Manifest: Exigim la reubicació urgent de les persones afectades per l’incendi a Mória

Des de Stop Mare Mortum, ens sumem a Irídia, Novact, Observatori Desc, FICAT i Alianza por la Solidaridad, i a desenes d’entitats, per denunciar la vulneració de drets de les persones migrants i refugiades, especialment els milers de persones afectades per l’incendi al camp de refugiades de Mória.

Després de l’incendi que va calcinar el camp, la resposta del govern grec va ser destinar equips antiavalots per controlar la situació i amenaçar amb no tramitar les sol·licituds d’asil a totes les persones que no entressin al nou camp. Un nou camp, el de Kara Tepe, que no garanteixen unes condiciones de vida dignes ni unes mesures higienicosanitàries adequades, on el govern grec, amb la complicitat de la Unió Europea, ha legitimat mesures extremes de restricció de moviment i d’aïllament, amb l’excusa de l’actual pandèmia. Per això exigim al govern espanyol que aposti per una política de vies legals i segures, activi de forma urgent un programa de reubicació per traslladar persones afectades per l’incendi a Mória i compleixi amb la sentència del Tribunal Suprem de reubicar més de 19.000 persones de Grècia i Itàlia.

Imatge destacada. REUTERS

MANIFEST

#ReubicacióUrgent

Exigim accions immediates que garanteixin els drets humans de les persones migrants i refugiades amb especial atenció a la situació urgent de les illes gregues

La nit del 9 de setembre el camp de refugiats de Mória, Lesbos, va quedar destruït gairebé del tot per culpa de les flames. La nit del 15 de setembre ha estat el torn del camp de la veïna illa de Samos. Després de l’incendi de Mória, la majoria de les 13.000 persones que hi malvivien, entre les quals hi ha al voltant de 4000 menors estan sent reallotjades en centres tancats sense les mínimes garanties d’higiene i seguretat, d’accés a alimentació i assistència mèdica; i sota l’amenaça de què negar-se a entrar en aquest camps suposa perdre l’oportunitat de sol·licitar asil. Una història que es repeteix, doncs recorda com va néixer el camp de Mòria.

Coneixem les mans que per acció o omissió en són els últims responsables: les de les autoritats gregues, la Unió Europea i el conjunt dels seus estats membres. Fins el moment, cap autoritat no ha ofert una resposta mínimament a l’alçada de la catàstrofe humanitària. Aquesta situació és resultant de l’actuació de les pròpies instàncies encarregades de l’acolliment de sol·licitants d’asil a les illes de l’Egeu, incloent-hi el paper de la Unió Europea per mitjà de l’Oficina Europea de recolzament a l’Asil (EASO) i el dispositiu de control fronterer FRONTEX. Lluny d’això, el govern grec ha optat per endurir els controls, mantenir el propòsit de construir centres tancats i seguir obstaculitzant el treball de les organitzacions humanitàries i de les persones defensores de drets humans, en la línia del desmantellament del servei de salut que gestionava l’organització Metges sense Fronteres (MSF) dins del camp, entre d’altres afectacions.

Poques tragèdies havien estat tan anunciades com aquesta. L’amuntegament, la manca d’habitabilitat i d’infraestructures bàsiques (aigua potable, lavabos, alimentació), la creixent tensió derivada de la manca d’atenció i d’expectatives per a milers de persones, les violències sexuals sobre dones i infants, la por, el cansament… s’han acabat sumant a la detecció dels primers casos de COVID19 després de mesos de deliberada inacció.

Resulta difícil imaginar què més ha de succeir per tal que la Unió Europea, i cada un dels seus estats membres, reaccionin davant d’aquesta sistemàtica i permanent vulneració dels drets humans més essencials, com ho són el dret a la integritat física i psicològica, el dret a no patir tractes inhumans o degradants (situacions denunciades pel Comitè contra la Tortura de Nacions Unides en una visita a Mória el passat febrer de 2019), o el dret a la salut, entre d’altres. Segurament aquesta passivitat respon implícitament al temut ‘efecte crida’ que suposen podria tenir una política d’acollida que respectés els drets humans. Una política que és una obligació establerta per la pròpia normativa comunitària,específicament per la Directiva de 2013 sobre condicions d’acollida a les persones sol·licitants de protecció internacional, i la Directiva de 2001 per la protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades.

