Salvar vides no és delicte!

Stop Mare Mortum desconvoca la concentració del proper divendres 23 de març a Barcelona i se suma a la de dissabte 24 de març a les 12h.

Els voluntaris/es de Proactiva Open Arms han convocat diverses manifestacions arreu d’Espanya i també a Pozzalo (Sicília) en suport a l’ONG badalonina. Stop Mare Mortum s’uneix sota el mateix lema “Salvar vides no és delicte!”. Tothom està cridat aquest dissabte 24 de març a les 12h davant l’edifici de la Comissió Europea a Barcelona.

S’han sumat al comunicat

  • Caravana Abriendo Fronteras
  • Asamblea de Apoyo a Personas Migrantes de Salamanca
  • Plataforma de Ayuda a Personas Refugiadas de Elche
  • Pasaje Seguro Cantabria
  • Just Helping People
  • Valencia es Refugi
  • Obrim Fronteres Valencia
  • Plataforma de Apoyo Refugiado Almansa

COMUNICAT

Arran de la detenció del vaixell de Proactiva Open Arms i la possible investigació per tràfic de persones i associació criminal, StopMM crida a  concentrar-se a favor de la solidaritat. Un cas el de Open Arms, que se suma als que javenen de lluny com el cas d’Helena Maleno o els bombers de Proem-aid. Denunciem la criminalització de la solidaritat per part dels estats europeus i exigim vies legals i segures d’accés a Europa.

Novament els estats europeus ataquen la solidaritat. Aquesta setmana l’ONG badalonina Proactiva Open Arms, que es dedica a fer salvament marítim, està sent investigada per tribunals italians per tràfic de persones i organització criminal. Per què? Per salvar vides al Mediterrani, vides que busquen un futur millor però que es troben atrapades per l’Europa fortalesa que les expulsa i les maltracta per evitar que arribin a sòl europeu.

Aquesta setmana, justament es compleixen dos anys de l’acord entre els estats europeus i Turquia, signat el 18 de març de 2016, precisament amb la finalitat d’aturar l’arribada de persones refugiades i migrants a través de les illes gregues. Un acord opac i que contradiu els drets més fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, com ara que tothom qui està en perill al seu país d’origen té dret a sol·licitar l’asil. No és l’únic acord existent en el marc de l’externalització de fronteres, en trobem entre Espanya i Marroc o entre Itàlia i Líbia. I tot, per què? Perquè els Estats europeus volen defugir de les seves responsabilitats com garants de drets, perquè ens trobem cada cop més immersos en una Europa racista i on veiem que puja l’ultradreta, una Europa on enlloc d’obrir portes es col·loquen més tanques i concertines.

El cas d’Open Arms torna a posar sobre la taula la criminalització de la solidaritat i la voluntat dels estats europeus de preferir “l’efecte mort” a “l’efecte crida”. Des de ja fa temps veiem com el voluntariat, l’activisme, les ONG d’ajuda humanitària i les entitats autoorganitzades estan al punt de mira. Avui són Open Arms, però no són els únics: fa unes setmanes era l’activista Helena Maleno, per ajudar a salvar vides a l’Estret; també els tres bombers de PROEM-AID, Sevilla, acusats des de 2016 per actuar a l’illa de Lesbos; José Palazón que va rebre amenaces de querelles; les persones de l’Espai Antiracista de Salt acusades de delicte d’odi; Cédric Herrou, el francès condemnat a quatre mesos de presó per ajudar persones migrades a travessar la frontera entre França i Itàlia; i continuem amb un llarg etcètera de gent i organitzacions investigades o condemnades per fer la feina que haurien d’estar fent els estats: aplicar vies legals i segures d’accés a Europa.

Des de 2015, quan va esclatar la mal anomenada crisi de refugiats, han arribat més d’un milió i mig de persones i n’han mort al Mediterrani més de 12.500. Aquest any 2018 ja portem mig miler de morts, i el nombre no és més gran gràcies a la tasca de salvament marítim d’ONG com Open Arms. És per això que denunciem la criminalització de la solidaritat i exigim responsabilitats als estats i organismes europeus sobre totes aquestes morts. Alhora, reclamem que s’acabi amb el tràfic d’armament i l’explotació de recursos i persones d’altres països amb la complicitat de règims totalitaris. Mentre això no canviï, cada any milers de persones es veuran forçades a fugir de casa seva arriscant la seva vida en un periple que els pot costar la vida. Mentre això no canviï necessitarem la tasca dels companys i companyes de Proactiva Open Arms. De manera que exigim al fiscal en cap de Catania, Carmelo Zuccaro, conegut com “el sheriff del Mediterrani”, que retiri les ridícules acusacions contra els i les socorristes d’Open Arms i deixi d’obstaculitzar una feina que, davant la inacció dels Estats membre de la Unió Europea, salva milers de vides dia rere dia.

Per aquests motius us convoquem aquest dissabte 24 de març a les 12h davant l’edifici de la Comissió Europea a Barcelona (Passeig de Gràcia, 90) per marxar juntes cap al consolat italià i cridar ben alt que la solidaritat no és cap delicte!

COMUNICAT SALVAR VIDAS NO ES UN DELICTE