Tres mesos després, a Badalona

Situació actual de les persones afectades per l’incendi de la nau de Gorg

El 18 de març, quan feia tres mesos de l’incendi de la nau del Gorg a Badalona, la televisió local va obrir el seu noticiari informant de la situació del col·lectiu afectat.

Com era d’esperar, la versió donada per l’ajuntament d’Albiol, segons les  declaracions del regidor d’Afers Socials del consistori badaloní, Miguel Jurado, va ser la d’un relat de bona gestió. A l’informatiu s’explicava que amb els 900.000 euros aportats per la Generalitat s’havia prorrogat fins el mes de juny l’estada de les 101 afectades en albergs i pensions de Badalona i Barcelona. Mentre a les imatges es veien les treballadores municipals del Serveis Socials en idíl·lica convivència amb les persones afectades, s’afegia la informació que, des de l’Ajuntament, s’havien tramitat 5 expedients de Renda Mínima Garantida.

És una falsa imatge d’eficiència que l’ajuntament vol projectar sobre la seva gestió de la situació: un seguit de mitges veritats que amaguen la difícil supervivència de les més de 150 afectades que viuen dispersades en els allotjaments esmentats. És positiu que es prolongui l’ajuda habitacional rebuda, però no es pot ocultar que es tracta d’una solució provisional que acabarà aviat. Les persones afectades tornaran al carrer o als infrahabitatges (hi ha un parell de naus ocupades en les quals ja hi sobreviuen com poden una cinquantena de persones), amb total precarietat i vulnerabilitat.

En la seva intervenció el Sr. Jurado no parla del gran nombre de persones que fa molts anys que viuen a Badalona sense sostre i sense que aparentment tinguin la possibilitat de poder-lo aconseguir. Tampoc diu res dels controls policials d’indiscutible perfil ètnic a l’estació de Gorg ni de les amenaces de desallotjament. Ni destaca com, en el darrer ple municipal, no hi va haver temps per tractar la situació de les hospitalitzades i de les que necessiten atenció psiquiàtrica i psicològica. Només ressalta els incidents, la droga i les baralles (fets reals però molt minoritaris) que alguns veïns han denunciat a l’ajuntament, però no fa res per impedir les actituds manifestament racistes i xenòfobes.

El Sr. Jurado també suggereix que s’oferiran vies de solució a les afectades per a regularitzar la seva situació i per a la “renovació de la documentació”. En parla com si aquesta solució fos tirada endavant per iniciativa del propi ajuntament, però es tracta d’una opció que ja contempla l’actual reglament de la Llei d’Estrangeria. Només caldria una decisió política de les administracions per a que s’apliqui i que aquestes persones aconsegueixen el permís de residència i treball. Però aquesta no és la seva intenció. Ni tan sols se les ha empadronat a totes, que és el tràmit més fàcil.

Per altra banda, a la nau del carrer Progrés han posat topalls fixes que impedeixen l’accés de camions per la neteja dels WC i del contenidors on recullen la brutícia acumulada. El dinar, no inclòs en l’allotjament que ofereix l’ajuntament, va a càrrec de l’entitat col·laboradora Fundació CEPAIM i de l’ajut solidari. Les naus d’Antoni Bori i Progrés tenen aigua i llum en condicions precàries, no gràcies a l’esforç municipal sinó per l’ajuda solidària i desinteressada de voluntàries. L’ajuntament no ha invertit res en això, però si en desallotjar, tapiar el solar i posar el topalls.

Les persones migrants ho repeteixen cada dia: no volen viure de la suposada caritat privada, municipal o institucional. Volen viure del seu treball, amb els mateixos drets que la resta de persones, ni més ni menys.

Amb tot plegat, ja han passat més de 3 mesos des de l’incendi sense que s’hagi generat cap solució a llarg termini per a totes les persones afectades. I tot sembla indicar que s’acabaran trobant  en una situació pitjor que la que tenien abans de la tragèdia. 

 Badalona 31 Març 2021

Stop Mare Mortum Badalona

Més notícies