Es pot subordinar la dignitat humana a consideracions com ‘l’efecte crida’? Fins ara la resposta ha estat afirmativa, i resulta aterridor adonar-se de què avancem cap a una política migratòria que sembla voler igualar les condicions d’acollida a l’horror que empeny a milers de persones a abandonar els seus països.

Aquesta no només és una política ominosa, és també una política fallida. Les persones segueixen exercint el seu dret a la mobilitat, malgrat que cada vegada sigui a un preu més alt en vides i patiment humà. A la llum del Nou Pacte sobre Migració i Asil, la Unió Europea ha renunciat a protegir les persones i els seus drets, a favor dels interessos dels Estats que es neguen a acollir. En comptes d’assumir col·lectivament la responsabilitat de garantir el dret d’asil i el compliment dels drets humans en qualsevol punt del territori, la Unió Europea ha apostat per invertir en el control, la securitització i l’externalització de les fronteres. 

Aquesta política no és l’única via, existeixen alternatives i, davant la situació d’emergència que es viu a les illes greuges, s’han d’activar de manera urgent. És imprescindible prioritzar una política de vies legals i segures d’accés a territori europeu, d’acollida humanitària i d’equilibri territorial mitjançant processos de reubicació i de reagrupament familiar. 

Tot això tenint en compte la voluntat proactiva que han demostrat els governs locals davant l’anomenada “crisi” migratòria i que hauria de replicar-se per part del govern central i les institucions de la UE.

El govern espanyol ha d’abandonar la indiferència i assumir l’impuls d’un gir radical com a país de frontera sud, desmarcant-se de les tendències europees i apostant per la reubicació i la solidaritat real. És el moment de decisions que ens permetin allunyar-nos dels discursos d’odi i de la criminalització de la solidaritat els quals, emparats des dels discursos oficials, legitimen la narrativa de l’extrema dreta i les seves actuacions contra les persones refugiades i migrants arreu de la Unió Europea, tal com s’ha fet evident en els recents esdeveniments a l’illa de Lesbos.

Per tot això, exigim al govern de l’Estat espanyol que, en el marc de les seves responsabilitats:

  1. Condemni de manera explícita la situació de total desprotecció de les persones refugiades a Lesbos i a la resta d’illes del mar Egeu i, en general, de totes les persones migrants i sol·licitants d’asil que arriben a territori de la UE.
  2. Exigeixi per la via diplomàtica a les autoritats gregues i europees que garanteixin una acollida digna i assegurin els drets fonamentals de les persones que es troben a les illes gregues; i que insti a que es reverteixin de forma immediata aquelles mesures que impliquin el tancament i detenció de les persones reallotjades de Mòria.
  3. Activi de forma urgent un programa de reubicació per traslladar persones des de les illes gregues, de caràcter propi o en col·laboració amb els programes d’acollida impulsats per altres països europeus, i doni compliment al compromís legalment adquirit de reubicació. Recordem que el govern espanyol va ser condemnat pel Tribunal Suprem per l’incompliment de les seves obligacions de reubicar 19.449 persones de Grècia i Itàlia, de les quals només es va reubicar un 9%.
  4. Rebutgi activament l’actual política migratòria europea, en la qual la securització i externalització del control de les fronteres vulnera sistemàticament els drets humans.
  5. Aposti per una política de vies legals i segures d’arribada a la UE. Mesures com habilitar la possibilitat de sol·licitar asil a les oficines consulars i ambaixades, el reassentament des de països tercers que no poden oferir garanties mínimes (Líban, Jordània o Turquia), posar en marxa un programa sòlid de reubicació permanent, fomentar l’expedició de visats acadèmics, facilitar la reagrupació familiar de les persones desplaçades, l’eradicació de les devolucions il·legals (devolucions en calent en frontera o en alta mar, i la creació de protocols europeus que assegurin el rescat en alta mar i el desembarcament en ports segurs.
  6. Denunciï, amb una política de tolerància zero, les accions vinculades a l’extremisme violent, les expressions de violència cap a les persones migrants i la criminalització i atac a aquelles persones que mostren solidaritat.
  7. Clausuri de manera urgent tots els Centres d’Internament per Estrangers en situació irregular (CIEs). Cal recordar que en el context COVID19, l’Alta Comissionada pels Drets Humans de Nacions Unides, el Subcomitè de Prevenció de la Tortura i el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura han exigit una dràstica reducció de les persones en situació de privació de llibertat o directament el tancament dels centres de detenció per persones migrants i refugiades.
  8. Dugui a terme un procés extraordinari i urgent de regularització de les persones migrants residents en l’Estat espanyol, derogui la Llei d’Estrangeria i aprovi una llei de gestió dels processos migratoris respectuosa amb els Drets Humans, així com una llei integral contra el racisme i totes les formes de discriminació.
  9. Desplegui accions que duguin a un millor coneixement de la població dels drets inherents a tot individu i dels processos que duen a les persones a desplaçar-se.

