Eleccions 2019. Podem triar: polítiques de vida o de mort

En relació a la crisi del Mediterrani hi ha dos tipus de polítiques: aquelles que causen morts i aquelles que les eviten. Fins ara els governs han apostat per les polítiques de mort. Hi ha, però, alternatives. 

El passat 28 Abril, amb les anteriors eleccions, vam interpel·lar els partits perquè es posicionessin i definissin si les seves propostes provocarien més morts o si, per evitar-les, obririen vies legals i segures. Recollim en els eixos que oferirem aquests dies de campanya, els seus compromisos amb la vida o la mort. Des del passat abril, data de la darrera convocatòria, les persones que busquen un futur millor han hagut d’afrontar les polítiques migratòries espanyoles i europees: moltes han mort i moltes estan tancades en camps de detenció, amb tots els perills que això comporta. Aquest estiu han continuat les devolucions en calent, s’ha seguit vulnerant el dret a l’asil i obstaculitzant-ne l’accés, s’han retallat recursos i s’han militaritzat ens públics que salven vides, com Salvament marítim. No s’han habilitat les vies legals i segures i  s’ha negat l’accés per desembarcar a ports segurs. S’ha criminalitzat el rescat marítim, continuen els pactes amb estats com Marroc, que controla la frontera sud espanyola reprimint i maltractant les persones migrants. Tot això i moltes més mesures de polítiques de mort han continuat vigents durant aquestes setmanes. Ara, cal que des de la ciutadania decidim. En vols ser còmplice? Votes polítiques de vida o polítiques de mort?

Compartim l’editorial que vam preparar per les eleccions de l’Abril passat.

Polítiques de vida o polítiques de mort. I tu, què tries?

T’has preguntat algun cop quantes morts pot causar una política pública?

Vivim en un no parar, en una rutina que sembla que ens atrapi i que, per moments, no ens deixa ni respirar. De la casa a la feina, si tens sort de tenir-ne, i de la feina a casa, sempre amb l’obligació d’encarar les diferents responsabilitats del dia a dia. Sovint, aquest tràfec ens impedeix parar un moment i reflexionar sobre aspectes que ens poden semblar llunyans però que ens defineixen com a societat. Si ens parem un instant a pensar, veurem que no ens són tan aliens i que segurament no responen al model de societat en la qual volem viure.   

Les més de 18.000 persones que han mort els darrers cinc anys al Mediterrani intentant arribar a Europa les tenim, les tens, més a prop del que et penses. Segurament avui pel carrer t’has creuat amb algú que ha sobreviscut a aquest viatge i que, malauradament, és molt possible que hagi vist morir pel camí alguna persona coneguda, alguna amistat o algun familiar. Si ens aturem un moment i reflexionem veurem que hi ha polítiques que es decideixen a les nostres institucions i que provoquen que cada dia segueixi morint gent al mar. Són polítiques de mort. Com les que impedeixen que un vaixell com el de Open Arms o l’Aita Mari puguin rescatar persones; o com les que tanquen qualsevol porta legal i segura d’arribada a Europa, sabent que l’única que es deixa oberta és la porta al mar, on s’arrisca la vida sense saber si hi haurà un port segur on resguardar-se. Aquestes polítiques maten persones. Existeixen, però, alternatives.

Enfront d’aquestes polítiques de mort hi ha polítiques de vida que ens permeten ser optimistes. Parlem de totes aquelles polítiques que ja existeixen, que ja estan escrites i que només necessiten una voluntat política clara per ser aplicades: operacions de salvament marítim, vies legals i segures per arribar a Europa o processos de reagrupació familiar àgils, entre d’altres. Són aquelles polítiques sobre les quals demanem als partits polítics que es posicionin: seguiran apostant per les polítiques de mort o ho faran per les polítiques de vida? Tu (nosaltres) pots decidir si votes polítiques que causen morts o polítiques que les eviten respectant els drets humans. 

Més notícies