el que va permetre l’agricultura. Des de la revolució industrial fins avui, la temperatura ha pujat 1,1°C per sobre de l’òptima. Això està afectant la producció d’aliments al canviar la pluviometria sobretot a les zones tropicals, que és on resideix la gran majoria de la població mundial.  L’amenaça és seriosa…

  • Quan Antonio Gutiérrez, secretari general de l’ONU va presentar l’informe de l’IPCC, va dir literalment que era aterridor
  • Una carta signada per 11.000 científics, afirma que el “patiment humà serà inexpresable”.
  • A Glasgow es van anunciar compromisos generalistes de reducció dels GEH pel 2050, però es van ignorar els advertiments de l’IPCC que deien que cada any, durant la present dècada, s’haurien de reduir un 7%, les emissions per la crema de combustibles fòssils.  Durant el 2021 ja han augmentat un 5% . A la cimera de Glasgow hi havia 503 delegats lligats als lobbies de les grans petroleres.  
  • La producció  d’energies renovables ha augmentat molt però la demanda creixent fa que sigui insuficient. Per tant es segueix treballant paral·lelament en l’increment de l’extracció de combustibles fòssils. La clau seria reduir el consum energètic.
  • Europa ha baixat l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, és cert, però degut a la deslocalització de la producció cap a països asiàtics, en els que les emissions han crescut moltíssim. 
  • 105 països han signat l’acord d’aturar la desforestació el 2030, però actualment la superfície desforestada cada dia equival a 38.000 camps de futbol. 
  • La destrucció d’hàbitats causa els desplaçaments climàtics. Així creixen els grans suburbis a ciutats africanes i asiàtiques, com Lagos, Dar el Salam, Kinsasa, etc. En el Sahel viuen 150 milions de persones, que contínuament es veuen forçades a migrar a causa de l’avenç diari del Sahara. Les de Sudan i Somàlia migren cap al sud. Molta de l’emigració centreamericana, causada per la violència política però també per la infertilitat de les zones rurals on viuen, va cap al nord i EEUU.
  • Només el 14% de les persones que fugen de conflictes bèl·lics venen a Europa. La gran majoria van a països veïns o a les costes. L’emigració climàtica segueix el mateix patró.
  • Arriben refugiats climàtics a Espanya o a Catalunya? No ho sabem ja que no hi ha estudis específics. No existeix una llei de refugiats climàtics i per tant no estan reconeguts. Les persones migrants climàtiques s’han de considerar com a víctimes dels governs, amb dret a protecció. Hi ha un moviment de juristes que parla d’ecocidi denunciable i acusa els governs de cometre crims quan signen acords que incompleixen sistemàticament.
  • La majoria de les persones refugiades del món no estan reconegudes per la Convenció de Ginebra. Encara que s’hi reconeix el dret a emigrar a qualsevol part del mon, no hi figura el dret a entrar a països diferents del propi. 
  • El 86% del total de persones refugiades estan a països pobres. A Europa n’arriba una petita  part, que seria perfectament integrable a la nostra societat. Turquia té més refugiats que tota la Unió Europea i Anglaterra junts.”

Desprès d’un torn obert de paraules força participatiu, es va donar per acabat l’acte amb la signatura de llibres per part de l’autor.

Més notícies