Refugiats, condemnats a morir de fred

Tothom sabia que s’aprovava a Grècia una onada de fred amb temperatures extremes

ilustracion_sin_titulo

El darrer dia 5 de gener, Yannis Mouzalas, el ministre grec d’Immigració, va expressar públicament la seva satisfacció perquè cap immigrant o refugiat patia fred. Aquella mateixa nit, Grècia estava literalment congelada. I no és que no es sàpigues, tothom ho sabia i s’havia anunciat durant dies per les notícies: ‘Ariadna’, -que no fa referència a la filla del rei mitològic Minos, per suposat, per aquells que s’enrecorden- el fenomen meteorològic que afectaria a Grècia amb temperatures àrtiques a l’inici del 2017, ja havia arribat.

Actors locals, activistes i algunes ONG han estat lluitant per que es traslladin els refugiats dels camps a llocs millor habilitats. D’igual manera, els mateixos refugiats han expressat la urgent necessitat de calefacció, aigua calent i condicions de vida decents. «Els hi vam dir que si no teníem calefacció al camp per a tots, no deixaríem entrar a ningú (referint-se al personal de les ONG que estan al camp) », comentava M.O., pare de sis nens en un camp situat al nord de Grècia. «Coneixeu la meva situació, ho sabeu tot sobre mi i la meva família però no feu res…» deia L.S., mare soltera de quatre fills al camp de Softex, mentre amenaçava a un representant d’ACNUR amb la seva bossa just abans de Nadal.

Els dies més freds

El ministre d’Immigració creia que estaven fora de perill i tot sota control. Malgrat això, la realitat de les persones que es troben en camps petits no té res a veure amb aquestes declaracions, ja que milers de refugiats a Moria y Samos estan passant en tendes de campanya els dies més freds de les darreres dècades a Grècia.

Ahir pel matí no hi havia electricitat als camps de Softex i Vasilika, degut a la manca de calefacció central, les estufes elèctriques han col·lapsat la xarxa. Els camps de Vasilika i Oreokastro estan exposats a temperatures d’entre 10 i 15 sota zero graus. L’Ajuntament els ha facilitat estufes grans que, lamentablement, tenen un efecte limitat (o nul) en espais oberts tan grans.

Reptes sense resposta

De nou es podria dir que l’extraordinari nombre de refugiats i immigrants, juntament amb la recessió econòmica i les condicions de temperatura extrema, creen reptes als que el Govern hauria de donar resposta. Però aquest argument és evasiu i potencialment perillós, ja que ofereix una forma constant de coartada a pràctiques inacceptables.

Al mateix temps, sobre el terreny som testimonis de la gran despesa de recursos per part de les institucions i de les organitzacions. Tenim una crisis extraordinària i una partida de diners extraordinària per a fer-hi front. Desafortunadament, hi ha una total manca d’esforços coordinats per assegurar la seguretat de les persones en els camps de refugiats a Grècia. Segons la Constitució grega, «el respecte i la protecció de la dignitat humana són obligacions fonamentals de l’Estat.» I també indica: «Tota persona en territori grec gaudeix de la absoluta protecció de la vida, l’honor i la llibertat, sense prejudici de la seva nacionalitat, raça, idioma o creences religioses o polítiques.»

En altres paraules, és obligació de l’Estat vetllar per la seguretat i les condicions decents dintre (i fora) dels camps. I per tant, hem de concloure que exposar a les persones refugiades a temperatures àrtiques equival a un tracte inhumà, contrari al que l’article 3 de la Convenció Europea dels Drets Humans.

Article publicat a El Periodico per Angeliki Nikolopoulou el 9/1/2017. Link.

Versión en castellano / English version…

Leer en castellano…

Read in English…

Refugiados, condenados a morir de frío

Todo el mundo sabía que se acercaba a Grecia un fenómeno meteorológico con temperaturas extremas

El pasado día 5, Yannis Mouzalas, el ministro griego de Inmigración, expresó públicamente su satisfacción porque ningún inmigrante o refugiado pasaba frío. Esa misma noche, Grecia estaba literalmente congelada. Y no es que no se supiese, todo el mundo lo sabía y había sido anunciado durante días en las noticias: ‘Ariadna’, el fenómeno meteorológico que iba a afectar a Grecia con temperaturas árticas al inicio del 2017, ya había llegado.

Actores locales, activistas y algunas ONG han estado luchando por que se trasladen a los refugiados de los campos a lugares mejor habilitados. De forma similar, los mismos refugiados han estado expresando la urgente necesidad de calefacción, agua caliente y condiciones de vida decentes. «Les dijimos que si no teníamos calefacción en el campo para todos, no dejaríamos entrar a nadie (refiriéndose al campo)», comentaba M.O., padre de seis niños en un campo en el norte de Grecia. «Conocéis mi situación, lo sabéis todo sobre mí y mi familia pero no hacéis nada…» decía L. S., madre soltera de cuatro hijos en el campo de Softex, mientras amenazaba a un representante de ACNUR con su bolso justo antes de Navidad.

