Sara Aminiyan i Martina Madaula
@SarAminiyan @MadaulaMunt
Al nord de la península hel·lènica, a 20 km de la frontera amb Macedònia, es troba Nea Kavala, un antic aeròdrom militar convertit en un camp de refugiades des del tancament de fronteres d’Europa l’any 2016. En l’actualitat hi viuen aproximadament 1.600 persones registrades –422 d’elles menors d’edat– distribuïdes en containers i grans carpes dividides en cubicles. Tanmateix, el camp va néixer amb una capacitat de 500 habitants. Les nacionalitats són variades, però la majoria de residents provenen d’Afganistan, Síria, Congo, l’Iraq i Somàlia, respectivament.
Tenint en compte que moltes persones intenten diàriament arribar fins la frontera amb Macedònia, així com el trasllat constant de refugiades provinents de camps de les illes, el nombre de residents fluctua contínuament. A més, segons Maria Serra, la coordinadora d’Open Cultural Center, una de les organitzacions que treballen per donar assistència educativa a les persones refugiades al nord de Grècia, el camp de Nea Kavala està pensat per ser un assentament de llarga estada, però les condicions climatològiques, especialment a les tendes, dificulten la vida de les residents, la qual cosa provoca que el nombre de persones fluctuï encara més durant l’any. La majoria de tendes i containers no tenen aigua, lavabo o cuina, el que fa que les persones residents hagin de fer llargues cues per accedir a les instal·lacions comunitàries que proveeixen les necessitats més bàsiques.
Aquestes condicions han anat empitjorant des de la Covid-19. L’assistència, tant sanitària com de productes bàsics, s’ha tornat més precària; hi ha només un metge als matins per a les 1.600 persones i la higiene, per la manca d’aigua, és deplorable. S’han aplicat multes de fins 150€ a persones que no portaven la mascareta ben posada. La vigilància i les restriccions per entrar i sortir s’han imposat amb més força. I la tensió́ entre la població del camp va en augment. A més, algunes de les organitzacions que treballaven sobre el terreny han hagut de marxar per la nova llei de registre 4686/2020 decretada pel Govern de Grècia. Avui dia, l’estatus de moltes d’elles penja d’un fil.
Ja hi ha hagut intents previs de confinar el camp. Durant el primer brot de coronavirus a principis de la primavera, un primer confinament va suposar la crispació de les persones que hi viuen i va desencadenar un seguit de protestes que van fer obrir de nou el camp després de quatre dies. El darrer, que ha estat decretat per les autoritats gregues a primera hora del passat divendres 11 de setembre, ja està fent tornar a saltar l’alarma entre la població del camp. “El menjar que arriba des de les organitzacions, com la OIM (Organització Internacional per les Migracions), no és suficient per aguantar 15 dies” explica en Rajab, un jove afganès que viu a Nea Kavala. En aquesta entrevista, comparteix les seves preocupacions respecte els primers dies de confinament.