Stop Mare Mortum publiquem aquest comunicat de rebuig a la sentència del Tribunal europeu de drets humans sobre les devolucions en calent i exigeix que s’eliminin de l’ordenament jurídic espanyol.
Condemnem la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) publicada ahir 13 de febrer que en el fons legalitza les devolucions en calent dutes a terme per l’Estat espanyol a la frontera de Ceuta i Melilla. Ens preguntem si el Tribunal continua sent garantia de drets humans després d’aquest comunicat, ja que avala una vulneració dels mateixos: el dret a migrar recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans.
La sentència argumenta que les devolucions en calent practicades a Ceuta i Melilla no vulneren els drets de les persones afectades, és a dir, el dret a un recurs efectiu i a no ser expulsat de manera col•lectiva, perquè ells són els que es van saltar la legalitat espanyola i perquè no van utilitzar altres mitjans legals per entrar a Espanya.
Davant d’aquest posicionament, per què creiem que la llei dista de la realitat?
1. És pràcticament impossible passar el control fronterer marroquí per arribar a territori espanyol per demanar asil. Qualsevol que hagi visitat Marroc sap que la policia marroquina controla que ningú, especialment persones de països sudsaharians, amb o sense la documentació correcta, i encara que se sospiti que puguin ser potencials sol•licitants d’asil, pugui arribar al control espanyol per a fer efectiva la demanda d’entrada al país de forma legal i segura. Un exemple és el pas de Beni Enzar, on centenars de persones esperen en condicions infrahumanes al monte Gurugú per creuar el pas. Aquestes persones no disposen ni de la informació adequada per a fer una sol•licitud d’entrada, ni de la possibilitat efectiva que aquesta regeixi amb èxit. És incomprensible com els jutges del TEDH no s’han ni dignat a contrastar la informació oferida per l’Advocacia de l’Estat.
2. L’Estat espanyol no atorga visats humanitaris i fa cas omís a l’article 38 de la Llei d’Asil que permet el trasllat de sol•licitants d’asil a l’Estat des dels consolats que el país té arreu del món. Això evitaria milers de morts i patiment. La sentència argumenta que els dos denunciants no van esgotar totes les vies legals d’accés a Espanya ja que ni tan sols van demanar visats humanitaris. Com hem dit, aquests a l’Estat no existeixen i afegim que l’Advocacia de l’Estat s’oposa sistemàticament a l’aplicació de l’article 38.
3. Les devolucions en calent vulneren la Constitució espanyola i els compromisos internacionals de l’Estat espanyol, tals com la Convenció de Ginebra del 1951, en la que el dret a la no-devolució s’erigeix com un principi bàsic del dret internacional.
4. Els drets humans són universals i s’apliquen pel fet de ser humà, independentment de si la persona ha inflingit la llei (en aquest cas, a més, sense alternativa a no fer-ho). No podem acceptar que perquè algú se salti les normes migratòries espanyoles, aquest quedi fora del reconeixement dels drets humans ja que aquests estan pensats per garantir-los davant qui es veu obligat a desobeir normes establertes. A Marroc no existeixen vies legals i segures per garantir el dret a l’asil, per tant, més que mai és un dret desobeir les normes migratòries. Si realment existissin vies legals i segures, les persones no s’exposarien a saltar unes tanques plenes de concertines.
El Tribunal europeu sembla ser que no ha tingut en compte tots aquests arguments i que malauradament lluny de ser garant dels drets humans tal i com indica el seu nom, s’afegeix a la llista d’institucions europees que vetllen per garantir la sobirania de les fronteres i l’aplicació d’unes polítiques migratòries racistes i contràries als drets humans. Per això exigim que es retirin les devolucions en calent de l’ordenament jurídic espanyol.
14 de febrer de 2020