Encara et pots sumar! Omple el formulari.

ORGANITZACIONS IMPULSORES 

NOVACT 
OBSERVATORI DESC
CENTRE IRÍDIA
STOP MARE MORTUM
FUNDACIÓN FICAT
ALIANZA POR LA SOLIDARIDAD

ADHESIONS D’ENTITATS, ORGANITZACIONS I MOVIMENTS: 

  1. La fede.cat – Organitzacions per a la justícia global
  2. Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions- CIEMEN
  3. CNJC – Consell de la Joventut de Catalunya
  4. Centre Delàs d’Estudis per la Pau
  5. Coordinadora Obrim Fronteres – COF
  6. Unitat contra el Feixisme i el Racisme- UCFR
  7. Coordinadora d Associacions senegaleses de Catalunya (CASC)
  8. Servei Civil International
  9. SER Refugiats
  10. Associació Taula Eix Pere IV
  11. La Floresta contra fronteras
  12. Lliga dels Drets dels Pobles
  13. Associació Smiles on the Way
  14. Oxfam Intermon
  15. Caravana Obrim Fronteres
  16. SUDS
  17. Nexes Interculturals
  18. Coordinadora de ONGD-España
  19. Coordinadora Andaluza de ONGD
  20. Mujeres Pa’lante
  21. Colectivo Maloka Colombia
  22. Observatorio ADPI
  23. Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU
  24. Fundació Autònoma Solidària (FAS)
  25. Federació ACAPS
  26. Comissió de Defensa – ICAB
  27. Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
  28. ACDDH – Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans
  29. Open Arms
  30. Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
  31. Amical Brigades Internacionals de Catalunya 
  32. Tamettut- Associació de dones Amazigues de Catalunya
  33. Assemblea de Joves de Caldes (AJC)
  34. Acció per la República
  35. Iaioflautas Barcelona 
  36. Socialisme per Catalunya
  37. Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU)
  38. Ens Movem Sant Joan
  39. Comitè Óscar Romero de Tarragona i Reus
  40. RubíAcull
  41. Fridays for Future Barcelona
  42. AlimentsXarxaSagrera
  43. Ateneu L’Harmonia – Federació d’entitats de Sant Andreu
  44. Solidaritat i Comunicació
  45. SABER (Sensibilització i acollida al Berguedà)
  46. Associacio del Punt d’Interacciò de Collserola
  47. Associaciò Recerca i Decreixement
  48. Fundipau

ADHESIONS INDIVIDUALS:

  1. Maria Mercè Figueras i Raurell
  2. Sonia Ros Muriel
  3. Pilar Magdalena Malo
  4. Elisabet Ureña Vila
  5. Carme Cabellos
  6. Judith Bassaganya Riqué
  7. M. Victòria Pujol Bauzà
  8. Francesc Roma Millan
  9. Imma Català Robert
  10. Vicenç Boncompte i Beltrà
  11. Guadalupe Giráldez
  12. M. Teresa Roigé Riba
  13. Mireia Sánchez Martínez
  14. Andrea Arroniz Rius
  15. F. Xavier Rius Ferrús
  16. Maria Josep Udina Abelló
  17. Adriana Romero Calvo
  18. Manuel Udina Abelló
  19. Elvira Udina Abello
  20. Dolors Udina Abelló
  21. Josep Cabayol Virallonga
  22. Daniel Larios Gómez
  23. Josep-Miquel Alegret
  24. Pere Monés
  25. Teresa Permanyer Quintana
  26. Claudio Cattaneo
  27. Carme Suñé Minguella 

Descarrega el Manifest.

Més notícies