Aquest dissabte 18 d’abril es commemoren 5 anys d’uns dels majors enfonsaments al Mediterrani on van morir més de 900 persones. Aquest fer va provocar el néixement de la plataforma Stop Mare Mortum. Avui, 5 anys després d’aquella tragédia, volem recordar que les persones que moren intentant arribar a territori segur europeu no són xifres, són persones. És per això que fem una crida a tota la ciutadania per posar ‘rostre’ a les més de 16.000 vides perdudes des del 2015. Per fer-ho, has d’escollir un nom entre aquesta llista i escriure’l en un cartell: Nom + (mort/a en frontera europea) + ‘No són números, són persones’, i el pengis a les xarxes amb el hashtag #StopMortsAFronteres i ens etiquetis. Comparteix també, el nostre comunicat.
#StopMortsAFronteres
COMUNICAT STOP MARE MORTUM, 18 D’ABRIL DE 2020
Aquest 18 d’abril fa cinc anys del dia que 900 persones van perdre la vida en un naufragi davant les costes de Lampedusa intentant buscar una vida millor a Europa. Arran d’aquesta tragèdia, va néixer la plataforma Stop Mare Mortum. Des de llavors no hem parat de denunciar les polítiques migratòries i d’asil europees que estan convertint el Mediterrani en un gran cementiri, amb més de 40.000 morts comptabilitzades des de l’any 2000 i desenes de milers de desaparicions.
Actualment, els països membres de la Unió Europea estan aprofitant el context d’excepcionalitat generat per la #Covid19 per blindar i tancar encara més les seves fronteres d’entrada com hem vist recentment a Grècia, on fins i tot s’ha suspès el dret a l’asil, com a Hongria. Ens trobem davant una crisi sanitària internacional, que es suma a una política migratòria de la Unió Europea caracteritzada per vulnerar els drets humans i que ha convertit el Mediterrani en un espai de no-dret.
La pandèmia no entén de fronteres però la resposta política, sí. La manca de coordinació eficient per part dels estats i el tancament de ports (de Malta i Itàlia) deixen en situació d’especial risc les persones que es troben a la deriva. Les 146 persones rescatades per l’Alan Kurdi, que està previst que avui siguin traslladats a un vaixell italià per passar la quarentena i les 36 a bord de l’Aita Mari necessiten, urgentment desembarcar en un port segur.
Mentrestant, i des de fa ja massa temps, milers de persones malviuen als camps grecs en unes infraestructures insuficients, amb unes pèssimes condicions higienicosanitàries i amb una constant inseguretat jurídica i física; a la que es sumen atacs racistes perpetrats per part de l’extrema dreta i les forces policials, amb total impunitat, i la confirmació dels primers casos positius de Covid-19. Davant d’aquesta situació, complir amb les mesures bàsiques de prevenció del virus és, senzillament, impossible.
Garantir la seguretat de totes les persones és una responsabilitat pública i, alhora, una qüestió de salut global. Per això, ara més que mai, és necessària l’aplicació immediata de vies legals i segures.
En aquesta línia,
- Exigim a les institucions europees que no siguin còmplices i obliguin als governs europeus a obrir ports segurs als vaixells de rescat que ara mateix es troben a la deriva al Mediterrani i que destinin els recursos necessaris a les operacions de rescat enlloc del control i l’externalització de fronteres.
- Exigim que es reactivin els mecanismes de reubicació europeus per a evacuar urgentment les persones que es troben als camps grecs. Instem al Govern espanyol que compleixi amb els seus compromisos en matèria de drets humans i posi en marxa mecanismes de responsabilitat compartida per permetre l’arribada en condicions de seguretat de persones refugiades en situació de bloqueig, Espanya no pot seguir al·legant, tal com feia en el seu recurs a la Sentència del Tribuanl Suprem que l’obligava a complir amb la quota de reubicació, que no hi ha persones reubicables. És qüestió de voluntat política. Demanem al Govern espanyol que s’uneixi al grup de països europeus que s’han compromès a reubicar 1.600 infants i joves i que s’adhereixi immediatament al programa de reubicació voluntari. Exigim a la Unió Europea i als sues estats membres una resposta coordinada per executar veritables programes de reassentament i reubicació de forma àmplia i urgent.
Cinc anys després continuem exigint l’aplicació de vies legals i segures per garantir el dret a migrar: reclamem la reubicació de milers de persones des de Grècia i polítiques de vida perquè el Mediterrani deixi de ser una gran fossa.