Un cop més hi ha un titular a primera pàgina que colpeja les consciències adormides per les festes de Nadal: “Creix el drama de les pasteres abarrotades”. Més de 5000 persones s’han ofegat aquest any en el Mediterrani intentant arribar a Europa”, “El passat dia 22 de desembre 100 persones més moren en dos naufragis” … (El Periódico 22/12/2016).
Avui acaba l’any i hem d’assumir un nou i escandalós balanç global. Els governs autonòmics/regionals, estatals i europeus haurien d’explicar el clamorós fracàs de les seves polítiques de mobilitat migratòria, de refugiades i de dret d’asil.
Tot i el cost desmesurat de la construcció i el manteniment de l’Europa fortalesa, segueixen:
- Augmentant el nombre de víctimes
- Empitjorant la situació en els camps (ja no de trànsit sinó d’incerta supervivència) de refugiades.
- Obstaculitzant i allargant els tràmits legals per a l’obtenció de visats, asil i residencia.
- La continuada passivitat (indiferència) davant les actuacions de les màfies i del tràfic il·lícit de persones (es penalitza més les persones que transporten o acullen per lliure que les màfies organitzades).
- Segueix la opacitat dels acords bilaterals per establir rutes més insegures i repatriacions en calent, que condicionen ajudes i fons per al desenvolupament.
- Augmenta la indiferència còmplice sobre l’increment de versions islamofòbiques, xenòfobes i racistes en els medis de comunicació (i la manipulació informativa en els darrers atemptats)
- Es segueix utilitzant el vergonyós tractat amb Turquia per frenar l’arribada de refugiades i fomentar la conflictivitat bèl·lica en les seves fronteres.
- Seguim sense una política digna de mobilitat de persones a Europa, sense vies segures d’arribada i acollida, sense visats temporals humanitaris, sense…
Es cansa el teclat relatant tanta impotència, tanta indignació, tant dolor…. Què ens està passant? La crisi és nostra, no de les persones refugiades.
Durant el 2017 hem de poder enfrontar les institucions polítiques a l’actitud hostil i de rebuig de la ciutadania, per a que s’iniciï el final de tanta ignomínia.