Aquest cap de setmana hem viatjat a València per assistir a la Trobada Euro-Mediterrània de Solidaritat amb les Persones Refugiades, la SoliMed, amb l’objectiu de teixir xarxes i conèixer altres experiències. Diverses professionals de diferents àmbits relacionats amb la migració (juristes, activistes, polítics, personal de les ONGs, periodistes…) ens hem trobat per debatre sobre la lliure mobilitat de les persones.
Malgrat l’alt nivell, s’ha trobat a faltat la presència de persones migrades i refugiades.
Stop Mare Mortum hem estat convidades a dues sessions de treball. La primer sessió ha estat focalitzada en el rescat al mar on hem compartit espai amb organitzacions com ProActiva Open Arms, Proemaid, Sea watch, Cardus o MSF. S’ha reflexionat al voltant de de la tasca de salvament i des d’SMM hem aportat la nostra visió sobre responsabilitat que tenen aquestes ONGs respecte l’impacte de la seva acció, és a dir, hem plantejat la necessitat d’anar més enllà de l’assistència i treballar per a l’aplicació de vies segures i legals. La tasca de rescat ha d’anar acompanyada d’una feina de denúncia i d’incidència, sobretot, perquè aquesta missió l’hauria d’estar fent la Unió Europea que, enlloc d’apostar pel salvament, inverteix en missions de control com Frontex, l’Agència Europea de control de fronteres, dotada amb un pressupost de 250 milions d’euros aquest 2016 i que es preveu que l’any 2017 s’ampliï a 330. Frank Doemer de Se Watch destacava que ni ells mateixos que estan al mar saben quins actors hi treballen: “s’està militaritzant el Mediterrani”. Un exemple és la presència de l’operació NATO, que es basa en la intervenció de l’OTAN al mar. Milagros Font, de MSF València, Murcia i les Canàries, destacava que estan canviant els patrons d’arribada: “Les barcases arriben amb menys combustible i amb més gent a bord des de Líbia”.
A la segona sessió , hem reflexionat al voltant de la desobediència civil: Cal esperar als Estats o actuar? Rellevància i límits de la desobediència. Aquí hem compartit taula amb experiències com: OduSalud; Obrim Fronteres de Valencia; Efi Garidi, regidora del districte de Colonos d’Atenes; Viky Rosell, magistrada o Inés Herrero, fiscal i membre de la Unió Progresita de Fiscales. Ha estat un espai molt interessant on s’ha posat en valor el paper de la societat civil organitzada com una eina de transformació social. La lluita dels moviment socials és, en molts casos, la que ha aconseguit avenços en drets. Els moviments socials han estat tradicionalment els agents del canvi que s’han plantejat la necessitat d’ampliar els drets a través de l’acció col·lectiva, pressionant als governs i aquest fet, en si mateix, constitueix desobediència. Hem pogut escoltar el testimoni de professionals de la justícia que ens han transmès la seva visió des de dins i ens han explicat quines traves existeixen en el sistema i, com a juristes, han senyalat que cal eliminar-les per tal d’ actuar amb coherència i respecte vers la protecció dels drets humans. Rosell ha capgirat l’argument de la desobediència d’una forma molt interessant: “¿Quién desobedece? ¿Los Estados aplicando decisiones que desobedecen al derecho y a la ley o vosotros? Ellos [los gobiernos] son los antisistema”.
Durant el desenvolupament la trobada ens hem enriquit escoltant experiències i reflexions interessants. “Amb 2 milions d’euros hem portat unes mil persones des de Jordània, Etiopia i altres països a través de corredors humanitaris a Itàlia. Amb els 6.000 milions d’euros que la UE ha pagat a Turquia podríem portar 2 milions de persones de manera segura i legal a Europa”, ha explicat Francesco Piobicchi, de Mediterranean Hope a Lampedusa (Itàlia). Aquesta és una iniciativa d’aplicació de vies legals i segures, un exemple a seguir. I remarcava “la societat civil ho està fent millor que els governs”.
“Las fronteras son espacios de conflicto, de guerra, dónde las garantías democráticas no se tienen que aplicar”, deia Helena Maleno de Caminando fronteras, referint-se a com Europa i els Estats s’irresponsabilitzen del que passa a les fronteres. I alertava que les persones que es deixen passar són tractades com a mercaderies. La mateixa tesi que usava Itziar Ruiz-Giménez, professora de relacions internacionals i estudis africans de la Universitat Autònoma de Madrid: “Hay una élite capitalista, racista y patriarcal que quiere que vengan personas sin derecho para perpetuar la explotación laboral porque entienden que hay ciudadanos y subditos”. S’ha fet èmfasi en la fontera sud i en com els governs espanyols han quedat i queden impunes de les violacions dels drets humans que s’hi practiquen cada dia: “no hemos coseguido ni una sola condena por part de ningún tribunal español”, esmentava Maleno. Tot, diu Ruiz-Giménez, perquè volen introduir-nos un discurs perillós, el de que estem davant una situació excepcional que requereix de mesures d’excepcionalitat perquè “no cabemos todos”.
Algunes de les conclusions que es van extreure de les sessions de treball de les jornades ressaltaven que en l’actualitat ja existeixen lleis que protegeixen a les persones però s’estan incomplint i, que alhora cal treballar per desdibuixar les diferències entre persones migrades i refugiades i anar cap a una ampliació del concepte últim. I per altra banda, que cal millorar l’atenció i la inclusió de les persones que arriben a l’Estat espanyol dotant de més recursos a àrees com l’atenció psicològica, els serveis de traducció o formació al personal d’institucions públiques, així com assegurar el padró.