Los días más fríos

El ministro de Inmigración creía que estaban a salvo y todo bajo control. A pesar de eso, la realidad de las personas que se encuentran en campos pequeños no tiene nada que ver con estas declaraciones, ya que miles de refugiados en Moria y Samos están pasando en tiendas de campaña los días más fríos de las últimas décadas en Grecia

Ayer por la mañana no había electricidad en los campos de Softex ni Vasilika, ya que en ausencia de calefacción central las estufas eléctricas han producido un colapso de la red. Los campos de Vasilika y Oreokastro están expuestos a temperaturas de entre 10 y 15 grados bajo cero. El ayuntamiento les ha facilitado estufas grandes que, lamentablemente, tienen un efecto limitado (o ninguno) en espacios abiertos tan grandes.

Retos sin respuesta

De nuevo se podría decir que el extraordinario número de refugiados e inmigrantes, junto con la recesión económica y las condiciones de temperatura extrema, crean retos a los que el Gobierno debería dar respuesta. Pero este argumento es evasivo y potencialmente peligroso, ya que ofrece de forma constante una coartada a prácticas inaceptables.

Al mismo tiempo, sobre el terreno presenciamos el gasto enorme de recursos por parte de las instituciones y las organizaciones. Tenemos una crisis extraordinaria y una partida de dinero extraordinario asignada para aliviarla. Desafortunadamente, hay una total falta de esfuerzos coordinados para asegurar la seguridad de las personas en los campos de refugiados en Grecia. Según la Constitución griega, «el respeto y la protección de la dignidad humana son obligaciones fundamentales del Estado». Y también señala: «Toda persona en territorio griego disfruta de la absoluta protección de la vida, honor y libertad, sin prejuicio de su nacionalidad, raza, idioma y creencias religiosas o políticas».

En otras palabras, es obligación del Estado velar por las seguridad y unas condiciones decentes dentro (y fuera) de los campos. Y por tanto, debemos concluir que exponer a las personas refugiadas a temperaturas árticas equivale a un trato inhumano, contrario al artículo 3 de la Convención Europea de los Derechos Humanos.

Refugees, condemned to die by cold weather

On Thursday 5th January 2017 Yannis Mouzalas, the Greek minister of immigration publicly expressed his satisfaction that no migrant or refugee was in cold anymore. The same night Greece was literally freezing with temperatures of several degrees below zero even in urban settings. It was not that we hadn’t heard; everyone knew it and for days it was on the news. The so-called “Ariadne” –not King Mino’s mythic daughter, of course, for those who remember…- but the icy weather phenomenon that was expected to affect Greece with arctic temperatures in the beginning of 2017, was already there.

Local actors, activists and some NGOs had been advocating for removing refugees from the camps into decent accommodation facilities. Similarly, the refugees themselves have been expressing the urgent need for heating, warm water and decent living conditions through their representatives. “We told them that if we have no heating in the camp for everyone, we won’t let anyone [meaning NGO staff] inside the camp”, said M.O., father of 6 children in a camp in northern Greece. “You know my situation, you know everything about me and my family but you don’t do anything…” said L.S. single mother of four in Softex camp while attacking the UNHCR representative with her purse just before Christmas.

But the minister of immigration was sure that they were eventually safe and everything under control. However, the reality of those stranded in substandard camps in Greece since last year has nothing to do with the above declarations, as thousands of refugees on Moria and Samos spend the coldest days of the last decades in Greece in summer tents. On Monday morning 9th January there is no electricity in Softex and Vasilika camps; in the absence of central heating, electrical stoves provoke an electricity collapse. In Vasilika and Oreokastro camps refugees are exposed to temperatures around -10-15. The local municipality provided them with big stoves which, nevertheless, have limited –or zero- heating effect in large open spaces like the ones in question.

Once again one might argue that the extraordinary numbers of refugees and migrants together with economic recession and extreme weather conditions created challenges to which the government would be unlikely to respond. This argument is elusive and potentially dangerous as it gives a constant alibi for unacceptable practices. At the same time in the field we witness enormous resources spent by the administrations and organizations. We don’t have only extraordinary crisis but also extraordinary money allocated to alleviate it.

Unfortunately, there is a total lack of coordinated efforts for ensuring safety and security for people in refugee camps in Greece. It should be underlined that refugee camps are places under governmental control and, consequently, places of execution of acts and/or omissions. According to the Greek constitution: “The respect and protection of human dignity are the State’s primary obligation”. “Everyone in the Greek territory enjoys the absolute protection of life, honour and freedom, without prejudice of nationality, race, language and religious or political beliefs” (art. 2-2, 5-2).

In other words, it’s the state’s obligation to ensure security and decent conditions in (and out) of the camps. Therefore, we should conclude that exposing people to arctic temperatures equals to inhuman treatment, contrary to art. 3 of the European Convention on Human Rights.