Compareixem a la Comissió d’Acció Exterior

Aquest dijous 18 de juliol Stop Mare Mortum hem comparegut a la Comissió d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, després de dues cites anul·lades, per parlar de la Resolució sobre vies legals i segures que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat ara fa dos anys, el 27 de juliol de 2017.

En la compareixença hem recordat que les vies legals i segures són mecanismes que es desprenen de les polítiques públiques dels estats per tal de garantir l’exercici del dret a la lliure circulació i facilitar el dret a l’asil de les persones desplaçades forçosament, preservant-ne tant la vida com la seva integritat i dignitat. “El seu establiment garanteix menys morts, menys riscos, menys tràfic d’éssers humans (en especial de dones i nenes), menys prostitució per supervivència, menys violacions, menys vulneracions de drets humans, menys patiment”, ha reivindicat Adriana Cabeceran, membre d’Stop Mare Mortum.

Només l’any 2018 es van registrar 2.297 morts a les seves aigües. I això només són xifres oficials. Per això “des de ja fa massa temps, els estats europeus – i l’espanyol en particular – obvien la seva corresponsabilitat en els desplaçaments forçats i no només no faciliten les vies legals i segures sinó que les restringeixen, abocant les persones a emprar rutes plenes de riscos i incerteses”, ha afegit.

Què demanem?

Stop Mare Mortum reclamem que es compleixi amb la resolució i que aquesta torni a ser ratificada pel Parlament. El text demana un corredor humanitari per als desplaçaments forçats i assignació pressupostària per a dur-lo a terme; ampliar el programa per estudiants refugiats/des més enllà de l’àmbit universitari; exigir el compliment de la Resolució A.871 de l’Organització Marítima internacional i facilitar els casos de polissonatge a Nacions Unides, així com establir un protocol per aquests casos, i incentivar a través del Pla Director de Cooperació al Desenvolupament el monitoratge de les vulneracions de drets humans i l’accés a la protecció internacional. Reclamem, per tant, crear un intergrup per fer seguiment d’aquesta resolució i poder treballar altres propostes. A més de demanar a la Generalitat que insti l’Estat a obrir un debat sobre la llei d’estrangeria, que consideri l’opció de recordar el nombre de morts al Mediterrani a l’inici de cada Ple del Parlament i que proposi una de les tantes persones migrants per rebre una medalla d’or, com a representant de totes aquelles que, de manera forçada i sense papers, s’atreveixen a creuar aquestes fronteres tant injustes i tant cruelment imposades..

Respostes a les intervencions dels grups parlamentaris

En el marc de la compareixença, els grups parlamentaris han fet reflexions i preguntes al voltant de la gestió de la migració i el paper de Catalunya, l’Estat i Europa.

En relació a la sentència condemnatòria a l’Estat espanyol pel seu incompliment del compromís d’acollida de persones (14.995) via reubicació, que el mateix Tribunal Suprem ha declarat impossible de complir fent cas a l’advocat de l’Estat, recordem que tot govern nou adquireix els compromisos del que el precedeix i que per tant, si finalment no s’ha dut a terme és per una manca de voluntat política. De la mateixa manera, contestem els partits polítics que reclamen un sistema de rescat europeu que no deixin passar per alt que el govern espanyol està desmantellant Salvament Marítim, un dels millors serveis civils europeus. Recordem, també, que actualment s’estan duent a terme polítiques de deportacions i acords bilaterals amb tercers països com el Marroc per frenar la migració.

Calen doncs, polítiques migratòries basades en drets humans que facin de contrapès als discursos xenòfobs. Espanya ho podria liderar però sembla que aquesta no és la direcció escollida. I remarquem que els discursos xenòfobs no es contraresten amb un augment del control migratori i la construcció de més fronteres, sinó amb polítiques valentes d’acollida basades amb els principis de solidaritat compartida i de respecte als drets humans. El major “efecte crida” és la manca d’alternatives i aquestes son, entre d’altres, l’aplicació de vies legals i segures per respectar el dret a la lliure circulació de les persones. Només així es combaten les “màfies”.

També reclamem una millor gestió de l’acollida. Què passa amb els menors estrangers sense referents que arriben a casa nostra? Què està fent la Generalitat?

Davant de tot això, exigim mesures urgents i aquestes passen per deixar les disputes competencials entre partits de banda i començar a pensar estratègies conjuntes per a aplicar vies legals i segures. La gestió migratòria no és ni caritat, ni una concessió voluntària, sinó un deure dels Estats per a garantir els drets humans. És una obligació.

Resolució: https://www.parlament.cat/getdocie/11008578

Aprovació ple: http://www.stopmaremortum.org/sin-categoria/el-parlament-de-catalunya-a-favor-de-les-vies-legals-i-segures-per-a-les-persones-desplacades-forcosament/

Sentència tribunal: http://www.stopmaremortum.org/noticies/stop-mare-mortum-valora-com-a-historica-la-sentencia-del-tribunal-suprem-que-condemna-al-govern-espanyol/


Més notícies